Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geografia

El sector de serveis

L’economia de la UE ha sofert un procés de terciarització fins al moment actual, en què la part més important de la seva activitat econòmica correspon al sector terciari o de serveis.

Les activitats terciàries de la UE representen el 69,5% del PIB i donen treball a una proporció similar de la població ocupada. Aquestes activitats s’han vist afavorides perquè una de les propietats de l’Europa comunitària va aconseguir la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capital.

Els serveis a les empreses tenen un paper predominant en l’economia del sector terciari europeu pel valor econòmic i el treball que generen. El comerç, el transport i els serveis van ser afavorits pel fet que sis dels estats...

La Unió Europea — magnituds econòmiques

Les activitats primàries

El sector primari ha anat perdent importància en el conjunt de l’economia de la Unió Europea. Fa mig segle suposava al voltant d’un 20% de la població ocupada; l’any 2008 el percentatge era tan sols d’un 5,7%. A més, les activitats primàries solament representaven un 2,7% del PIB de la UE.

El sector agrari europeu està molt mecanitzat i utilitza tècniques modernes que el fan més productiu i rendible. Segons les condicions naturals i, sobretot, el mercat al qual es dirigeix la producció, hi ha una especialització agrària per zones:

Especialització agrària per zones

• Àrea mediterrània: predominen els sistemes agraris de secà combinats amb regadius intensius.

La ciutat industrial

La ciutat industrial del segle XX

Fins al 1975, les ciutats van créixer ininterrompudament gràcies a la immigració i a l'increment de la natalitat.

Creixement descontrolat

La postguerra va portar misèria i moltes famílies van emigrar a ciutats industrials. La immigració va provocar l'agreujament de desequilibris espacials i es van densificar les ciutats velles, amb la subdivisió d'habitatges. La perifèria de Madrid, Barcelona i Bilbao va créixer anàrquicament, amb nous barris de grans blocs. A la perifèria es van formar barraques en condicions molt precàries.

De la ciutat a l’àrea metropolitana

Alguns immigrants es van establir a municipis propers a Madrid, Barcelona i Bilbao, que van créixer de manera caòtica...

La ciutat i les seves funcions

S'entén per urbanització el fenomen pel qual les ciutats creixen de manera accelerada en nombre, població i superfície. A continuació es presenten els criteris per definir una ciutat, les seves funcions principals, els tipus de plànols i les tipologies regionals i models urbans.

Criteris per definir una ciutat

Criteris quantitatius

• Espanya: es considera ciutat una població de més de 10.000 habitants.
• Estats Units: sovint es considera ciutat a partir de 2.500 habitants.
• Xina: criteris més estrictes, per exemple 100.000 habitants.

Criteris qualitatius

Qualitativament, es considera que una ciutat ha de tenir:

• Una gran densitat de població.
• Que la població treballi principalment en els sectors secundari i terciari.

Carrers de l'Eixample de Barcelona

Passeig de Sant Joan (Mar - Muntanya)

• Alí Bei
• Ausiàs Marc
• Casp
• Gran Via
• Diputació
• Consell de Cent
• Aragó
• València
• Mallorca
• Provença
• Rosselló
• Còrsega
• Indústria
• Sant Antoni Maria Claret
• Travessera de Gràcia

Urgell (Mar - Muntanya)

• Marquès de Campo Sagrado
• Parlament
• Manso
• Tamarit
• Floridablanca
• Sepúlveda
• Gran Via
• Diputació
• Consell de Cent
• Aragó
• Av. Roma
• València
• Mallorca
• Provença
• Rosselló
• Còrsega
• París
• Londres
• Buenos Aires

Consell de Cent (Llobregat - Besòs)

• Tarragona
• Llançà
• Vilamarí
• Entença
• Rocafort
• Calàbria
• Viladomat
• Borrell
• Comte Urgell
• Villarroel
• Casanova
• Muntaner
• Aribau
• Enric Granados
• Balmes
• Rambla de Catalunya
• Pg. de Gràcia
• Pau Claris
• Roger de Llúria
• Bruc
• Girona
• Bailèn
• Pg. Sant Joan
• Roger de Flor
• Nàpols
• Sicília
• Sardenya
• Marina
• Lepant
• Padilla
• Castillejos
• Cartagena
• Dos

Què és un ecosistema urbà?

Un ecosistema és un sistema integrat per les diferents espècies d’éssers vius que s’interrelacionen en un espai definit. La ciutat no deixa de ser un sistema organitzat que forma part de l’entorn natural; per això, és considerada un ecosistema.

Característiques de l'ecosistema urbà

Totes les ciutats tenen unes característiques comunes que configuren l’ecosistema urbà:

• Elevada dependència per la poca capacitat de producció.
• Grans consumidors d’energia, productes manufacturats i matèries primeres.
• Grans quantitats de residus generats per les àrees urbanes.
• Canvis en l’ús del sòl per l’expansió contínua dels ecosistemes urbans.

*Nota: Es pot produir especulació, és a dir, un augment artificiós

Tipus de migracions

Segons la durada

• Estacionals — veremadors espanyols a França; jornalers de les terres de Ponent per collir la fruita.
• Temporals — els emigrants tenen la voluntat de tornar al país d’origen.
• Definitives — inicialment són temporals, però de vegades la pressió dels fills, que se senten integrats en el país que els va acollir, fa canviar l'opinió dels pares i aquests es queden definitivament.

Segons el punt de destinació

• Internes — dins d'un mateix país.
• Externes — les que tenen lloc entre diversos estats.

Segons la direccionalitat

• Dels països amb inestabilitat política als estats democràtics.
• Del camp a la ciutat.
• Dels països subdesenvolupats als països desenvolupats.

Causes dels moviments migratoris

• Clima: manca

Creixement social i econòmic del segle XVIII

Durant el segle XVIII, com que no podien fer política, els catalans es van dedicar a treballar. La conseqüència fou que, després de molts anys de guerres, hi hagué un creixement demogràfic i econòmic que va promoure la mobilitat social gràcies a què els grups econòmics més dinàmics varen posar les bases d'un model comercial i industrial clarament diferenciat del model agrari predominant a la resta d'Espanya.

La conseqüència fou que, després de molts anys de guerres, hi hagué un creixement demogràfic i econòmic que va promoure la mobilitat social gràcies a què els grups econòmics més dinàmics varen posar les bases d'un model comercial i industrial clarament diferenciat del model...

Relleus Exteriors de la Península Ibèrica

Massís Galaic

Situat a l'extrem nord-oest de la Península, a la costa, on es localitzen les ries. Té una altitud mitjana de 500 m. Aquest massís està format per materials paleozoics. Presenta zones arrodonides als cims i suaus pendents a causa del desgast erosiu. El pic més elevat és la Cabeza de Manzaneda.

Muntanyes Basques

Es troben entre la Serralada Cantàbrica i els Pirineus. Són un conjunt de serres d'uns 250 km de longitud. Estan formades per materials mesozoics i roques calcàries. El cim més elevat és el Peña Gorbea.

Pirineus

L'Aneto és el pic més alt. Formen una cadena muntanyosa constituïda per serres i massissos. Distingim dos tipus de Pirineus:

• Pirineu Axial

  Format per materials

Geografia de la Població: Conceptes i Fonts

La Geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics. Relaciona allò que estudia la demografia amb els llocs on passen aquests fenòmens demogràfics.

Població i Territori

Població: És un conjunt d'éssers humans que viuen en un territori delimitat d'acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat.

Territori de Referència i Fonts Demogràfiques

S'utilitzen dades demogràfiques que provenen dels censos i dels registres civils d'entitats administratives (estats, províncies).

Fonts Demogràfiques

S'utilitzaven alhora de fer recaptes de població. Abans es feien a partir de focs