Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Catalanisme

Va ser un moviment cultural i polític, alhora transversal. Hi va haver un projecte hispànic a Barcelona que, com a resposta, va tenir el centralisme polític de Madrid. Funcionaven partits dinàstics que es van fer a l'ombra del modernisme. Va ser un moviment de llarga durada i n'apareixen tres raons:

• Cultura: A través de la Renaixença, que impulsa un doble patriotisme: llengua i història.
• Raons econòmiques: Els industrials veuen una oportunitat per defensar els seus interessos.
• Factor humà: Diferents persones defensen un projecte que s'anirà transformant.

Tipus de catalanisme

• Progressista (esquerres): Liderat per Valentí Almirall, tenen idees d'un país federal, laic i una mena de república, encara que possibilista amb la

Espanya i la Segona Guerra Mundial: De la Neutralitat a la No-bel·ligerància

A l’inici de la Segona Guerra Mundial, malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil.

De la neutralitat a la no-bel·ligerància (1939-1943)

Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància, fet que comportava suport diplomàtic i econòmic a l’Eix. Alemanya i Itàlia temptejaven llavors les possibilitats de la integració d’Espanya en el conflicte, i Franco es va entrevistar amb Hitler i Mussolini.

Els falangistes eren els més partidaris d’entrar a la guerra, mentre que altres sectors s’hi mostraven contraris...

El Bienni Radical-Cedista (1933-1936)

Victòria Electoral i Govern de Coalició

Les eleccions de 1933 van ser guanyades pels partits de la CEDA i els radicals de Lerroux. Alcalá Zamora va encarregar la formació de govern a Lerroux, qui va governar amb el suport de la CEDA. Immediatament es va iniciar la marxa enrere de les reformes del període anterior.

Mesures del Govern Radical-Cedista

• Aprovació d'una llei d'amnistia per als implicats en la sublevació monàrquica de Sanjurjo de 1932.
• Implementació d'una política militar destinada a destruir els militars defensors de la República.

Augment de la Crispació Social

La paralització de les reformes va contribuir a accentuar la crispació social. L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern...

Catalunya autònoma

Generalitat i l'Estatut de Núria

A Catalunya governa Esquerra Republicana. Les negociacions del govern català amb el govern republicà (espanyol) donen lloc al reconeixement de l'autonomia de Catalunya. Aquest nou govern de Catalunya es nomenarà Generalitat de Catalunya.

Per redactar l'estatut d'autonomia es va crear un grup d'experts de 46 persones. Aquestes 46 persones es van reunir al Santuari de Núria i van redactar l'Estatut de Núria el 2 d'agost de 1931. Aquest estatut deia que Catalunya era una autonomia i que Catalunya decidia en temes com l'ensenyament i la cultura, entre altres.

L'estatut d'autonomia de 1932

El 18 d'agost de 1931 el president Francesc Macià va anar a Madrid a defensar l'Estatut de Núria. Hi havia...

Els suports del franquisme

El franquisme es va fonamentar principalment en tres pilars: l'exèrcit, l'església i la Falange.

• L'exèrcit: Va ser el suport més fidel i el principal legitimador del règim. Sempre van estar al costat de monàrquics com Carrero Blanco. Entre el 1939 i el 1945 va ser quan aquest cos va tenir més força en l'administració. A més, van protagonitzar la repressió, com demostren els tribunals militars.
• L'església: Va actuar com a poder legitimador tant a nivell interior, amb la Carta de l'Episcopado, com a nivell exterior. Quan acaba la Segona Guerra Mundial, el règim s'anomena nacionalcatòlic i es defineix com a confessional. Com a conseqüència, obté beneficis econòmics i el control de la vocació. El 1953

Els problemes de la coalició republicano-socialista

Una conjuntura econòmica desfavorable

La proclamació de la República va coincidir amb la fase més aguda de la crisi del 1929. Les exportacions de minerals i productes agraris van disminuir, a la vegada que es frenava l'emigració cap a Amèrica, fet que va incidir en l'augment de l'atur a les regions més pobres.

Al tradicional problema agrari del sud i a l'escàs desenvolupament econòmic se'ls van afegir nous problemes, com l'augment dels salaris decretat pel govern que, si per una part va fer pujar el consum d'aliments i de béns bàsics (roba), per una altra va disminuir els beneficis dels empresaris. Aquests van respondre amb la retirada d'inversions i la fuga de capitals a l'estranger,...

Guerra Civil i instauració del franquisme (1936–1939)

1936–1939 Guerra Civil: 1 d'abril de 1939, victòria franquista. 1975, mort de Franco.

Ideologia i trets del règim

• Aspiracions i valors: africanisme; jerarquia, ordre i disciplina; catolicisme; nacionalisme espanyol; antiliberalisme; antidemocràtic; anticomunista.
• Model polític: dictadura personal, unipartidisme; divisió entre vencedors i vençuts.
• Pràctiques: submissió al caudillo; repressió dels dissidents; negació de llibertats; arbitrarietat i corrupció; moviment de masses; retòrica anticapitalista i anticlassista.

Suports i oposició

Suport: exèrcit; església catòlica; falangistes i carlins; burgesia, terratinents i propietaris.

Oposició i resistència: moviment obrer (vagues...

Orígens i desenvolupament dels nacionalismes perifèrics

Nacionalisme Basc: Furs, Industrialització i Identitat

El País Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador, els quals van estar en vigor fins al 1876, moment de la derrota del Carlisme. Després de la Tercera Guerra Carlina es va iniciar la gestació d’un corrent de recuperació de la identitat basca.

Factors clau en l'origen del nacionalisme basc

• L’abolició dels furs.
• El procés d'industrialització de Biscaia.

Aquest procés d'industrialització va generar l’aparició d’una burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques. No obstant això, la immigració generada per la indústria va ser vista pels tradicionalistes com una amenaça...

UNITAT 8: EL CATALANISME (1833-1901)

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

• La Renaixença vol recuperar el català com a llengua de cultura.
• Iniciadors: Arribau (amb l'obra Oda a la Pàtria) i Joaquim Rubió.
• Historiadors cerquen el passat de Catalunya, on la llengua esdevé l'element central.
• Destaquen Víctor Balaguer i Manuel Duran i Bas.
• Els Jocs Florals afavorien una llengua culta però antiga.
• Cap al 1870 apareixen publicacions com: Diari Català, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.

2. INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

• Oposició al centralisme del segle XIX.
• Catalans conservadors: Manuel Duran i Bas, Joan Mañé i Flaquer, que apostaven per la descentralització de l’Estat.
• Apostaven pel federalisme (Partit Republicà Democràtic

Les Conseqüències Socials: El Moviment Obrer

El moviment obrer és un moviment social que es va dur a terme durant la Revolució Industrial. Es basava en una resposta agressiva per part del proletariat dirigida als empresaris burgesos, ja que eren explotats amb llargues jornades laborals a canvi d'un sou miserable.

Els obrers, en adonar-se de la seva explotació, sabien que només podrien aconseguir millores laborals si unien les seves reclamacions. A Anglaterra va ser on van aparèixer les primeres associacions obreres per reclamar millores.

Les Noves Teories Socials

El proletariat, principal protagonista del moviment obrer, defensava principalment dues ideologies:

• El socialisme
• L’anarquisme

Socialisme

El socialisme és una ideologia que té com...