Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El bienni conservador (Bienni negre) 1933-1935

El bienni conservador (Bienni negre) 1933-1935: L'any 1933 ja eren evidents la crisi de la coalició republicana i socialista i el desgast del govern. El cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al novembre.

Context i eleccions de 1933

Les eleccions generals es van celebrar l'any 1933; tot i que l'abstenció va ser força alta, van ser les primeres en què, en aplicació de la Constitució de 1931, les dones van poder exercir el vot. L'esquerra s'hi va presentar desunida: els republicans i els socialistes, enfrontats per conflictes socials, van presentar candidatures separades; a més, un nombre...

L'Europa Sota Domini Nazi (1939-1945)

Explotació i Objectius de l'Ocupació

• Finalitat de l'ocupació nazi: explotació dels territoris.
• Població obligada a contribuir a l'esforç de guerra d'Alemanya (AL).
• Treballadors traslladats a Alemanya.
• Presoners utilitzats com a mà d'obra industrial.

Camps de Concentració i Extermini

Els camps van ser utilitzats per empresonar i exterminar opositors polítics i grups ètnics considerats inferiors:

• Dachau: (Comunistes, socialistes, demòcrates, grups ètnics).
• Mauthausen i Ravensbrück.
• Auschwitz: El més modern, amb novetats tecnològiques per a l'extermini massiu.

Moviments de Resistència Antifeixista

Accions contra les forces de l'Eix (AL):

• Partisans: Comunistes a Iugoslàvia.
• Partisans Antifeixistes: Accions

Feixisme italià: context i suport social

Feixisme italià: crisi econòmica, inflació, atur, conflictivitat obrera... Es senten defraudats amb els acords de Saint‑Germain (les terres irredentes).

Qui dona suport al feixisme?

Qui dóna suport al feixisme? Entre els suports socials destacats hi ha:

1. Soldats desmobilitzats.
2. Joves romàntics.
3. Persones frustrades per la ineficàcia del sistema liberal.
4. Classes mitjanes, urbanes i rurals; molt afectades per la crisi econòmica i espantades per l'expansió del comunisme.
5. Grans industrials i terratinents, que finançaven les grans organitzacions feixistes perquè fossin la força de xoc contra socialistes i comunistes.
6. Exèrcit i policia, que toleraven o col·laboraven amb la violència.
7. Classes obreres provinents

El Bienni Conservador (1933-1935)

Les eleccions del 1933: el govern de dretes

La Constitució de l’any 1931 va aprovar el sufragi femení, que es va exercir per primer cop en les eleccions de l’any 1933. Les forces d’esquerra es van presentar de manera desunida: els republicans i els socialistes van presentar diferents candidatures per separat. Les dretes, en canvi, es van presentar de manera unida i van sortir guanyant les eleccions. Van dirigir el govern durant dos anys i l’esquerra va anomenar aquest període com el Bienni Negre.

Les dues forces polítiques més votades van ser el Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux, i la CEDA, per José María Gil Robles. Davant d’aquesta situació, el president de la República,...

La Lliga de Catalunya i el Catalanisme Conservador

El 1887, del Centre Català se'n separen intel·lectuals conservadors i funden la Lliga de Catalunya:

• Té un caràcter conservador (connecta amb la burgesia).
• Reivindica l'oficialitat del català.
• Defensa el dret civil català i el proteccionisme.
• Presenta el 1888 el Missatge a la Reina Regent, en què demana autonomia per a Catalunya.
• El 1889 impulsa una campanya contra la reforma del Codi Civil que s'estava discutint al parlament espanyol. El govern accedeix finalment a canviar la redacció del nou Codi Civil, el que es presenta com la primera victòria del catalanisme.

El catalanisme tradicionalista

• Durant el s. XIX, bona part del clero català s'identifica amb el carlisme.
• Quan el Vaticà fa públic

El Nazisme: De la Crisi Econòmica a l'Estat Totalitari

L'ascens al poder en el context de la crisi del 1929

La conjuntura econòmica difícil derivada de la crisi del 1929 va ser la que va donar una altra oportunitat als nacionalsocialistes, perquè l'augment del malestar social va afavorir la difusió del seu discurs radical i va provocar una polarització política. Així doncs, a les eleccions van sorgir elegits més diputats nazis que comunistes. Davant aquest resultat, les forces conservadores, alarmades per la influència comunista, van arribar a un acord amb Hitler i aquest va ser nomenat canceller en un govern de coalició. Hitler va jurar la Constitució, però la seva intenció era convertir la república en un Estat autoritari.

Suports

La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

Com a conseqüència de la forta commoció política provocada pel desastre del 1898, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase que es va iniciar poc abans de l’arribada al tron d’Alfons XIII i va acabar l’any 1931 amb la caiguda de la monarquia i la proclamació de la Segona República.

1. Reformisme dinàstic

• La situació d’Espanya a principi del segle XX estava marcada per una desmoralització de la població com a conseqüència de la pèrdua de les colònies, un desequilibri militar i una crisi dels partits polítics dinàstics.
• Al 1898, la reina regent Maria Cristina va atorgar el poder a un nou líder conservador: Francisco Silvela, el qual va impulsar una política

Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1912)

Després del desastre del 1898 es mostren les deficiències del sistema, fet que provoca un reformisme dinàstic (influït per les idees regeneracionistes). El 1902 puja al tron Alfons XIII (16 anys), i coincideix amb un canvi en els partits dinàstics, influït pel regeneracionisme:

El Partit Conservador: Antoni Maura (1904-1910)

L'any 1903 mor Sagasta. Entra Antoni Maura (1904) com a líder del Partit Conservador.

El Reformisme de Maura: "Revolució des de dalt"

• Esperit renovador i reformista, però amb idees del conservadorisme.
• Defensa la "renovació des de dalt": el règim s'ha de reformar des del govern per impedir que el transformi una revolució popular.
• Objectiu: Regeneració del sistema a

Descolonització

Procés que es dóna a partir del final de la Segona Guerra Mundial a Àsia i Àfrica i que suposa la independència de nous països que abans eren colònies.

Factors

• Debilitat de les metròpolis colonials després de la Segona Guerra Mundial.
• Moviments nacionalistes que reclamaven la independència.
• Posició d'EE. UU. i URSS contra el colonialisme clàssic (en el marc de la Guerra Freda).
• Exemple de lluita contra el feixisme a Europa.
• Opinió pública contrària al colonialisme als països democràtics.
• Oposició de l'ONU, des de 1945, al colonialisme i a l'explotació econòmica dels pobles.

Tercer món

Conjunt de països nous que es van formar a partir de la Segona Guerra Mundial. Aquests països van ser antigues colònies i són...

1. L'evolució econòmica

1.1. La llarga postguerra (1939-1959)

La Guerra Civil va comportar una gran destrucció i uns costos econòmics importants.

El que no va ser tan lògic és que l'estancament i la depressió econòmica continuessin durant gairebé 20 anys. Es va trigar dues dècades a recuperar-se del conflicte.

En canvi, els països europeus que van participar en la Segona Guerra Mundial van recuperar els índexs econòmics anteriors al conflicte en només 3 o 4 anys. La recuperació a Espanya va ser tan llarga no només per les conseqüències de la guerra, sinó també per la política econòmica de Franco: l'autarquia.

L'autarquia (1939-1950)

L'autarquia va provocar restriccions elèctriques, fam i misèria. Aquesta situació es donava...