Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La crisi final del règim franquista

La mínima obertura política dels anys 60 va provocar la reacció intransigent d’un grup de polítics partidaris de mantenir el règim nascut de la Guerra Civil i d'altres conservadors que només acceptaven els canvis que no afectessin els principis fonamentals. La lluita entre falangistes i tecnòcrates pel poder va fer sortir a la llum escàndols financers com ara el de MATESA.

L'ascens de Carrero Blanco i el Procés de Burgos

El fet que la notícia fos publicada gràcies a la Llei de Premsa va molestar els sectors més conservadors que, amb el recolzament de Franco, van formar un govern sota el control de Carrero Blanco. El Procés de Burgos contra sis membres d’ETA va ser una prova per al règim. La...

1.1. Un imperi endarrerit i autòcrata

• A l'entrada del 1900, l'imperi governat per Nicolau II era un gegant amb peus de fang. El tsar governava 20 milions de km² amb una població de 100 milions d'habitants, però amb una tecnologia molt endarrerida.
• Rússia continuava en l'Antic Règim: no hi havia cap constitució, parlament ni normes; manava el tsar.
• No hi havia partits polítics i la policia era eficaç contra les revolucions.
• Economia basada en l'agricultura amb producció escassa.
• Industrialització concentrada a la part occidental.
• Societat desigual: la noblesa i el clero eren els més adinerats.
• Pagesos pobres i kulaks (semblants als burgesos).
• A les ciutats, els obrers eren antics pagesos i hi havia poca burgesia amb poc poder.

1.2. Oposició

L'obra de govern de la Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya necessitava una millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la cultura catalanes. Els seus objectius es van fixar l'any 1907 a Barcelona, i Enric Prat de la Riba en va ser escollit president. La institució es va constituir el 6 d'abril de 1914, moment en què Prat de la Riba va designar un consell permanent format per vuit membres.

Eixos d'actuació

• Desenvolupament econòmic: La Mancomunitat va invertir part dels recursos en un pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i telefònic, a més de crear escoles agràries.
• Cultura i ensenyament: Es van crear biblioteques populars, es va encarregar a Pompeu

Estat, Nació i Nacionalisme: Conceptes Clau

• Nacionalisme: Moviment polític que neix a Europa a finals del segle XVIII, que defensa el dret de tota nació a tenir un Estat propi.
• Estat: Territori delimitat per unes fronteres sota la plena sobirania d’un govern.
• Nació: Conjunt de ciutadans amb unes característiques culturals comunes (*llengua*, *costums*, *tradicions*, etc.) i una identitat compartida.

Idees Fonamentals del Nacionalisme

El nacionalisme pot defensar dues idees principals:

• Dret d’Autodeterminació: Dret de tota nació a decidir lliurement i democràticament el seu futur.
• Independència: Dret de tota nació a construir un Estat propi independent del seu Estat matriu.

Models d'Estat

Segons la Distribució Territorial del Poder

• Estat

L'organització política de l'Estat feixista

En l'àmbit polític, el Duce i el partit són identificats amb l’Estat. Els càrrecs polítics són membres del PNF (Partit Nacional Feixista). Es va produir la prohibició dels partits i sindicats (1926), eliminant les llibertats individuals. La policia política perseguia els opositors i l'administració va ser depurada. La premsa estava totalment controlada, tot i que es va mantenir la monarquia i es va signar el Concordat amb l’Església.

Noves institucions i política exterior

Es crearen noves institucions com el Gran Consell Feixista, que proposa candidats a diputats i càrrecs importants, i la Cambra dels Fasci i les Corporacions, una mena de parlament controlat pel PNF. Pel que fa a la...

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

• Els vencedors es reparteixen les possessions.
• Apareixen Àustria-Hongria i Turquia.
• Desapareixen les dinasties europees.
• Els EUA esdevenen una gran potència mundial.
• França augmenta el seu poder.
• Morts i destruccions massives.

La Gran Depressió dels anys 30

Va originar-se als EUA d'Amèrica, coincidint amb el crac borsari de l'octubre. Va afectar tots els sectors econòmics i socials de l'economia nord-americana i la relació que aquesta tenia amb l'economia europea. La crisi provocaria grans taxes de desocupació. Els bancs van enfonsar-se perquè les persones retiraven els seus estalvis i perquè molts préstecs van quedar-se sense retornar. La manca de demanda i l'acumulació d'excedents mantindria...

La Nova Política Econòmica (NEP)

A causa de la guerra civil i el comunisme de guerra, l’economia soviètica es va esfondrar i la mancança de productes a les ciutats va ser general. Per sufocar les crítiques, Lenin es va replantejar millorar l’economia i les condicions de vida de la població.

La NEP suposava eliminar les mesures més radicals del comunisme de guerra (desaparició de la propietat privada i control estatal de la indústria i de l’agricultura) per donar pas a una economia mixta, en la qual convisquessin els sectors controlats per l’Estat amb l’economia de mercat i amb la petita propietat privada.

La NEP va acomplir ràpidament els objectius econòmics i, el 1926, l’economia soviètica recuperava els nivells anteriors...

El Nou Règim Polític: La Restauració de la Monarquia

La Restauració de la monarquia va ser promulgada per polítics conservadors, homes de negocis i militars que compartien interessos. Va ser dissenyat per Cánovas del Castillo, qui va idear el nou règim polític amb l'objectiu de superar els problemes de la monarquia d'Isabel II. Aquesta etapa havia de fomentar una constitució que permetés el torn dinàstic.

La Constitució de 1876

Va tenir un caràcter conservador, però alhora flexible, amb l'objectiu que els dos partits del torn dinàstic (liberals i conservadors) poguessin governar estables sense haver de canviar la llei cada vegada que canviava el govern.

Principals Elements de la Constitució

• Declaració de drets i llibertats (imprenta,

Catalunya autònoma

Generalitat i Estatut d'autonomia

Procés d'elaboració de l'Estatut

Estatut de Núria (1931)

• Catalunya seria un estat autònom dins d'una Espanya república federal; molta sobirania.
• Moltes competències exclusives al govern: justícia, ensenyament, sanitat, ordre públic.
• Autofinançament i gestió d'impostos.
• Única llengua oficial: el català.
• 2 d'agost, referèndum: 99% sí, 1% no.

Es presenta a Madrid el dia 31 d'agost; es troba amb moltes dificultats. Al maig de 1932 s'aprova la Constitució, però no l'Estatut.

• Partits de dreta (anticatalanistes) en contra.
• Govern central moderat.
• Socialistes a favor.

El 9 de setembre s'aprova l'Estatut del 1932 (bastants diferències respecte al de Núria).

Comparativa: Estatut de Núria i Estatut

Forces Polítiques de l'Oposició: