Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Restauració Borbònica (1874–1923)

1. Constitució de 1876

• Aprovada per Alfons XII.

• Monarquia parlamentària, caracteritzada per ser molt centralista i autoritària.

• Drets condicionats.

• Objectiu: estabilitzar l’Estat després del Sexenni Democràtic (1868–1874).

2. El Règim de la Restauració: Bipartidisme i Frau

• Creat per Cánovas del Castillo.

• Bipartidisme (Partit Liberal / Partit Conservador) basat en el caciquisme i el frau electoral.

• Excloïa obrers i nacionalismes.

3. L'Ascens del Catalanisme Polític (1874–1898)

• Transició de la Renaixença al catalanisme polític.

• Fundació del Centre Català (1882) per Valentí Almirall.

• Creació de la Lliga de Catalunya (1887), impulsora del Missatge a la Reina Regent (1888).

• Reivindicació d'autonomia

Documents Clau del Franquisme i la Transició

Diari Arriba: El Discurs de Serrano Suñer

És una font del discurs de Serrano Suñer, ministre, extreta del diari *Arriba*. Se situa durant el franquisme (1939-1975), concretament en els seus primers anys. En el seu discurs, Serrano Suñer, parlant en nom de la Falange, sentència que Rússia és la culpable de la Guerra Civil Espanyola, de la mort del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera, i diu que cal "exterminar" aquesta Rússia pel futur d'Europa i de la història.

Agència EFE: Franco i Hitler a Hendaia (23 d'octubre de 1940)

Aquesta és una fotografia de l'Agència EFE, presa a Hendaia (França) el 23 d'octubre de 1940. Mostra Franco i Hitler en una trobada diplomàtica. Se situa...

El Reformisme Dinàstic (1898-1909)

El Desastre de 1898 va evidenciar les mancances del règim de la Restauració, fet que va donar peu a un reformisme polític basat en el regeneracionisme. Poc després, el 1902, la majoria d'edat d'Alfons XIII va marcar l'inici de la segona etapa de la Restauració.

Fracàs del Primer Govern Regeneracionista

El govern de Francisco Silvela (1899) va intentar reformar Espanya amb una política de descentralització i nous impostos per cobrir els deutes de la guerra de Cuba. Aquestes mesures van generar el Tancament de Caixes a Catalunya, una protesta liderada per comerciants que es negaven a pagar impostos. La resposta del govern va ser repressiva, amb empresonaments i la suspensió de garanties constitucionals...

La Guerra de Successió Espanyola (1700-1713)

La Guerra de Successió es va originar perquè el rei d'Espanya, Carles II, va morir sense descendència. Això va provocar un conflicte dinàstic entre dos candidats al tron espanyol:

• Felip d'Anjou, net del rei de França, Lluís XIV.
• L'arxiduc Carles d'Habsburg, emperador d'Àustria.

Aquest enfrontament va derivar en una guerra internacional. El conflicte va finalitzar l'any 1713 amb el Tractat d'Utrecht.

Els Decrets de Nova Planta

A mesura que les tropes borbòniques ocupaven els regnes de la Corona d'Aragó, es van promulgar els Decrets de Nova Planta (València, Aragó, Mallorca i Catalunya). Les conseqüències van ser:

• Abolició de les constitucions i lleis pròpies.
• Imposició de les lleis de Castella.

Context Històric de la Guerra Civil Espanyola

• Inici: 18-19 de juliol del 1936
• Final: 1 d’abril del 1939
• Promotor: Cop d’estat organitzat des de la dreta (Franco, Mola) contra el govern republicà (Largo Caballero, Azaña i Negrín).
• Resultat: Triomf del bàndol nacional i Dictadura franquista.

Causes de la Guerra

1. Problemes estructurals: Manca d’encaix de Catalunya i el País Basc dins d’Espanya, tradicional intervencionisme militar (cops d’estat anteriors), retard econòmic i desigualtats socials.
2. Context internacional desfavorable: Avanç dels feixismes i crisi del 29.
3. Radicalització política: Enfrontaments a l’esquerra i descontentament de la dreta a les eleccions del 36.
4. Alteració de l’ordre públic: Assassinat de José Calvo Sotelo.

El fracàs de la insurrecció militar a Barcelona

El cop d'estat a Catalunya el 1936, liderat pel general Goded, va fracassar a causa de la resistència dels militars lleials a la República, com Llano de la Encomienda. Aquesta oposició, sumada al suport limitat de la ciutadania i a la manca de partits favorables a la sublevació, va ser decisiva per evitar l'èxit de la insurrecció militar.

Durant el 18 de juliol, membres de la CNT i de l'UGT van assaltar armeries i polvorins, articulant una primera resistència juntament amb Guàrdies Civils, Guàrdies d'Assalt i ciutadans barcelonins. Quan la seu de la capitania general va quedar assetjada, Goded es va rendir. Els combats es van allargar fins que els revoltats es van adonar que la victòria...

Reformisme Liberal de Canalejas (1910-1912)

El Partit Liberal de José Canalejas representava la tendència reformista del partit, amb un programa de modernització política i social d'Espanya. Entre 1910 i 1912, va impulsar reformes dirigides als sectors populars, el reformisme social i la qüestió del poder de l'Església.

Principals Reformes Impulsades per Canalejas

• Relació Església-Estat: Va buscar la separació de l'Església i l'Estat, el nou finançament de l'Església i va limitar l'establiment de nous ordres religiosos amb la Ley del Candado.
• Fiscalitat: La substitució dels impostos per fer-los més progressius.
• Servei Militar: La Llei de Reclutament obligatòria, que suprimia la redempció en metàl·lic (pagament per evitar anar

L'aixecament militar i l'inici del conflicte

El pronunciament militar, anomenat Alzamiento Nacional, es va iniciar el 17 de juliol a Melilla. El dia 18, el general Franco va arribar al Marroc des de les Canàries i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Aquell mateix dia es van revoltar altres caps militars com Mola i Goded, als quals s'hi van afegir sectors falangistes i carlins.

El govern de la República va trigar a reaccionar a la insurrecció. Casares Quiroga va dimitir i Azaña va nomenar José Giral com a cap de govern. La seva primera mesura va ser autoritzar el lliurament d'armes als anarquistes, republicans, socialistes i comunistes. Aquests, juntament amb la part de l'exèrcit lleial a la República i la Guàrdia d'Assalt,...

Introducció: Etapes del Franquisme

Aquest document analitza les etapes clau del Franquisme, des de la consolidació del règim fins a la seva fi, incloent-hi la postguerra, l'autarquia, el reconeixement internacional, les lleis fonamentals, la societat, la resistència i el Desarrollismo.

Consolidació del Règim i Marc Legal

Franco va invertir molt d'esforç a dotar el seu règim d'una oficialitat i d'una legalitat. En aquest sentit, hem de tenir en compte que set d'aquestes lleis van ser promulgades durant el Franquisme i la vuitena es va publicar durant la Transició.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

• Fuero del Trabajo (1938)
• Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
• Fuero de los Españoles (1945)
• Ley del Referéndum Nacional (1945)

Amb la Ley de