Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Primera Etapa (1808-1810): Resistència

La primera etapa, de 1808 a 1810, va ser de resistència. La major part de ciutats espanyoles es van sublevar perquè no acceptaven Josep Bonaparte com a rei, i reconeixien com a únic rei legítim Ferran VII. Hi havia les juntes locals de defensa, que exercien la sobirania a cada municipi en nom de Ferran VII. També es van crear les juntes provincials de defensa, que era la unió de les locals, que van declarar la guerra a França i van signar una aliança amb el Regne Unit. Per últim, les juntes provincials es van unir formant la Junta Suprema Nacional, que va dirigir la guerra contra França. Hi va haver setges a les principals ciutats espanyoles, però ciutats com Saragossa i Girona van resistir,...

Bienni Reformador (1931 - 1933)

Reforma Agrària

Reforma Educativa

La Crisi del 98 i la Fi de l'Imperi Espanyol

A Santiago de Cuba, al desembre, se signa el Tractat de París pel qual Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam, a més de reconèixer la independència de Cuba per 20 milions de dòlars (se li van imposar les condicions). El 1899, Espanya lliura a Alemanya la resta de territoris per 25 milions de dòlars.

Conseqüències del Desastre del 98

La derrota de l’Imperi espanyol no va produir un canvi de Govern, ni va perillar la Monarquia. Va produir el sorgiment del regeneracionisme: un replantejament dut a terme per intel·lectuals i polítics (com Francisco Silvela i Antoni Maura) que cercaven la dignificació de la política, la modernització social i la superació de l’endarreriment...

Trienni Liberal: reformes i conflictes (1820–1823)

Per mantenir l'ordre públic i defensar el règim constitucional, es va instaurar la Milícia Nacional, un cos de ciutadans armats format per les classes mitjanes urbanes. Es va fer una nova divisió del territori en províncies i es van organitzar els nous ajuntaments mitjançant el sufragi. Es va promulgar un Codi penal (1822). Es va plantejar l'impuls de l'educació, que es va organitzar en tres graus.

Oposició i maniobres reials

Les reformes van suscitar ràpidament l'oposició de la monarquia i dels absolutistes. Degut a això, Ferran VII va paralitzar les lleis que va poder mitjançant el dret de veto que li atorgava la Constitució. També va conspirar contra el govern, amb la intenció...

Josep Torras i Bages i el Vigatanisme

Josep Torras i Bages va ser un dels principals defensors del vigatanisme. Aquest moviment era eclesiàstic i s'unia a un catalanisme més conservador. Defensava que l'Església havia de poder intervenir en la vida política i social, i que s'havien de fer les activitats pastorals en català.

El Memorial de Greuges

El Memorial de Greuges és el document on es van exposar queixes que tenien com a idea defensar Catalunya. Sorgeix gràcies al II Congrés Catalanista de 1883. Es van defensar idees com:

• La cooficialització del català i el castellà.
• El dret civil català.
• Polítiques proteccionistes.

Aquest congrés provenia de les idees d'Almirall i del I Congrés Catalanista.

Les Bases de Manresa

Les Bases de Manresa,...

Restabliment de l'Absolutisme (1814-1820)

Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional. Aquest fet feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre. Així, els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució. El rei, temorós d’enfrontar-se amb els que durant sis anys havien resistit l’invasor francès, va acatar les condicions. Però els absolutistes, fonamentalment la noblesa i el clergat, sabien que amb el retorn del monarca disposaven...

Restauració Borbònica: El Sistema Canovista

El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.

El polític del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, que va assumir la regència fins a la tornada del rei, el gener del 1875. El nou règim polític és conegut com a "sistema canovista". Consistia en una monarquia parlamentària en què dos partits es turnarien pacíficament en el poder i que coincidissin ideològicament en l'essencial.

Objectius del Sistema Canovista

Per aconseguir el seu propòsit, es van plantejar dos objectius principals:

• Elaborar

Evolució política

Antic Règim

Antic Règim: Regnava un rei absolutista (monarquia absoluta).

El monarca era d’origen diví i tenia tot el poder: era el cap de l’exèrcit, del govern, feia les lleis… Les corts eren simplement consultives però no tenien cap poder.

Estat liberal

Estat liberal: Es basava en una monarquia parlamentària i constitucional (tenia una constitució) que defensava la sobirania nacional i la igualtat de drets.

Hi havia divisió de poders: Executiu (executa les lleis, entre el govern i el rei), Legislatiu (elabora les lleis) i Judicial (poder independent format per jutges i tribunals). També es defensava el dret al sufragi.

Procés de canvi i conflictes

El procés de canvi d’un règim absolutista a un règim liberal...

Revolució Russa (1917)

La Revolució Russa de 1917 va ser una revolució obrera de caràcter marxista, amb l'objectiu que el poder fos transferit a la classe treballadora.

Context Previ a la Revolució

Abans de 1917, l’Estat estava governat per una monarquia absolutista dirigida pel Tsar Nicolau II (família dels Romanov).

Característiques del Govern Tsarista

• Autocràcia (govern en mans d'una minoria).
• Majoria de pagesos pobres i una classe obrera reduïda.
• Exèrcit poderós.
• Recolzament de l’Església cristiana ortodoxa.
• Règim gairebé feudal.
• Burocràcia fidel al servei del Tsar.
• Condicions de vida miserables per a la majoria de la població.

L'Ascens del Marxisme i els Soviets

El 1898 es va crear el Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR) amb idees...

• Per la llibertat sindical.
• L’amnistia per delictes polítics.
• La legalització dels partits, llevat dels comunistes i d’ERC.
• Es van dissoldre el Tribunal d’Ordre Públic (TOP) i el Sindicat Vertical.

Extrema Dreta

• L’assassinat d’un grup d'advocats laborals de CC.OO (la *matanza de Atocha*).
• Atemptats contra llibreries