Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1. Llibertat i relació

• Llibertat externa: També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi.
• Llibertat interna: També anomenada llibertat d’elecció o lliure albir. És la capacitat de decidir o voler, quan aquesta decisió és indeterminada i no causada.

2. Ideals de vida

Ideal socràtic

Sòcrates (470-399 aC) va qüestionar els valors del seu temps amb un desig de veritat i lucidesa intel·lectual. El diàleg és el camí per accedir a la veritat. "Només sé que no sé res". L'intel·lectualisme moral sosté que el saber i la virtut s'identifiquen: "Qui coneix el camí recte, actua amb rectitud".

Ideal aristotèlic

Aristòtil...

Montaigne: El misteri de l'ésser i la raó

Montaigne considera que el món se li apareix com a misteriós i laberíntic i, de la mateixa manera, tampoc no es coneix a si mateix: “No hi ha res que sigui tan difícil com la descripció d’un mateix”. Quan l’home actua racionalment, està segur de la seva raó? Perquè, de fet, la raó varia en altres pobles i en altres èpoques. Conèixer-se a si mateix significa aprendre a contemplar el que s’experimenta i es viu, malgrat que sigui difícil comprendre-ho, i aprendre a viure.

Marx: Treball, alienació i capitalisme

Marx afirma que el treball posa l’home en relació amb la naturalesa i amb els altres homes. Però el treball ara, en comptes de ser el mitjà de realització humana, l’esclavitza,...

Nicolau Maquiavel

Es tracta del primer filòsof que considerarà la política com a primera ciència, separant la política de qualsevol consideració religiosa. És considerat part de la ciència política moderna.

Les seves idees van resultar molt polèmiques en el seu moment, provocant la indignació de diferents institucions.

El seu pensament segueix vigent a dia d’avui i és fonamental per tal de poder explicar la política mundial dels últims anys.

Característiques de "El Príncep"

• Nova manera d’entendre la política separada dels principis ètics.
• Política com la ciència d’organitzar de la manera més racional possible la convivència.
• El governant haurà de cometre actes amorals i avantposar els interessos de la comunitat als seus

1. Significat dels conceptes marcats

(1) La por al dolor ens fa comportar-nos de manera més calmada.
(2) La creença de voler estar en un benestar constant porta a l'ús i abús de drogues quan no han de ser utilitzades.
(3) La societat paliativa és aquella que busca la inexistència del dolor; es compara amb la societat del rendiment, ja que sense dolor es pot treballar a millor rendiment i durant més temps.
(4) El dolor és necessari per netejar la nostra vida.

Idees fonamentals

• La societat actual evita el dolor i l'amaga.
• El dolor no ens fa dèbils, sinó que ens purifica.

Comparativa: Han i Nietzsche

Nietzsche creu que el dolor no s'ha de buscar, però si arriba, s'ha d'afrontar. Han sosté que el dolor és inherent a la vida i ens ajuda. Ambdós...

El missatge i la filosofia constructiva de Nietzsche

La filosofia de Nietzsche es pot desglossar en diversos punts clau:

• a) Mort de Déu: És la condició necessària per a l’aparició del Superhome. Representa una oportunitat per a l'home superior, però també el perill de l'aparició de l'últim home.
• b) Nihilisme: Es divideix en el nihilisme passiu (representat pel camell) i el nihilisme actiu (representat pel lleó).
• c) Superhome: És el fruit de tres transformacions: el camell ("tu has de"), el lleó ("jo vull") i el nen (que projecta nous valors i una llibertat positiva).
• d) Voluntat de poder: Entesa com a energia creadora i voluntat com a perspectiva. L’ésser és esdevenir i la seva interpretació és perspectiva. Els fets són formes

1.0 Maquiavel (s. XV - XVI)

Inaugura la ciència política des d'una perspectiva historiogràfica: el «mètode científic d'anàlisi dels mecanismes de poder». Era un polític pràctic i va exposar els principis de l'acció política eficaç en la seva obra El príncep.

El punt de partida de Maquiavel és que, sense un lideratge polític, tota societat tendeix al desordre. Maquiavel acabarà dient que un bon líder polític ha de fer una radical distinció entre ètica i política.

1.1 Sociabilitat humana

És la tendència a viure en societat; no tan sols a viure amb altres individus, sinó a fer-se càrrec, en major o menor mesura, d'ells i del grup. Hi ha dos tipus:

• Sociabilitat per interès: Segons Hobbes, l'home és un llop per a l'home, però

Tipus de llibertat: externa i interna

Llibertat externa. També anomenada llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció; és a dir, consisteix a poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. En canvi, no hi ha llibertat quan, malgrat que m’agradaria manifestar-me, les forces de seguretat m’ho impedeixen.

Llibertat interna. També anomenada llibertat d’elecció. Consisteix en la capacitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta decisió és indeterminada, és a dir, no causada. Per exemple, hi ha llibertat interna si, encara que hagi decidit això, podria haver decidit qualsevol altra cosa; en canvi, no hi ha llibertat interna si la meva decisió és una il·lusió,...

Plató i el llegat de la filosofia occidental

Plató va ser un filòsof grec nascut a Atenes al voltant de l'any 427 a. C. i mort l'any 347 a. C. És considerat un dels pensadors més influents en la història de la filosofia occidental. El seu llegat filosòfic ha influït en moltes àrees de la cultura, incloent-hi la teologia, la filosofia política, la literatura i les arts.

El context del diàleg de Critó

El diàleg de Critó és un dels diàlegs més famosos que va escriure Plató. La conversa entre Sòcrates i Critó té lloc a la presó d'Atenes, on Sòcrates espera la seva execució. Critó, un dels amics més pròxims de Sòcrates, arriba per a convèncer-lo que escapi de la presó i eviti la seva condemna a mort. També apareix en...

John Locke

El coneixement

John Locke és empirista i defensa que el coneixement prové de l'experiència. Per això, l'experiència és, a la vegada, l'origen i el límit del nostre coneixement. Només podem tenir certesa d'allò que hi ha en l'experiència.

Locke classifica el coneixement en tres classes:

1. Coneixement intuïtiu: Aporta un grau de certesa i, per mitjà d'ell, coneixem la nostra pròpia existència.
2. Coneixement demostratiu: Requereix l'ús de demostracions per establir l'acord o desacord entre idees i és un coneixement fiable.
3. Coneixement sensible: S'obté a través de les sensacions i ens permet reconèixer les coses reals i accedir al món dels objectes.

Definició i classes d'idees

Per a Locke, una idea és tot allò que la ment...

1. L'origen del coneixement en Locke

Pel que fa a la qüestió del coneixement, Locke en fa un tractament, podríem dir, “en negatiu” i un tractament “en positiu”. És a dir, primer ens diu d’on no prové el nostre coneixement, per a continuació, dir-nos d’on prové.

En aquest tractament “en negatiu”, Locke fa una refutació de l’innatisme (doctrina que afirma l’existència d’idees innates). Aquesta refutació consta de dos arguments:

• Argumentació desqualificadora: Si existissin idees innates, serien patrons de coneixement als quals la realitat s’hauria d’emmotllar, falsejant-la.
• Argumentació psicològico-genètica: Si existissin, serien constants universals presents en tots els homes, però no hi ha acord sobre quines