Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Segona República Espanyola: Proclamació, Constitució i Biennis (1931-1936)

Història13,38 KB

LA SEGONA REPÚBLICA

La Proclamació de la República i el Període Constituent

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals per mitjà de sufragi universal masculí. Les candidatures republicanosocialistes van triomfar i el 14 d'abril es va proclamar la República a diferents ciutats espanyoles. La població va sortir al carrer de manera espontània i pacífica per celebrar-ho. El rei Alfons XIII va marxar cap a l'exili el mateix dia.

A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional, que va proclamar oficialment la Segona República espanyola. Aquest govern provisional estava format per republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Proclamació, Constitució i Biennis (1931-1936)" »

Guerra Freda: Crisi de Cuba, Coexistència i Caiguda de l'URSS

Història2,66 KB

La Crisi dels Míssils a Cuba (1962)

  • La Revolució Cubana: el 1959, les tropes de Castro i el Che Guevara entren a l'Havana, posen fi a la dictadura de Batista i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de l'URSS.
  • Els EUA bloquegen econòmicament Cuba. Els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió de Cuba per la Badia de Cochinos que fracassa (1961).
  • Cuba demana ajuda militar a l'URSS, que els envia míssils nuclears.
  • Els Estats Units descobreixen els míssils i s'està a punt d'esclatar una guerra nuclear.
  • Kennedy i Khrusxov negocien la retirada dels míssils a canvi de la fi del bloqueig.

Els Anys de la Coexistència Pacífica (1956-1979)

Entre el 1953 (fi de la Guerra de Corea i mort de Stalin) i el 1979 (invasió de l'Afganistan)...

Continua llegint "Guerra Freda: Crisi de Cuba, Coexistència i Caiguda de l'URSS" »

Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya (1936): Context i Impacte

Història2,73 KB

El Decret de Col·lectivitzacions

A) Context Històric i Font Primària (1932)

El decret de col·lectivitzacions

Aquest text jurídic administratiu de font primària, corresponent al bienni d'esquerres, té com a autor la Generalitat de Catalunya, govern presidit per Josep Tarradellas, que englobava diferents partits com Acció Catalana Republicana i el POUM.

B) La Col·lectivització de 1936: Reorganització Econòmica

Un dels elements més significatius del 1936 va ser la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària. Els treballadors, organitzats en comitès, es van fer càrrec de dirigir les empreses ja que els propietaris havien fugit, havien estat detinguts o assassinats.

Una sèrie de decrets, tant del govern...

Continua llegint "Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya (1936): Context i Impacte" »

Fets Històrics Clau de Catalunya i Espanya (Segle XX)

Història3,85 KB

Contracte de Rebassa Morta: Vinya i Capficats

El Contracte de Rebassa Morta per a la vinya tenia una durada teòrica de 40 anys. No obstant això, gràcies al sistema de capficats (reproducció de la tija del cep vell), la vinya mai no acabava de morir, permetent la continuïtat del cultiu.

Llei de Reforma Agrària: Impacte i Distribució

La Llei de Reforma Agrària va posar moltes hectàrees de terra a disposició de l'Estat. Malgrat això, la distribució de la propietat entre els camperols va ser lenta i no es va aconseguir generar el nombre de propietaris previstos.

Autonomia de Catalunya: Proclamació i Generalitat (1931)

Arran de les eleccions del 12 d'abril de 1931, que van determinar la caiguda de la monarquia, Francesc Macià va proclamar...

Continua llegint "Fets Històrics Clau de Catalunya i Espanya (Segle XX)" »

Espanya i la Indústria Catalana durant la Gran Guerra

Història2,84 KB

Què va suposar per a Espanya la Primera Guerra Mundial?

  • Augment de la demanda de tots els productes (agrícoles, industrials, miners).
  • Encariment dels productes de primera necessitat en el mercat interior.
  • Procés inflacionista per l'alça continuada dels preus, la demanda i els salaris sostinguts.
  • Els beneficis de la guerra no van tenir un repartiment equitatiu.
  • Les condicions de vida d'obrers, miners i jornalers al camp van empitjorar.
  • Odi contra les classes beneficiades pels negocis.
  • Baixa la demanda dels països contendents: Crisi i atur a Espanya entre 1919-1923.

La indústria catalana

Situació a començament del segle XX

Desacceleració: d’un creixement del 5,5% es passa a un del 2,2%.

Problemes de la indústria catalana

Dependència de l’exterior...

Continua llegint "Espanya i la Indústria Catalana durant la Gran Guerra" »

L'Europa sota el domini nazi: Ocupació, resistència i camps de concentració

Història2,21 KB

L'Europa sota el Domini Nazi

L'Ocupació Nazi

Els països vençuts i incorporats o ocupats pel Reich van ser administrats i controlats per soldats i policia alemanya. L'objectiu era organitzar Europa en benefici d'Alemanya, imposant l'explotació i l'exclavització de la població. Els nazis van practicar el pillatge dels recursos materials i humans, imposant la producció necessària pel Reich.

Aquest control es va aconseguir mitjançant un règim del terror. La Gestapo i la SS arrestaven, torturaven i deportaven a camps de concentració tots aquells que oferien resistència. Van planificar l'eliminació de tots els jueus d'Europa en camps de concentració i d'extermini.

Camps de Concentració

Els primers camps de concentració van ser Dachau,...

Continua llegint "L'Europa sota el domini nazi: Ocupació, resistència i camps de concentració" »

La Segona Internacional: origen, reivindicacions i fractura

Història3,27 KB

La Segona Internacional

Fundació i estructura

Es va fundar a París durant els actes commemoratius del centenari de la Revolució Francesa (1889). Es va configurar com una organització homogènia ideològicament, una confederació de partits nacionals autònoms sense cap consell general que centralitzés l'acció. L'any 1900 es crea un Buró Socialista Internacional.

Resolucions i reivindicacions

Les resolucions i les lleis impulsades van tenir com a objectius la protecció dels treballadors, la jornada laboral de 8 h i l'abolició del treball infantil. Van condemnar la guerra, que consideraven una conseqüència de l'ordre capitalista, i van fer una crida als treballadors perquè s'afiliessin als partits. També reclamaven la regulació del...

Continua llegint "La Segona Internacional: origen, reivindicacions i fractura" »

La Primera República i la Transformació d'Espanya al XIX

Història4,78 KB

La Primera República Espanyola (1873-1874)

La Primera República es va iniciar amb la renúncia d'Amadeu de Savoia. Les eleccions van aprovar el nou règim i el primer president va ser Estanislau Figueras, mentre els monàrquics es reorganitzaven per al retorn dels Borbons. El període va patir un aïllament internacional (només reconegut pels EUA i Suïssa) i un fort desig de canvi social, com el repartiment de terres. El moviment popular va ser controlat mitjançant la supressió de juntes i la repressió.

Després de la renúncia de Figueras i unes eleccions amb un 60% d'abstenció, Francesc Pi i Margall va proclamar la República Democràtica Federal. Es van proposar reformes com la supressió de l'impost de consum i de les quintes, però...

Continua llegint "La Primera República i la Transformació d'Espanya al XIX" »

El Desenvolupament Econòmic del Franquisme (1959-1973)

Història2,58 KB

La política econòmica del franquisme

L’any 1959, el règim franquista va canviar totalment la seva política econòmica. El model autàrquic dels anys anteriors havia fracassat i havia provocat pobresa, inflació, manca de productes i endarreriment econòmic. Per això, Franco va incorporar al govern ministres tecnòcrates, molts relacionats amb l’Opus Dei, que van impulsar una nova etapa basada en la liberalització econòmica i el creixement.

El Pla d’Estabilització de 1959

La primera gran mesura va ser el Pla d’Estabilització de 1959. Aquest pla volia reduir la inflació, equilibrar l’economia i obrir Espanya al mercat exterior. Per aconseguir-ho, es van prendre les següents mesures:

  • Limitar els crèdits.
  • Congelar els salaris.
  • Reduir
...
Continua llegint "El Desenvolupament Econòmic del Franquisme (1959-1973)" »

La construcció de la dictadura franquista (1939-1959)

Història2,41 KB

La construcció de la dictadura franquista (1939 – 1959)

Les bases de la dictadura

El franquisme no va ser una simple dictadura militar, sinó un règim amb unes bases molt sòlides que van permetre a Franco mantenir-se al poder durant gairebé 40 anys. Aquestes bases es fonamenten en tres pilars institucionals que controlaven tota la vida pública i privada dels espanyols: l'Exèrcit, la Falange i l'Església.

Els pilars del règim

Els pilars fonamentals del règim són:

  • L'Exèrcit: Va ser el suport més fidel de Franco. No només era el braç executor de la repressió política contra els vençuts, sinó que els militars van ocupar càrrecs clau en l'administració: eren ministres, governadors civils i procuradors a les Corts. L'Estat es va
...
Continua llegint "La construcció de la dictadura franquista (1939-1959)" »