Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Espanya 1902-1931: Crisi, Dictadura i República

Història8,6 KB

Espanya a principis del segle XX: Crisi i canvis

Silvela, Maura i Canalejas: Reformes i tensions

Silvela proposa nous impostos per pagar el deute de la guerra de Cuba. Vaga i nova constitució.

Maura: Representa la classe política i les masses neutres. Volia millorar la indústria, integrar el catalanisme i la política exterior al Marroc. Repressiu.

Canalejas: Negociació de la llei de mancomunitats i nou sistema d'impostos que afectava els més pobres. Dato pren el poder.

Carlisme i tradicionalisme

Jaume de Borbó i Juan Vázquez de Mella lideren el moviment. Partit Catòlic Tradicional. Requetè. Durant la Segona República es crea la Comunió Tradicionalista.

Partits catalans a principis del segle XX

La Lliga Regionalista guanya força. Lerroux...

Continua llegint "Espanya 1902-1931: Crisi, Dictadura i República" »

Conflicte Israel-Palestina i Guerra Freda: Cronologia i Context

Història5,26 KB

Cronologia del Conflicte Israel-Palestina

1947-1949: Naixement d'Israel i la Nakba

L'Exodus i el Regne Unit abandonen el territori.

L'ONU anuncia la divisió de Palestina en dos estats (jueu i àrab palestí).

Els àrabs rebutgen el pla de partició i el 1948, David Ben-Gurion, sionista, declara el naixement de l'Estat d'Israel.

Israel és atacat per les forces armades dels veïns àrabs: Egipte, Líban, Síria, Jordània i l'Iraq.

Israel guanya aquesta primera guerra i l'Estat palestí no s'arriba a crear. Són els anys de la Nakba.

El mapa es reconfigura.

1967: La Guerra dels Sis Dies

El 1967, Egipte, Síria i Jordània s'havien mobilitzat per a una nova confrontació. Israel els sorprèn amb un atac preventiu que li porta a una rotunda victòria....

Continua llegint "Conflicte Israel-Palestina i Guerra Freda: Cronologia i Context" »

Història Contemporània: De l'Antic Règim a la Segona Guerra Mundial

Història4,52 KB

1. Diferències socials: De l'Antic Règim a la nova societat

L'Antic Règim es refereix a l'estructura social i política que va prevaler a Europa abans de la Revolució Francesa de 1789. En aquest sistema, hi havia una clara divisió social basada en l'estament: la noblesa, el clero i el tercer estat.

  • Privilegis: La noblesa i el clero gaudien de drets especials, mentre que el tercer estat suportava càrregues fiscals i mancava de drets polítics.
  • Mobilitat social: Era limitada, ja que el naixement determinava l'estatus.

Amb la Revolució Francesa, va sorgir la idea de la igualtat i els drets universals. Es va abolir la noblesa i es va establir un sistema de govern representatiu. Més tard, la Revolució Industrial va crear noves classes socials:...

Continua llegint "Història Contemporània: De l'Antic Règim a la Segona Guerra Mundial" »

Anàlisi de la Restauració Borbònica i el Sistema Bipartidista

Història2,04 KB

La Restauració Borbònica

Característiques de la Constitució de 1876

  • Sobirania compartida: Entre el rei i les Corts.
  • Prerrogatives de la Corona: El monarca ostenta el poder executiu, té iniciativa legislativa i dret de veto sobre les lleis.
  • Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés dels Diputats és elegit per sufragi, mentre que el Senat es divideix en tres tipus de senadors: per dret propi, nomenats pel rei i elegits per les corporacions.

Característiques progressistes

Es reconeixen tots els drets i garanties individuals i col·lectius heretats de la Constitució progressista de 1869, tot i que es va substituir la llibertat de culte per la tolerància religiosa.

El sistema del torn bipartidista

L'origen d'aquest sistema es troba en l'exclusió...

Continua llegint "Anàlisi de la Restauració Borbònica i el Sistema Bipartidista" »

Les Forces Polítiques de la Segona República Espanyola (1931-1933)

Història5,03 KB

La Coalició Republicanosocialista (1931-1933)

Durant dos anys (1931-1933), el govern va estar en mans d’una coalició dels republicans amb els socialdemòcrates, que van intentar seriosament democratitzar Espanya, modernitzar-la i fer-la més justa.

Els Republicans: D'Acción Republicana a Izquierda Republicana

Al principi, els republicans estaven dividits en diversos partits. El més important era Acción Republicana, liderat per Manuel Azaña. Més endavant, acabarien fusionant-se en un de sol, Izquierda Republicana. Tots ells compartien un ideari liberal, regeneracionista, d’amor per la cultura i de sensibilitat social.

El PSOE i l'UGT: La Divisió Interna del Socialisme

El partit socialdemòcrata, el PSOE, estava dividit entre dues ales:...

Continua llegint "Les Forces Polítiques de la Segona República Espanyola (1931-1933)" »

Constitució de 1931 i Estatut de Catalunya de 1932

Història4,51 KB

L'Estatut de 1932

L'Estatut aprovat per les Corts era força diferent del de Núria, tot i que conservava les institucions bàsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat. Segons el text aprovat, Catalunya es constituïa en regió autònoma dins l'Estat espanyol, amb una sobirania limitada, i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials. Les competències de la Generalitat eren plenes en dret civil propi i règim administratiu intern, i molt àmplies en ordre públic i justícia (nomenament de jutges, magistrats i funcionaris i creació del Tribunal de Cassació de Catalunya, que era l'òrgan suprem d'apel·lació). Malgrat tot, una majoria de competències eren compartides amb l'Estat (educació, obres...

Continua llegint "Constitució de 1931 i Estatut de Catalunya de 1932" »

El Sexenni Revolucionari: De la Monarquia d'Amadeu I a la Primera República

Història2,77 KB

El regnat d'Amadeu I i la crisi del Sexenni

El primer acte al qual hagué d'assistir Amadeu I fou el funeral de Prim, el seu valedor i president del Consell de Ministres. El monarca no va aconseguir l'acceptació de les classes populars, tampoc va rebre el suport de l'aristocràcia isabelina, i una part de l'exèrcit tampoc el va acceptar. L'Església també li va expressar la seva hostilitat.

Finalment, els carlins el van considerar il·legítim i van passar de l'oposició política a la lluita armada el 1872. Mentrestant, Cánovas del Castillo ja preparava el retorn del príncep Alfons amb l'aliança d'antics unionistes.

Els conflictes bèl·lics i socials

  • Tercera Guerra Carlina (1872): Els carlins van iniciar una guerra en defensa del tron del
...
Continua llegint "El Sexenni Revolucionari: De la Monarquia d'Amadeu I a la Primera República" »

Conflictes Socials a l'Espanya Regeneracionista: Anàlisi Històrica

Història3,25 KB

Conflictes Socials a l'Espanya Regeneracionista

L'etapa regeneracionista a Espanya va estar marcada per una sèrie de conflictes socials significatius que van reflectir les tensions polítiques, econòmiques i socials de l'època.

El Tancament de Caixes (1899)

El primer conflicte social important d'aquesta etapa fou el Tancament de Caixes a Barcelona el 1899. Aquesta fou una protesta per part de la petita burgesia comerciant que estava en contra de la política fiscal de Silvela. La protesta fou reprimida pel govern, que va detenir morosos i va decretar l'estat de guerra a Barcelona.

La Gran Vaga General de Catalunya (1902)

El següent conflicte de l'etapa regeneracionista fou la gran vaga general al febrer de 1902 a Catalunya, que significaria...

Continua llegint "Conflictes Socials a l'Espanya Regeneracionista: Anàlisi Històrica" »

Revolució Russa: Causes i Fets Clau de Febrer i Octubre de 1917

Història2,63 KB

Revolució de Febrer

Causes

  • Cansament i misèria generalitzada.
  • L’exèrcit es va posar de part del poble, ja que els soldats havien experimentat moltes pèrdues al front durant la Primera Guerra Mundial.
  • El Tsarisme era un sistema anacrònic.

Abdicació de Nicolau II. El poder passa a la Duma, que crea un Govern Provisional de la República. Lvov deixarà pas a Kerenski el 7 de juliol de 1917. Aquest govern reconeix drets i llibertats i es compromet a fer reformes, però no atura la guerra ni la misèria.

El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars. El poble volia:

  • Terres.
  • Millors condicions de vida.
  • Sortir de la guerra.

Així, a Rússia existien dos poders:

  1. Poder legal: Govern Provisional amb el suport dels SR i menxevics.
  2. Poder
...
Continua llegint "Revolució Russa: Causes i Fets Clau de Febrer i Octubre de 1917" »

Partits i sindicats a la II República Espanyola (1931–1939)

Història3,45 KB

Panorama polític durant la II República

1. Esquerra

a) Republicans: Izquierda Republicana (liderada per Manuel Azaña, que va ser cap de govern durant el bienni reformista i president de la República durant el període del Front Popular i durant la Guerra Civil).

b) Autonomistes: a Catalunya, ERC (liderada per Francesc Macià i després per Lluís Companys).

c) Partits obrers i sindicats: El partit més important d’aquest període va ser el PSOE, però estava dividit en tres tendències:

  • La més moderada, dirigida per Besteiro.
  • Una tendència centrista, representada per Indalecio Prieto.
  • La més radical, liderada per Largo Caballero —«el Lenin espanyol»—.

Largo Caballero tenia el suport d’un sindicat important: la UGT (forta a Madrid,...

Continua llegint "Partits i sindicats a la II República Espanyola (1931–1939)" »