Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Pacte d’Ostende

Pacte entre el partit progressista i el democràtic firmat l’any 1867 per establir les bases per a una acció revolucionària contra el moderantisme. El pacte pretenia la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió del nou govern en mans de les corts constitucionals elegides per sufragi universal. Més tard s'hi van unir els unionistes, que a causa del seu caràcter conservador reduïren la insurrecció a un simple pronunciament militar.

Carlisme

Ideologia tradicionalista i antiliberal que defensava la legitimitat de la monarquia absolutista i la preeminència de l’església catòlica. En formaven part la noblesa rural i el clergat i la base social camperola de les zones rurals del País Basc i Navarra i part de València,...

Desamortització: Definició i Impacte a Espanya

Acte jurídic pel qual els béns de mans mortes tornen a ser lliures. És una llei que permet la divisió, separació i venda de les terres de l'Església i altres institucions. A Espanya, algunes de les més importants van ser la de Mendizábal durant l'etapa progressista de la regència de Maria Cristina (1836-1837) i la de Madoz (1855) durant el Bienni Progressista.

Desvinculació: Legislació Complementària Agrària

Legislació complementària de les lleis desamortitzadores, que permet la divisió, separació i venda de les terres de la noblesa. És una de les tres grans mesures dutes a terme per Mendizábal l'any 1837 en la seva reforma agrària.

Pronunciament: Acció Militar i Canvi Polític

Acció...

Nazisme (1934-1945): El Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom de l'etapa de govern de Hitler a Alemanya. Una vegada amb els dos càrrecs al seu poder (canceller i president), Hitler comença a imposar un sistema de govern dictatorial, basat en:

• Un únic partit: Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP).
• Un únic sindicat: Front del Treball Nacional.
• Depuració a l'administració pública: Els funcionaris podien ser acomiadats per raons polítiques o racials.
• Pèrdua de la independència judicial: Els jutges estaven sotmesos a la ideologia i les decisions del partit nazi.
• Supressió de l'autonomia regional: Les diferents regions d'Alemanya queden sota l'autoritat del govern central.
• Paper marginal de la dona: Funcions reduïdes

Postguerra i instauració de la dictadura (1939-1959)

La fi de la Guerra Civil, amb la victòria del general Franco, va suposar l’inici d’una llarga etapa de quaranta anys, des de 1939 fins a 1975, en què l’Estat espanyol va viure sota la dictadura franquista.

Francisco Franco: Orígens i ascens

Franco havia nascut el 1892 a Galícia i era un militar que havia fet la seva carrera al Marroc, on va assolir el grau de general amb només 26 anys. Va ser un dels militars que van planejar l’aixecament contra la República que va provocar la Guerra Civil.

Característiques del règim franquista

El franquisme va ser una dictadura en què el cap de l’Estat, que era Franco, tenia tots els poders polítics i, a més, era el cap de l’exèrcit....

Els grups burgesos

Ascensió d'un grup de negociants gràcies a les concessions estatals i les operacions de crèdit. Van comprar deute públic de l'Estat, van invertir en Borsa i en el ferrocarril. Aquesta burgesia va invertir en terres (de l'Església o dels municipis) i es van convertir en propietaris agrícoles. Aquesta burgesia la trobem principalment al nord i a Andalusia.

La burgesia industrial catalana (1838-1868)

Aquesta fou una etapa d'esplendor per a la burgesia industrial catalana. Entre els seus membres hi havia industrials, propietaris de finques urbanes i els "indians" que repatriaven capitals d'Amèrica (com Güell, Bonaplata, etc.). La burgesia industrial no era homogènia: comprenia des de petits artesans fins a grans fabricants....

La Transició Espanyola: Un Període Clau

Els fons destinats a Madrid tenien com a objectiu impulsar el desenvolupament de les autonomies més desfavorides. No obstant això, aquests recursos no sempre es van gestionar de manera eficient. La demanda d'autofinançament per a Catalunya no va ser possible a causa de les limitacions legals. Un cop aprovat l'Estatut, es van convocar eleccions per legitimar-lo, les primeres eleccions autonòmiques després de la mort de Franco.

Eleccions Autonòmiques de 1980

Les eleccions es van celebrar el 20 de març de 1980. Tot i que lògicament s'esperava una victòria d'ERC a Catalunya, va ser CiU, liderada per Jordi Pujol, qui va obtenir la majoria absoluta des de 1980. Posteriorment, es van aprovar la Llei

Democràcia Orgànica: El Franquisme i l'Estat Corporatiu

Per a la construcció del nou Estat, el règim franquista es va inspirar en l'Estat corporativista italià, que organitzava la participació popular a partir de tres unitats bàsiques: la família, el municipi i el sindicat. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica, un nom amb el qual es pretenia donar legitimitat democràtica al franquisme, però evitant clarament la democràcia representativa.

Les Corts Franquistes i la Representació Popular

La representació popular en les institucions de l'Estat es va regular a partir de la Llei constitutiva de les Corts (1942), una llei fonamental que definia les Corts com a "òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques...

El Bienni Conservador (1933-1936): El Govern de Lerroux i la CEDA

Nou govern de centre presidit per Lerroux amb el predomini de ministres radicals. Alcalá Zamora desconfiava de Gil Robles per les seves postures poc democràtiques i autoritàries, i per les seves simpaties cap al feixisme. Així, el president posaria en "quarantena" la CEDA.

El Nou Govern de Centre i la Desconfiança Política

Hi havia una necessitat de recolzament entre Lerroux i Gil Robles. Els dos polítics es desfan dels elements més extremistes dels seus partits. Volien paralitzar les reformes i restaurar l'ordre anterior a 1931. Azaña i altres líders esquerrans van arribar a demanar que les noves Corts fossin dissoltes, acusant-los de reaccionaris.

La Política Contrareformista

Relacions internacionals i evolució del règim franquista (1939-1959)

La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945)

Al començament de la 2a Guerra Mundial, el franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l’eix, però Espanya es va declarar neutral. En política interior, FET y de las JONS va tenir un paper hegemònic en el nou Estat nacionalsindicalista que volia imitar els règims feixistes.

La no-bel·ligerància

La victòria d’Alemanya sobre França va fer passar de la neutralitat a la no-bel·ligerància amb suport diplomàtic a les potències de l’Eix. Espanya no va entrar a la guerra, però va col·laborar en l’esforç bèl·lic amb material i la División Azul el 1941, que va anar a la...

Context Històric: Societat, Política i Art (s. XX)

La Societat en el Primer Terç del Segle XX

La societat del primer terç del segle XX es caracteritza per un marcat creixement industrial, que enriqueix les classes burgeses privilegiades. Aquest creixement, però, provoca una greu crisi de valors, conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). El desenvolupament industrial permet l'aparició d'un sistema liberal i capitalista, generant una forta desigualtat social. Com a reacció, sorgeixen moviments reivindicatius contraris al sistema: l'anarquisme, el socialisme i el comunisme.

Context Històric a Espanya i Catalunya

El primer terç del segle XX a Espanya està marcat per la Restauració Borbònica. Els Borbons recuperen la monarquia,...