Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

La instauració del nazisme a Alemanya

• En acabar la guerra, Alemanya es va organitzar de forma democràtica en la denominada República de Weimar.
• El Tractat de Versalles havia imposat unes condicions molt dures a una Alemanya en plena postguerra. Hi havia misèria, atur i descontentament social, que es va anar traduint en moviments de caràcter revolucionari i la formació de grups d'extrema dreta.
• El 1920, Hitler es va unir al Partit Nacionalsocialista i al llibre La meva lluita hi va establir el seu ideari antidemocràtic, antibolxevic, antisemita i partidari d'un gran imperi alemany (Reich).
• A Alemanya, el malestar social derivat de la crisi de 1929 va facilitar l'èxit de les propostes dels partits extremistes.
• El 1932 el Partit Nazi va aconseguir

Dificultats Postguerra: Impacte Econòmic

• Les pèrdues humanes i materials van afectar greument l'economia.
• Durant la Gran Guerra, les economies d'altres països van enfocar la seva activitat en la indústria bèl·lica.
• Context econòmic marcat per la inflació, la depreciació monetària i l'augment de l'atur.
• La crisi va ser especialment greu a Alemanya.

El Crac del 29 i la Gran Depressió

Causes de la Crisi Borsària del 29

• La fallida de la borsa de Nova York va desencadenar una crisi financera i econòmica mundial.
• Causes principals de la crisi del 29:
  • Superproducció: Produir més del que es consumeix.
  • Especulació: Inversió excessiva i arriscada a la borsa.

Conseqüències del Crac del 29

• Col·lapse de la borsa, arrossegant el conjunt de l'economia

Revolucions Russes:

Segona Guerra Mundial:

La Revolució Russa d'Octubre

El 1905, a la ciutat de Sant Petersburg, es va organitzar una manifestació contra els abusos del Tsar Nicolau II, l'emperador de Rússia, que governava amb poder absolut. El Tsar, tement per la seva seguretat, va enviar l'exèrcit per dissoldre la manifestació. La brutal repressió va causar la mort de moltíssimes persones, en un diumenge que va rebre el nom de Diumenge Sagnant. El poble, indignat per la massacre, va reaccionar amb més manifestacions i vagues. La gent estava tan desesperada que no li importava arriscar la vida; volien els seus drets.

El Tsar va provar una altra tàctica, cedint a algunes demandes i obrint un parlament anomenat Duma. Va intentar enganyar el poble, però aquest se'n va adonar immediatament...

L'Ascens del Nazisme i l'Holocaust: Orígens i Conseqüències

Orígens i Ideologia del Nazisme

La ideologia del nazisme va sorgir a partir d'una interpretació del pensament de Nietzsche, que veia la raça ària com a superior i la que hauria de dominar. A aquest pensament es va unir Adolf Hitler, líder del Partit Nacional Socialista Obrer Alemany. El partit estava format per civils i militars a l'atur i oferia millors condicions de vida per als alemanys, objectant que el Tractat de Versalles era injust. Aquest tractat, signat el 28 de juny de 1919, obligava Alemanya a limitar la producció i compra d'armes, a pagar indemnitzacions als països vencedors de la Primera Guerra Mundial i a lliurar Alsàcia-Lorena a França, entre moltes altres...

Sistema de Partits i Sindicats durant la Segona República

Durant la Segona República Espanyola, el panorama polític i sindical estava clarament definit per diverses ideologies i organitzacions:

Esquerra

• Partits Republicans: Defensors de grans reformes, però no revolucionaris.
• PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol): El partit més sòlid, que recollia bona part dels vots obrers.
• PCE (Partit Comunista d'Espanya): La branca bolxevic del socialisme.
• CNT (Confederació Nacional del Treball): Amb 1 milió d'afiliats el 1936, era una força sindical anarcosindicalista molt influent.

Centre i Centredreta

• Seguidors d'Alcalá Zamora.
• Partit Republicà Radical: Liderat per Lerroux.

Dreta

• CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes): El partit fort, liderat

Proclamació de la Segona República

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions amb una participació molt alta. Republicans i monàrquics tenien pràcticament la mateixa quantitat de vots: a les ciutats i zones industrials predominava la ideologia republicana, mentre que les zones rurals apostaven per la monarquia. No obstant això, abans que es donessin els resultats, uns regidors electes de la ciutat d'Eibar van sortir a un balcó i van proclamar, el 14 d'abril de 1931, la Segona República. Aquesta reivindicació republicana es va estendre per altres pobles i a les ciutats van sorgir manifestacions pacífiques i festives a favor de la República.

Davant d'aquesta situació, el rei Alfons XIII va reunir el consell de ministres per...

La Guerra Civil a les Illes Balears

Mallorca i Eivissa van ser dominades ràpidament i amb contundència. Amb el suport del caciquisme i l'Església, però també amb l'importantíssim ajut financer de Joan March, un banquer, comerciant i contrabandista que havia estat jutjat per la República i va oferir tot el suport als revoltats. Menorca va quedar en poder de la República. El govern de la Generalitat va organitzar una expedició per mirar de recuperar l'arxipèlag, sota les ordres del capità Alberto Bayo. Aquestes tropes van assolir dominar Cabrera i desembarcar a la zona de Portocristo el 15 d'agost. La repressió dels militars insurrectes, que es va mantenir fins al principi del 1937, va ser duríssima. El 1937, Mallorca va ser dominada...

Els Fets de Maig de 1937

Anarquistes, comunistes del POUM, comunistes del PSUC, socialistes i republicans tenien doctrines i estratègies diferents i reproduïen a Catalunya l’enfrontament que tenien a escala mundial. La crisi política es va agreujar i l’ordre públic es va deteriorar moltíssim, i es va arribar a produir algun assassinat polític. Es van crear dos bàndols:

• D’una banda, la CNT-FAI i el POUM, partidaris de promoure la revolució excloent-ne els partits burgesos.
• De l’altra, ERC, el PSUC i la UGT, partidaris de restablir l’ordre i crear un exèrcit regular per mirar de vèncer la guerra.

La confrontació arribà al límit el 3 de maig, quan la Generalitat va mirar d’ocupar la Telefònica, que estava en poder dels anarquistes....

Característiques del Règim

Antidemocràtic i antiliberal: Règim personalista (militar) amb arbitrarietat jurídica (voluntat de Franco).

Partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Sindicat únic: CNS.

Centralista: Amb diferències respecte al feixisme (catolicisme).

Suports del Règim

• Oligarquia (Església, exèrcit, alta burgesia i terratinents)
• Conservadors
• Perseguits de la Guerra Civil
• Pacifistes

Supervivència del Règim

• Poca força de l'oposició democràtica
• Premsa censurada
• Educació basada en l'adoctrinament
• Reconeixement internacional gràcies a l'anticomunisme

1a Etapa (1939-1953)

Estraperlo: Racionalització dels aliments (Mercat Negre).

1938: Fuero del Trabajo (Drets Laborals = prohibia sindicats lliures i vaga).

1942: Llei...