Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La zona republicana: la revolució continguda: l'afonament de l'Estat república--per a atallar la insurrecció, que comptava amb el suportde tot l'exercit d'África i de gran part de l'oficialitat peninsular, el govern república de Jose Giral va haver d'organitzar apressadament una força militar capaç d'oposar-se als insurrectes. Per aixo  va prendre la decicio de lluirar armes a les milícies dels partits i als sindicats, dissoldre l'exercit tradicional i els cosos policials i decretar la creació de batallons de voluntaris, en els quals havien d'integrar-se3 les milícies. En conseqüencia, doncs, al territori república va emergir una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d'esquerres, que constituia...

La Revolució de 1917

Kerensky volia continuar a la Primera Guerra Mundial, convocar una assemblea constituent i establir una república parlamentària, però els bolxevics i els soviets s'hi van oposar. Els bolxevics van ser prohibits i Lenin es va exiliar. Finalment, bolxevics, menxevics, esserites i la Guàrdia Roja van planificar la insurrecció. El 25 d'octubre van assaltar els llocs principals del govern i el Palau d'Hivern; el govern va dimitir i la revolució es va estendre.

Mesures del nou govern

• Destrucció de l'antic govern provisional.
• Creació del Consell de Comissaris del Poble, dirigit per Lenin.
• Tractat de Brest-Litovsk (1918): per establir la pau amb Alemanya, es va acceptar renunciar als països bàltics (Finlàndia, Letònia,

La descomposició del sistema (1917-1923): La conflictivitat obrera i el pistolerisme

El moviment vaguista va afectar un bon nombre de regions industrials, però va ser a Barcelona on va assolir dimensions més grans. El 1919 va començar una vaga a la Canadenca —empresa que subministrava electricitat a la major part de Barcelona—, que va aconseguir la paralització del 70% de la indústria local.

A Andalusia, la situació de misèria dels llauradors, reforçada per l'augment dels preus, va donar pas al trienni bolxevic (1918-1921). Els anarquistes, i amb menys intensitat els socialistes, van impulsar revoltes camperoles motivades tant per la "fam de terres" com pel deteriorament dels salaris i de les condicions de vida.

La radicalització

Conseqüències econòmiques del Desarrollisme

L'etapa anomenada "Desarrollisme" és quan el país experimenta canvis decisius en el terreny econòmic i social que van transformar també l'estructura social.

Modernització Agrària i Èxode Rural

• En primer lloc, es va modernitzar l'agricultura, la qual es va mecanitzar.
• Això va comportar que augmentessin els rendiments per hectàrea.
• Tanmateix, aquesta millora en la productivitat va provocar un gran èxode del món rural, ja que es podia prescindir de molts treballadors.

Industrialització i Dependència Energètica

El canvi més espectacular en l'economia va ser en la industrialització, ja que la producció industrial es va multiplicar per quatre. Això no hagués estat possible sense el capital...

L'Àfrica central

Dos països que van rivalitzar per la colonització de l'Àfrica central i pel domini sobre el Congo van ser Bèlgica i França. Leopold II, rei de Bèlgica, volia dotar el seu país de colònies i impulsà un congrés a Brussel·les el 1876 per estimular expedicions a l'Àfrica. A través de l'Associació Internacional del Congo i les expedicions de Stanley, va crear l'Estat Lliure del Congo, al centre del continent, sota el seu domini directe. França va donar suport a les expedicions de Brazza al nord del Congo, la qual cosa la va enfrontar a l'acció colonitzadora del rei belga.

L'Àfrica oriental i austral

En aquestes regions, els britànics i els alemanys s'enfrontaren:

• Gran Bretanya: Va colonitzar el Sudan i, posteriorment,

El catalanisme d'esquerres i els republicans

El Centre Nacionalista Republicà: partit nacionalista republicà i democràtic amb poc suport electoral. Els seus líders eren Josep Domènech i Montaner i Jaume Carner. El seu diari era El Poble Català.

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), el 1910, va ser l'alternativa a la Lliga però d'esquerres. Va obtenir bons resultats electorals, però la seva aliança amb el Partit Radical Republicà de Lerroux (signant el Pacte de Sant Gervasi) no va agradar als seus electors, que els van castigar. Pràcticament van obtenir menys vots que els que haurien obtingut per separat, la qual cosa va fer que desaparegués l'any 1916.

La Setmana Tràgica: causes i origen

Causes principals

• Influència que

Primera fase: La lluita per Madrid (1936-1937)

Primera fase (juliol 1936 - març 1937): les accions militars es concentraren en la lluita per Madrid, mentre que la resta de fronts eren secundaris. Aquesta primera etapa destaca pels intents dels insurrectes d'arribar a Madrid pel sud; Franco va avançar des del Marroc i l'Andalusia occidental. En el camí des de Sevilla a Madrid, les tropes de Franco protagonitzaren unes de les primeres matances, on executaren al voltant de 100 morts a Badajoz un cop els havien derrotat.

La lluita directa per la capital va ser protagonitzada per les tropes de Franco, ja que les columnes del nord quedaren aturades al novembre de 1936. La defensa de Madrid va impedir la seva ocupació, tot i que es van produir episodis...

El Regeneracionisme i la política d'Antoni Maura

El portaveu més reconegut del regeneracionisme va ser Joaquim Costa. El polític Antoni Maura, cap del govern conservador, davant el malestar social, va iniciar una política regeneracionista anomenada «Revolució des de dalt» per evitar una revolució que es fes des de baix. Les seves mesures van ser l'elaboració d'una llei d'administració local per acabar amb el caciquisme, entre d'altres. Tanmateix, les mesures reformistes de Maura van fracassar per l'oposició de la mateixa oligarquia a fer cap canvi que els fes perdre els privilegis del caciquisme, així com per l'oposició dels nacionalistes catalans i l'esquerra.

Els problemes d'Espanya al començament del segle XX

El país s'enfrontava...

Pacte d’Ostende (1867)

El Partit Progressista i el Partit Democràtic van signar aquest pacte l’any 1867 amb la voluntat d’unificar les seves actuacions per acabar amb el moderantisme en el poder. El compromís proposava la fi de la monarquia isabelina i deixava la decisió sobre la nova forma de govern (monarquia o república) a mans d’unes Corts elegides per sufragi universal.

La Revolució Gloriosa (1868)

Un dels objectius de la Revolució Gloriosa era reorientar la política econòmica. Es pretenia establir una legislació que protegís els interessos econòmics de la burgesia nacional i dels inversors estrangers. Per això, la política econòmica d’aquesta etapa es va caracteritzar per la defensa del lliurecanvisme i per l’obertura...

El Trienni Liberal a l'Época de Ferran VII: Orígens i Idees: Entre 1820 i 1823 hi hagué, per tant, un retorn al liberalisme i s'intentà, amb grans dificultats, reposar l'obra de les Corts de Cadis: desamortitzacions, abolició del règim senyorial, reforma fiscal, supressió dels gremis i les duanes, llibertat d'imprenta, abolició de la Inquisició, proclamació de drets i llibertats individuals... Per defensar el règim liberal es creen unes milícies nacionals, integrades per voluntaris. Es fan eleccions i es tornen a reunir les Corts. El nou règim liberal, però, es trobà amb una enorme oposició per part dels sectors absolutistes i del mateix Ferran VII, que havia de regresar, forçat per les circumstàncies, com un monarca constitucional....