Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Altres cursos

Objectius i Estructura de l'ONU: Manteniment de la Pau i Drets Humans

Història2,28 KB

Objectius Clau de l'ONU

Els objectius principals de l'ONU són:

  • Desarmament: Regular i limitar la fabricació d'armament.
  • Manteniment de la pau: Promoure la pau mitjançant forces de pau enviades a regions en conflicte. Aquestes forces provenen dels estats membres, ja que l'ONU no té un exèrcit independent. Totes les operacions han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
  • Assistència humanitària: Proporcionar aliments, aigua i altres serveis essencials a poblacions afectades per fam, guerres o desastres naturals, en col·laboració amb organitzacions com la Creu Roja.
  • Drets humans: Promoure el respecte als drets humans, una raó fonamental per a la creació de l'ONU després de la Segona Guerra Mundial, per prevenir futures atrocitats. L'objectiu
...
Continua llegint "Objectius i Estructura de l'ONU: Manteniment de la Pau i Drets Humans" »

La Restauració Borbònica: Sistema Polític i Alternança

Història2,63 KB

El Sistema Polític de la Restauració

Un nou sistema polític

Els espanyols van rebre amb satisfacció la restauració borbònica. Cánovas del Castillo cercava un nou model polític que superés els problemes del liberalisme i va plantejar dos objectius clau: el bipartidisme i el torn pacífic. La primera mesura va ser la convocatòria de les Corts constituents amb sufragi universal.

La Constitució de 1876

La Constitució de 1876 mostra el liberalisme doctrinari i la sobirania compartida. Considera la monarquia com quelcom superior i un poder moderador que ha d'exercir l'alternança entre els partits polítics. Les Corts eren bicamerals (Senat i Congrés) i el vot censatari. També proclamava el catolicisme de l'Estat i una declaració de drets....

Continua llegint "La Restauració Borbònica: Sistema Polític i Alternança" »

La II República Espanyola (1931-1939): Resum i Catalunya Autònoma

Història8,39 KB

II República Espanyola (1931-1939)

La Segona República Espanyola va ser el règim polític que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939.

Períodes Polítics

  • 1931-1936: Període Republicà (marcat per diferents governs i biennis)
  • 1936-1939: Guerra Civil Espanyola (enfrontament entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat)

Els principals períodes de govern durant la República van ser:

  • Bienni Reformista (1931-1933)
  • Bienni Conservador (1934-1935)
  • Front Popular (1936) i inici de la Guerra Civil (1936-1939)

Problemes Interns

La República va haver d'afrontar diversos problemes des del seu inici:

  • Poca tradició democràtica a Espanya
  • Fort conflicte social i tensions de classe
  • Lentitud en la implementació de les reformes
...
Continua llegint "La II República Espanyola (1931-1939): Resum i Catalunya Autònoma" »

Causes de la Segona Guerra Mundial i Ascens del Feixisme

Història3,02 KB

Causes de la Segona Guerra Mundial

Causes de la guerra:

Causes psicològiques

La humiliació col·lectiva alemanya com a conseqüència del Tractat de Versalles va crear entre sectors de la població alemanya sentiments de revenja.

Causes ideològiques

La ideologia nazi considerava que la raça alemanya era superior i tenia la necessitat i el dret d'ocupar un espai vital a costa dels esclaus de l'est europeu. Aquesta intenció va ser sempre clara i explícita per part de Hitler.

Causes intencionals

Adolf Hitler i el partit nazi es van preparar per a la guerra des del primer moment que van assolir el poder.

Causes econòmiques i socials

La crisi econòmica de la dècada dels anys trenta havia causat l'empobriment de les classes mitjanes, un elevat índex...

Continua llegint "Causes de la Segona Guerra Mundial i Ascens del Feixisme" »

Guerra Civil a Catalunya: Causes i Conseqüències

Història3,58 KB

La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939)

Després del fracàs del cop d'estat, els militars rebels de Goded són aturats per les classes populars. La Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil es mantenen fidels a la República. Les classes populars i les institucions obreres tenen el poder real, i Companys reconeix el poder dels obrers i els anarcosindicalistes.

Es dissol l'exèrcit de la República i s'organitzen les milícies de voluntaris, però no tenen gaire èxit. Es col·lectivitzen empreses i fàbriques, que passen a ser controlades pels obrers amb la creació del Consell d'Economia de Catalunya. Es crea una escola catalana que dona una educació catalana, laica, mixta i gratuïta. Es redueixen els preus dels lloguers i s'equipara la condició...

Continua llegint "Guerra Civil a Catalunya: Causes i Conseqüències" »

Revoltes Agràries, Socialisme i Arribada de la Internacional a Espanya

Història3,85 KB

Les revoltes agràries

Tant els conflictes com les revoltes al camp van ser constants al segle XIX. L'augment de la població agrària assalariada sense el corresponent creixement de treball i recursos va provocar un greu problema social. El 1840, una onada de manifestacions i ocupacions de terres va recórrer el camp andalús, on el jornalerisme predominava i les males anyades provocaven situacions de fam i pobresa. Es van produir la crema de collites i matança de bestiar, cosa que caracteritza aquests moviments com a lúdics. L'any 1855, amb la desamortització dels béns comunals dels municipis rurals, aquestes terres d'aprofitament comú van passar a mans privades, cosa que va produir més insurreccions camperoles reprimides per l'exèrcit...

Continua llegint "Revoltes Agràries, Socialisme i Arribada de la Internacional a Espanya" »

El Franquisme Tardà: Reformisme, Desenvolupament i Immobilisme (1960-1975)

Història5,94 KB

El Franquisme Tardà: Reformisme i Immobilisme

4.1 El Govern dels Tecnòcrates i l'Opus Dei

L’ascens polític de **Carrero Blanco** va significar el reforçament dels *tecnòcrates* vinculats a l’**Opus Dei** al si del govern i la marginació de les famílies tradicionals del règim. Els successius governs van anar incorporant nous ministres de caràcter tecnocràtic, com **Alberto Ullastres** i **Laureà López Rodó**, i joves falangistes reformistes com **Manuel Fraga Iribarne**. L’objectiu d’aquests governs es va orientar cap a la promoció del *desenvolupament econòmic* i cap a una renovació política. El seu programa es centrava en el convenciment que la prosperitat econòmica de la població crearia pau social i supliria la manca...

Continua llegint "El Franquisme Tardà: Reformisme, Desenvolupament i Immobilisme (1960-1975)" »

Societats i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a les Classes

Història2,48 KB

Societats i Moviments Socials en el Segle XIX

1. De la societat estamental a la societat de classes

1.1 La dissolució dels estaments privilegiats

A Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal en el segle XIX, quan les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans, una mesura que posava fi als privilegis atorgats pel naixement, pels títols o per la pertinença al clero.

En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals, i gaudien, teòricament, dels drets polítics iguals. El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica, la de ciutadans, malgrat que el liberalisme censatari limitava el dret...

Continua llegint "Societats i Moviments Socials al Segle XIX: De l'Estament a les Classes" »

Antic Règim i Revolucions a Espanya: Glossari Històric

Història2,33 KB

Antic Règim

Sistema polític, social, cultural i econòmic procedent del feudalisme.

Rebassaires

Camperols que treballaven amb escàs guany i tenien un contracte indefinit fins al final de la seva vida.

Vigatans

Sistema polític i social que recolza la causa austriacista.

Absolutisme

Corrent polític característic de l'Edat Moderna. El cap d'estat tenia tot el poder.

Guerra de Successió

Lluita causada perquè Carles II va morir sense descendència i va posar en el testament que fos Felip V. Lluita entre l'exèrcit borbònic i l'austriacista.

Guerra Gran

Carles IV va declarar la guerra a França del 1793 al 1795, que va afectar Catalunya i el País Basc.

Motí d'Aranjuez

El 18 de març de 1808 hi va haver una revolta amb participació popular, però dirigida...

Continua llegint "Antic Règim i Revolucions a Espanya: Glossari Històric" »

Crisi de 1917 i Mancomunitat

Història3,69 KB

La triple crisi del 1917

Les greus dificultats que tenia la política de la Restauració, el problema de la conflictivitat social i el descontentament militar van confluir en una protesta general.

La protesta militar

L'exèrcit espanyol presentava un nombre excessiu d'oficials. La tensió es va agreujar pel fet que els ascensos s'obtenien majoritàriament per mèrits de guerra. El fort descontentament entre els oficials de graduació baixa i mitjana va desembocar en la formació de juntes de defensa, associacions militars que es van anar constituint a la majoria de les guarnicions. El juny del 1917 van llençar un manifest que culpava el govern dels mals de l'exèrcit i del país i feia una crida a la renovació política utilitzant un llenguatge...

Continua llegint "Crisi de 1917 i Mancomunitat" »