Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Geologia

La calor interna que produeix els magmes i l’anomenat gradient geotèrmic és coneguda per les seues manifestacions (volcans, guèisers, fonts termals). La majoria de les roques haurien d’estar foses a les temperatures del mantell, però l’elevada pressió augmenta el seu punt de fusió i romanen sòlides.

La fusió de les roques

La fusió de les roques es pot produir localment de tres formes:

• Per un augment de la temperatura: a causa de la fricció entre plaques, la presència de substàncies radioactives o el contacte amb una font de calor (com un plutó).
• Per un descens de la pressió: el qual redueix el punt de fusió de les roques.
• Per la presència de fluids: com ara l’aigua, la qual cosa també redueix el punt de fusió.

Magmatisme

Magmes primaris i la seva classificació

Magmes primaris: Granítics i basàltics.

• Toleítics: Produïts en les dorsals oceàniques.
• Alcalins: Produïts pel magmatisme intraplaca i als punts calents.
• Calcoalcalins: Produïts a les zones de subducció.

Estructures originades pels magmes

• Dics, sills o filons: Es formen quan el magma se solidifica dins les esquerdes (refredament lent i ràpid).
• Lacòlits: Aprofiten els plans d'estratificació de les roques existents i se solidifiquen formant una estructura amb forma de cúpula a la part superior.
• Lòpolits: La solidificació té lloc en els plans d'estratificació, però la massa de magma té grans dimensions i adopta forma de plat.
• Batòlits: Masses de magma més o menys globulars de grans dimensions

La Tectònica de Plaques

La tectònica de plaques és una teoria que permet explicar els processos geològics que tenen lloc a l’interior de la Terra i les seves conseqüències a la superfície terrestre. La teoria de la tectònica de plaques es basa en dues teories anteriors: la deriva continental, proposada per Wegener, i l’expansió dels fons oceànics.

La Teoria de la Deriva Continental

El 1912, Alfred Wegener va enunciar la teoria de la deriva continental, que li permetia explicar la forma i la disposició dels continents i l’origen de les muntanyes. Segons ell, fa uns 300 milions d’anys els continents estaven units formant un únic continent, que va anomenar Pangea. Aquesta massa continental es va començar a trencar fa uns 200...

Principals contaminants atmosfèrics i les seves fonts

• Partícules: Les fonts principals són els incendis, les explotacions mineres a cel obert i els fums procedents de la combustió del carbó o derivats del petroli. Es troben en estat sòlid o líquid i tenen dimensions petites.
• Òxids de sofre (SO₂, SO₃): Procedeixen de les impureses del carbó i el petroli que es transformen en aquests gasos en els motors dels vehicles i les centrals tèrmiques.
• Sulfur d'hidrogen (H₂S): Prové de la indústria paperera, de fabricació d'adobs i colorants, i de depuradores d'aigües residuals. Té una forta olor d'ous podrits i es transforma en SO₂.
• Òxids de nitrogen (NO₂, NO): Les fonts principals són els motors d'explosió i les calderes.
• Òxids

1. Els processos geològics externs

L'energia solar és la responsable de la dinàmica externa del planeta Terra; d'entre els factors que en destaquen hi ha els fenòmens atmosfèrics que determinen el clima.

Els processos són produïts principalment per l'aigua, el vent i els éssers vius, que són els anomenats agents geològics.

1.1 Fenòmens atmosfèrics

L'energia procedent del Sol determina la temperatura de l'aire i aquesta, juntament amb la humitat i la pressió atmosfèrica, condicionen els fenòmens atmosfèrics.

• Precipitacions: Són la caiguda d'aigua, líquida o sòlida, des dels núvols.
  • Temperatura elevada: augmenta la quantitat de vapor d'aigua de l'aire.
  • Quan una massa d'aire calent i humit arriba a zones fredes, es formen els núvols.

Relleu Terrestre: Definició i Classificació

Definició de Relleu

El relleu és l'aspecte de la superfície terrestre al marge dels elements biòtics.

Classificació Descriptiva del Relleu (Formes)

Aquesta classificació es basa en la morfologia visible:

• Muntanya

  Relleu aïllat que té un gran desnivell entre la base i el cim.

• Turó

  Elevació de terreny aïllada amb poc desnivell.

• Congost o Gorja

  Vall de fons estret les parets de la qual són abruptes.

• Altiplà

  Relleu aïllat de cim pla.

• Terrasses

  Relleu esglaonat.

Classificació Interpretativa del Relleu (Origen)

Aquesta classificació es basa en els processos de formació:

• Muntanya i Serralada

  Relleu format pel plegament dels materials o per l'activitat volcànica. L'alineació de les muntanyes s'anomena

Factors que contribueixen a la soltesa del sòl

Hi ha una manca d'humitat i les partícules del sòl estan soltes. Aquesta situació es veu agreujada per diversos factors:

• La manca de vegetació (arbres, etc.) fa que el vent no tingui obstacles.
• L'existència de vents constants a les zones tropicals (alisis).
• La meteorització física proporciona una gran quantitat de materials solts.

Causes de la variació del nivell del mar

Les causes principals de la variació del nivell del mar són:

• Períodes de glaciacions i desglaç: Si es produeix una glaciació, l'aigua s'acumula en els continents en forma de gel i el nivell del mar disminueix.
• Causes tectòniques: Pujades i baixades del nivell del continent o del fons del mar degudes a causes tectòniques

Conceptes bàsics: Ecosfera, Biosfera i Ecosistema

S'anomena ecosfera la hipotètica zona circular situada al voltant de qualsevol estel. La zona del planeta habitada pels éssers vius s'anomena biosfera.

S'anomena ecosistema una zona determinada on les condicions ambientals permeten el desenvolupament d'uns organismes concrets:

• Biotop: El medi físic en el qual està establert un ecosistema.
• Biocenosi: El conjunt d'éssers vius que habiten en aquest biotop.

Factors d'un ecosistema

N'hi ha de dos tipus: abiòtics i biòtics.

Factors abiòtics

Són tots els factors ambientals d'un ecosistema:

• En el medi aquàtic: Els factors més importants són la salinitat, la quantitat de llum i la pressió.
• En el medi terrestre: Els més destacables són el tipus

Moviments de Massa i Inestabilitat de Talussos

Tipus de Moviments de Massa

Caigudes

CAIGUDES: Despreniment de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l'aire. Es produeixen allà on el pendent és molt fort i les roques són compactes, és a dir, en zones com els penya-segats. Pot ser ocasionat per un torrent o riu o per l'erosió de l'aigua, que causa un despreniment per desplaçament. Gelifracció: És un mecanisme que amb el trencament de les roques pot provocar caigudes.

Lliscaments

LLISCAMENTS: Moviments de masses o blocs a través d'una o diverses superfícies de lliscament. Aquestes poden ser estructurals o no.

• Rotacionals: Quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable.
• Translacionals: Quan

Constel·lacions i Cúmuls d'Estels

Les constel·lacions són agrupacions artificials d'estels, mentre que els cúmuls d'estels tenen un origen comú.

Teories sobre l'Origen de l'Univers

Hi ha dues teories principals sobre l'origen de l'Univers:

• Teoria de la Creació Contínua (Hoyle): L'expansió de l'univers crea buit. La massa dels àtoms no és constant en el temps, sinó que varia. El buit és inestable i energèticament és més estable una partícula, per tant, es 'crea' aquesta partícula.
• Teoria del Big Bang (Diversos Autors): A l'inici, tota la matèria-energia era concentrada en un punt que va provocar una enorme explosió. La matèria-energia es va expandir i en pocs minuts es van formar les partícules subatòmiques, i posteriorment,