Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Primera Guerra Carlina i la Revolució Gloriosa

Història4,17 KB

T3.1. La Primera Guerra Carlina

Zones carlistes: País Basc i Navarra (els seus furs estaven amenaçats pel centralisme de l'estat liberal; va adquirir un caràcter de defensa dels furs tradicionals). Zones rurals de Catalunya, Aragó i València.

Dirigents i bases socials

Els dirigents (clero i noblesa rural) i la base social (camperols i artesans). Tots dos se sentien amenaçats per les reformes econòmiques fetes per l'estat liberal.

Operacions

Militarment s'organitzaven en partides armades amb gran inferioritat numèrica i armamentística enfront de l'exèrcit liberal (Espartero). Espartero guanya la guerra i s'acaba la 1a Guerra Carlina.

Acord: Manteniment dels furs al País Basc i Navarra i oficials carlins a l'exèrcit liberal.

Divisió liberalista

Durant...

Continua llegint "La Primera Guerra Carlina i la Revolució Gloriosa" »

Sexenni Democràtic (1868-1874): De la Revolució Gloriosa a la Restauració Borbònica

Història3,08 KB

El Sexenni Democràtic (1868-1874): De la Revolució Gloriosa a la Restauració Borbònica

L'any 1866, un conjunt d'opositors al règim monàrquic d'Isabel II van acordar l'anomenat Tractat d'Ostende, un pacte amb el qual pretenien posar fi a la dinastia borbònica i al govern corrupte de Narváez.

La Revolució de 1868: "La Gloriosa"

Com a resultat d'aquest pacte, el setembre de 1868, a Cadis, es va iniciar la coneguda Revolució de 1868, també anomenada "La Gloriosa". A més de ser un aixecament militar liderat per Joan Prim i Francisco Serrano, cal tenir present el suport de la població, ja que en molts pobles la ciutadania va ocupar els carrers amb el crit de "Morin els Borbons!".

La Constitució de 1869 i el Regnat d'Amadeu I

Havent triomfat...

Continua llegint "Sexenni Democràtic (1868-1874): De la Revolució Gloriosa a la Restauració Borbònica" »

Cronologia de la Segona Guerra Mundial i l'Ascens del Feixisme

Història5,88 KB

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

L'Expansió Nazi i l'Inici del Conflicte

El govern de Hitler tenia com a meta l'adquisició d'un gran imperi nou que li donés espai vital (Lebensraum) a l'Europa Central. Hitler va calcular que la realització de l'hegemonia alemanya a Europa exigiria la guerra. Després d'assegurar la neutralitat de la Unió Soviètica, Alemanya va desfermar la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia el 1939.

Gran Bretanya i França van respondre amb la declaració de guerra contra Alemanya el 3 de setembre. El 9 d'abril de 1940, les forces alemanyes van envair Noruega i Dinamarca, i el maig de 1940, Alemanya va començar l'assalt d'Europa Occidental. La Unió Soviètica va ocupar els estats del Bàltic el juny...

Continua llegint "Cronologia de la Segona Guerra Mundial i l'Ascens del Feixisme" »

El principal objectiu de la seva política era el desmantellament del franquisme des de les mateixes institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebració d’un referèndum que, si guanyava el sí, comportaria un

Història3,59 KB

Després de la victòria franquista a la Guerra Civil el 1939, Francisco Franco va establir una dictadura personal que va durar fins a la seva mort el 1975. El nou règim va suposar una ruptura total amb la Segona República i amb qualsevol sistema democràtic. Franco concentrava tots els poders: era cap de l’Estat, cap del govern, cap de l’exèrcit i també dirigia el partit únic. Això vol dir que no existia separació de poders ni eleccions lliures, i que tota l’autoritat depenia directament d’ell.El règim franquista es caracteritzava per ser autoritari, centralista i antidemocràtic. No es reconeixia la sobirania popular i la població no podia participar lliurement en política. També es va eliminar qualsevol autonomia territorial....

Continua llegint "El principal objectiu de la seva política era el desmantellament del franquisme des de les mateixes institucions de la dictadura. Per aconseguir-ho, va fer que les Corts aprovessin la celebració d’un referèndum que, si guanyava el sí, comportaria un " »

Història Contemporània d'Espanya: Conflictes i Política

Història4,85 KB

1. La Guerra Civil: Propaganda, Estratègia i Conflicte

a) La força de la propaganda

Foto de caire polític i propagandístic realitzada per Pere Català Pic l’octubre de 1936 per encàrrec del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. S’hi observa un peu calçat amb una espardenya de veta (símbol inequívoc de la tradició popular i de la classe obrera i pagesa catalana) trepitjant una esvàstica (símbol del nazisme i, per extensió, del feixisme) que apareix trencada sobre el paviment. La imatge té una gran força simbòlica i pretén mobilitzar la població civil i les milícies sota la idea que el poble català, humil però determinat, té la capacitat de vèncer l'amenaça del feixisme internacional que donava suport al cop d'...

Continua llegint "Història Contemporània d'Espanya: Conflictes i Política" »

Història Contemporània d'Espanya: Del S. XIX al Franquisme

Història3,2 KB

El Franquisme (1939-1975)

9.1. Naturalesa del règim

El franquisme fou la dictadura de Francisco Franco entre 1939 i 1975. Va ser un règim autoritari, militarista i personalista, ja que Franco concentrava tots els poders: cap d'Estat, govern, exèrcit i partit únic. El règim no tenia una ideologia única, sinó que reunia diverses “famílies”: falangistes, carlins, catòlics, monàrquics, militars i tecnòcrates de l'Opus Dei.

9.2. El primer franquisme (1939-1951)

Aquest període estigué marcat per la repressió, la Segona Guerra Mundial, l'aïllament internacional i l'autarquia. L'Estat controlava preus, salaris i producció, provocant escassetat i estraperlo.

9.3. Consolidació del règim (1951-1959)

La Guerra Freda afavorí Franco, que...

Continua llegint "Història Contemporània d'Espanya: Del S. XIX al Franquisme" »

Història de Catalunya: Mancomunitat, República i Franquisme

Història8,94 KB

Comparativa: Mancomunitat i Generalitat de Catalunya

Aquesta anàlisi compara dues institucions clau en la història del catalanisme del segle XX: la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i la Generalitat del període republicà (1931-1939). Tot i que ambdues representen fites en la recuperació de l'autogovern, la seva naturalesa política, l'obra de govern i les circumstàncies de la seva supressió van ser notablement diferents.

1. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Naturalesa política i creació

La Mancomunitat va ser una institució de caràcter estrictament administratiu, creada per un decret del govern conservador d'Eduardo Dato el 1914. Va consistir en la unió de les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida...

Continua llegint "Història de Catalunya: Mancomunitat, República i Franquisme" »

El Franquisme: De la Guerra Civil a l'Autarquia (1937-1950)

Història5,3 KB

Final de la Guerra Civil (1937-1939)

A partir de maig de 1937, amb els Fets de Maig de Barcelona, el bàndol republicà es divideix i es debilita. El govern de Negrín (1937-1939) intenta resistir.

El 1937 Franco ocupa el nord (destaca el bombardeig de Guernica, abril 1937, atac a població civil). El 1938 arriba al Mediterrani per Vinaròs i divideix la zona republicana. La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre 1938) és l’últim intent republicà i fracassa. Catalunya cau (gener-febrer 1939) i l’1 d’abril de 1939 Franco declara el final de la guerra.


Creació del règim franquista

Franco concentra el poder: 1936 cap d’Estat, 1937 Decret d’Unificació (partit únic: FET y de las JONS). S’instaura una dictadura totalitària amb concentració...

Continua llegint "El Franquisme: De la Guerra Civil a l'Autarquia (1937-1950)" »

Espanya segle XIX: reforma agrària, industrialització i conflictes socials

Història31,95 KB

1. L'agricultura: entre la reforma i l'estancament

Objectius de l'Estat liberal

Durant la primera meitat del segle XIX es va produir la reforma agrària liberal. Va ser part del procés de substitució de l'Antic Règim per la societat capitalista. L'Estat liberal tenia diversos objectius: volia modificar les fórmules de propietat de la terra, transformant propietats feudals en propietats capitalistes lliures i individuals. També pretenia crear una classe mitjana de nous compradors, que volien beneficis ràpids sense arriscar-se a fer grans inversions, compromesos amb el liberalisme polític i econòmic. També esperava modernitzar i mecanitzar les explotacions per augmentar la productivitat, així com alliberar braços per a la indústria.

...

Continua llegint "Espanya segle XIX: reforma agrària, industrialització i conflictes socials" »

La Restauració Borbònica (1874): Cánovas, Caciquisme i Oposició

Història2,59 KB

La Restauració Borbònica (1874)

La Restauració borbònica, iniciada amb el regnat d’Alfons XII el 1874, va establir un sistema polític que pretenia donar estabilitat després dels conflictes del Sexenni. El projecte, impulsat sobretot per Cánovas del Castillo, es basava en una Constitució flexible i en el torn pacífic, és a dir, l’alternança pactada entre conservadors i liberals.

Control i Exclusió Política

Tot i que semblava un sistema democràtic, en realitat estava molt controlat pel caciquisme, que manipulava les eleccions. Aquest model va deixar fora altres forces polítiques importants:

  • El carlisme, que seguia defensant una monarquia tradicional.
  • El creixent socialisme, que representava els interessos de la classe obrera.

La...

Continua llegint "La Restauració Borbònica (1874): Cánovas, Caciquisme i Oposició" »