Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Crisi de 1917 a Espanya i Catalunya: causes i conseqüències

Història2,36 KB

Crisi econòmica i social

La neutralitat havia suposat un estímul per a l'economia catalana i espanyola, ja que Europa estava en guerra: les seves empreses funcionaven com a indústries de guerra i l'agricultura no produïa prou. A l'estat espanyol es van obtenir molts beneficis, però els empresaris no els van reinvertir en les seves empreses. Acabada la guerra, els preus havien pujat molt però els salaris no, cosa que va crear un fort malestar entre la classe obrera. Com que la indústria europea havia tornat a funcionar, les empreses espanyoles van entrar en crisi.

Es va produir el tancament de moltes empreses i un fort augment de l'atur. D'altra banda, el triomf de la Revolució Russa va suposar per als obrers una gran esperança. A causa...

Continua llegint "Crisi de 1917 a Espanya i Catalunya: causes i conseqüències" »

Conseqüències de la Segona Guerra Mundial: Balanç i Reconstrucció

Història2,59 KB

Balanç demogràfic i impacte civil

La Segona Guerra Mundial va provocar entre 40 i 65 milions de morts, la meitat dels quals pertanyien a l'URSS. L'impacte de la mortalitat entre la població civil va ser profund. Les poblacions de la rereguarda van ser sotmeses a bombardejos sistemàtics per atemorir, desmoralitzar i posar fi a la capacitat de resistència, així com als efectes de les irradiacions de les bombes atòmiques.

Canvis socials i laborals

Després del conflicte, es van produir desplaçaments massius de població, l'alliberament de presoners i el retorn de treballadors als seus països. En el cas de la Gran Bretanya, els Estats Units i el Japó, el conflicte va significar la mobilització massiva de dones i la seva incorporació al...

Continua llegint "Conseqüències de la Segona Guerra Mundial: Balanç i Reconstrucció" »

Caiguda de l'URSS: Causes, Reformes de Gorbatxov i Dissolució

Història3,45 KB

Cau la caiguda de l'URSS

Causes de l'Estancament i Crisi

Diversos factors van contribuir al col·lapse de la Unió Soviètica:

  • Model Polític i Falta de Llibertats: Estancament del model polític i restricció de les llibertats individuals.
  • Descontentament Econòmic: Creixent descontentament social a causa dels greus problemes econòmics.
  • Prioritat Militar: Sistema excessivament centralitzat en la defensa militar, el manteniment de l'aparell militar i la indústria d'armament.

Conseqüència clau: El nivell d'oferta de productes, béns de consum i confort de la població NO AUGMENTAVA.

La situació es va agreujar amb la recessió mundial del 1973:

  • Enfonsament del Comerç Internacional: Reducció dràstica de les exportacions i dificultats per importar
...
Continua llegint "Caiguda de l'URSS: Causes, Reformes de Gorbatxov i Dissolució" »

La Monarquia Hispànica al Segle XVI: Societat, Conquesta i Imperi

Història13,11 KB

Societat i economia a la Corona de Castella

Les característiques bàsiques de la societat era la desigualtat de les persones. L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura.

La noblesa i l'Església

La noblesa i l’Església eren propietàries de les tres quartes parts de les terres de conreu i gaudien de nombrosos privilegis:

  • Estaven exemptes del pagament d’impostos.
  • Ostentaven en exclusivitat els càrrecs importants de l’administració.
  • Rebien penes menors per la comissió de delictes.
  • Tenien el dret de vestir-se de manera diferent.

També formaven part de l’Honrado Concejo de la Mesta. La importància econòmica de la llana va frenar l’expansió agrària i el creixement de la població.

Els plebeus i les crisis

Els plebeus eren jornalers...

Continua llegint "La Monarquia Hispànica al Segle XVI: Societat, Conquesta i Imperi" »

La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1902): Sistema Polític i Oposició

Història4,76 KB

La Restauració Borbònica: Sortir del Caos

La Restauració va significar sortir del caos. Alfons XII, format a l'acadèmia militar en un ambient castrense, va adoptar el funcionament del sistema polític britànic (monarquia amb alternança de partits). Els seus èxits van incloure l'eliminació dels carlins (Cánovas va abolir els furs) i la pacificació de Cuba.

La Base Social del Sistema Canovista

La base social del sistema canovista estava formada per terratinents i burgesies, que donaven suport al moviment per l'ordre i contra la revolució. La monarquia necessitava un canvi: l'adhesió de partits polítics i sectors socials.

La Constitució de 1876: Síntesi i Característiques

La Constitució de 1876 va ser una síntesi de les constitucions...

Continua llegint "La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1902): Sistema Polític i Oposició" »

Història del Moviment Obrer a Espanya: Marxisme i Anarquisme durant la Restauració

Història2,85 KB

El Moviment Obrer i la Qüestió Social

En aquest moment, les organitzacions obreres estaven en la clandestinitat. Durant la Restauració, hi va haver poca preocupació pels problemes socials. Això va comportar que la majoria de la població fos analfabeta, i la majoria eren dones.

Les esglésies creaven escoles per a les classes mitjanes i altes. En aquest context, es va crear la Institución Libre de Enseñanza, i van destacar les obres de denúncia de Joaquín Costa.

Condicions de Vida de l'Obrer

  • Eren illetrats, ja que no interessava que tinguessin cultura.
  • Horaris de 14 hores sense festius.
  • Nens i adults treballaven a les fàbriques amb la mateixa feina, però amb salaris diferents.

El Moviment Marxista: Fundació del PSOE i la UGT

El 2 de maig...

Continua llegint "Història del Moviment Obrer a Espanya: Marxisme i Anarquisme durant la Restauració" »

Renaixença, Romanticisme i Realisme: panorama del segle XIX

Història2,42 KB

La Renaixença

Panorama general

El segle XIX (l'edat contemporània) va ser el segle de les revolucions: a) la Revolució Francesa (a finals del segle XVIII), que va significar la desaparició de l'Antic Règim; b) la Revolució Industrial (iniciada a Anglaterra i estesa per Europa i Nord-amèrica), que va suposar la substitució dels antics gremis artesans per les fàbriques, on les màquines produïen mercaderies destinades a satisfer les necessitats d'una població cada vegada més nombrosa.

La industrialització va crear una nova classe social: el proletariat, la classe obrera, formada pels obrers que manegaven les màquines. L'explotació d'aquests obrers per part dels propietaris de les fàbriques (burgesos) va provocar moltes revoltes i,...

Continua llegint "Renaixença, Romanticisme i Realisme: panorama del segle XIX" »

Les Milícies i les Col·lectivitzacions a Catalunya (1936)

Història2,67 KB

Les Milícies Antifeixistes i el Front d'Aragó

El dia 20 de juliol de 1936, el president Lluís Companys va convocar els dirigents de la CNT i els va oferir crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Era una manera d'encarrilar el procés revolucionari. Entre els líders anarquistes es va imposar la idea que, en aquells moments, no era possible dur a terme la revolució social i que allò que calia era vèncer els militars insurgents; per això van acceptar col·laborar amb les autoritats. El Comitè, integrat per les principals organitzacions d'esquerres, es va constituir el 21 de juliol de 1936.

Les organitzacions antifeixistes van organitzar columnes de milicians per tal d'avançar cap a Aragó i recuperar les zones dominades pels...

Continua llegint "Les Milícies i les Col·lectivitzacions a Catalunya (1936)" »

La Revolució Russa: Causes, Fets i Conseqüències (1905-1917)

Història3,27 KB

1. El principi del segle XX a Rússia

A principis del segle XX, l'absolutisme tsarista i la falta de llibertats impedien el desenvolupament normal de la vida política. El 1896 es va produir la coronació de Nicolau II, en una Rússia que era una gran potència europea.

2. Progrés econòmic i endarreriment social

Existien grans diferències entre les grans fortunes i els obrers i camperols. Hi havia una falta d'una burgesia forta i les zones rurals estaven endarrerides, amb la terra propietat de l'aristocràcia, la monarquia, l'Església ortodoxa i els grans terratinents.

  • 1906-1910: Reformes per modernitzar l'agricultura que només van afavorir els kulaks.
  • La indústria es va desenvolupar tard i es va concentrar en fàbriques, fet que va facilitar
...
Continua llegint "La Revolució Russa: Causes, Fets i Conseqüències (1905-1917)" »

Napoleó Bonaparte: Consolat, Imperi i Caiguda

Història3,13 KB

El Consolat i les Reformes de Napoleó a França

Al principi del Consolat, Napoleó compartia el poder amb dos cònsols més (triumvirat), però el 1802 es va declarar cònsol únic i vitalici. El Consolat va redactar una nova Constitució, que establia un executiu fort, limitava el sufragi als més rics i anul·lava la Declaració dels Drets. Durant els anys del Consolat, Napoleó va posar fi a les protestes populars i va reprimir el jacobinisme i les tendències democràtiques. També va integrar els reialistes al règim amb mesures com ara el retorn dels emigrats i el restabliment del culte catòlic per mitjà d'un Concordat. Napoleó Bonaparte va anar acumulant progressivament el poder a les seves mans fins que l'any 1804 es va fer coronar...

Continua llegint "Napoleó Bonaparte: Consolat, Imperi i Caiguda" »