Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'economia espanyola a principis del segle XX

Història4,16 KB

L'intervencionisme de l'Estat

Una altra de les característiques de l'economia espanyola va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat en l'economia. Les empreses establien acords per a fixar preus. Això va comportar, a Espanya, uns preus de venda més grans que els d'altres països. La indústria siderúrgica va ser un dels sectors on es va fer més evident la restricció de la competència, com ho demostra el cas de l'empresa Altos Hornos de Vizcaya, que pràcticament va arribar a monopolitzar la producció siderúrgica espanyola.

L'intervencionisme de l'Estat es va manifestar en dues direccions:

  • La concessió d'ajudes (exempcions fiscals, subsidis...) per a estimular la inversió privada.
  • L'augment
...
Continua llegint "L'economia espanyola a principis del segle XX" »

Vaga de La Canadenca i condicions laborals a Catalunya (1919–1923)

Història4,14 KB

Moviments obrers i la vaga general

La Revolució Soviètica i els moviments reivindicatius fets per obtenir millores laborals es van convertir en mobilitzacions que confiaven en la vaga general per tal d'aconseguir els seus objectius. L'any 1919 es va posar en pràctica una nova forma d'actuar, el Sindicat Únic, que consistia en la vaga de tots els treballadors d'un sector. La vaga es va fer contra l'empresa elèctrica La Canadenca. Aquesta vaga va comportar la llibertat dels detinguts i la readmissió dels treballadors acomiadats. Paral·lelament, es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores.

Sindicat Únic i la vaga de La Canadenca

La combinació de formes d'acció col·lectiva i de sindicats de classe va fer possible assoliments importants,...

Continua llegint "Vaga de La Canadenca i condicions laborals a Catalunya (1919–1923)" »

La Societat de Postguerra a Espanya: Repressió i Control Franquista

Història2,98 KB

La Societat de Postguerra a Espanya: Repressió i Control

La societat de postguerra a Espanya es va caracteritzar per una dura repressió, la restricció de drets i llibertats, i un estricte control polític.

La Repressió Franquista: Conseqüències de la Guerra Civil

La repressió, iniciada durant la Guerra Civil (amb aproximadament 140.000 morts), es va perllongar un cop acabada. De 470.000 exiliats, uns 300.000 no van tornar. L'exèrcit vençut va ser reclòs en camps de concentració, d'on només se'n podia sortir amb avals.

  • El 1940, hi havia 270.000 presos, dels quals 40.000 van ser executats. Altres van complir condemnes de presó o treballs forçats.
  • L'administració va ser depurada; una bona part del personal va ser expulsada, especialment
...
Continua llegint "La Societat de Postguerra a Espanya: Repressió i Control Franquista" »

En que va consistir l’anomenada transició demogràfica? Quan es va fer a Espanya i a Catalunya i amb quines particularitats?

Història3 KB

L’oposició a la dictadura en Catalunya.

  • Com a esdeveniments importants que van succeir a Catalunya cal destacar els fets del Palau, l’organització política i obrera, l’oposició popular i l’Assemblea de Catalunya.
    • Els fets del palau va ser que una de les peces que incloïa el programa era el Cant de la Senyera, i aquesta peça va ser prohibida a última hora. En el moment en el qual s’havia d’interpretar tot el públic el va reclamar a crits i el van començar a cantar.
  • L’oposició obrera i política va consistir en que l’any 1964 va néixar el CCOO (a Catalunya, a Espanya ja existia des de l’any 1962).
  • L’oposició popular, l’exemple més significatiu va ser el moviment de la Nova Cançó (la qual també s’anomena cançó
...
Continua llegint "En que va consistir l’anomenada transició demogràfica? Quan es va fer a Espanya i a Catalunya i amb quines particularitats?" »

Reformes de la Segona República a Espanya i l'Estatut de 1932

Història3,54 KB

Reforma religiosa

Reforma religiosa: Un dels primers objectius de la República va ser limitar la influència de l'església. També es van autoritzar el divorci i el matrimoni civil, i es van secularitzar els cementiris. Per tal de limitar el predomini dels ordres religiosos en l'educació, el govern els va prohibir que es dediquessin a l'ensenyament. Francesc Vidal i Barraquer no va dubtar a manifestar la seva oposició a la República.

  • Mesures destacades: estabilització de l'estat laic, divorci, matrimoni civil i secularització de cementiris.
  • Limitació de l'activitat dels ordres religiosos en l'ensenyament públic.

Modernització de l'exèrcit

La modernització de l'exèrcit: El govern republicà estava convençut que l'exèrcit necessitava...

Continua llegint "Reformes de la Segona República a Espanya i l'Estatut de 1932" »

El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa (1892)

Història2,43 KB

El catalanisme conservador

Aquest corrent del catalanisme era defensat per l'Església i pels antics carlistes. Aquests sectors tenien el seu centre propagandístic a Montserrat i Vic, des d'on defensaven la llengua catalana i la presència de bisbes catalans.

La Lliga de Catalunya, després de la seva reeixida lluita contra el Codi Civil, va fundar un partit polític de caire nacionalista anomenat Unió Catalanista. Els grups socials majoritaris que la integraven eren:

  • Comerciants i burgesia.
  • Agricultors i propietaris agraris.
  • Associacions obreres.
  • Grups nacionalistes de Barcelona i comarcals.

L'ideari polític de la Unió Catalanista es basava en l'autogovern i l'autogestió econòmica i política.

L'any 1892, la Unió va celebrar a Manresa una assemblea...

Continua llegint "El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa (1892)" »

Orígens i Evolució dels Partits Socialistes a Europa (1880-1914)

Història3,18 KB

Els Partits Socialistes Nacionals a Europa (1880)

Els partits socialistes nacionals van sorgir a Europa cap al 1880. Es definien com a partits obrers i revolucionaris, en molts casos d'inspiració marxista i d'abast nacional o estatal. Van participar en la lluita electoral i parlamentària i, en algunes ocasions, van formar governs de coalició amb altres partits d'esquerres.

Van articular un ampli moviment al seu voltant, a través de:

  • Sindicats
  • Cooperatives
  • Entitats juvenils i socials
  • Creació d'una premsa pròpia

Van combinar una ideologia revolucionària i una pràctica de signe més moderat o reformista.

El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

El partit més important de tots va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat el 1875 i liderat...

Continua llegint "Orígens i Evolució dels Partits Socialistes a Europa (1880-1914)" »

Expansió i Conseqüències Socials de la Crisi de 1929: Comerç i Finances

Història2,5 KB

Mecanismes d'Extensió de la Crisi

La crisi es va expandir per la resta del món a través de dos canals principals: el comerç i les finances internacionals.

El Comerç Internacional

La disminució de la demanda d'importació per part dels EUA i l'aprovació de la Llei Aranzelària Smoot-Hawley el 1930, que elevava les tarifes duaneres d'aquest país un 50%, va provocar en molts països la caiguda de les exportacions. Aquesta agressiva política proteccionista va ser imitada per altres països, incloent el Regne Unit. El proteccionisme econòmic va tenir uns efectes nefastos pel comerç mundial. Aquestes polítiques van ser la causa del col·lapse dels intercanvis i el seu estancament durant la resta del decenni de 1930, fet que va agreujar encara...

Continua llegint "Expansió i Conseqüències Socials de la Crisi de 1929: Comerç i Finances" »

La Sublevació Militar i la Derrota de la República

Història4,81 KB

El Context Polític i l'Inici de la Guerra (1936)

El Front Popular va guanyar les eleccions de febrer de 1936, va decretar una amnistia i va iniciar un procés reformista que va ser rebutjat per la dreta. S'hi respirava una conspiració militar del sector de la dreta, que va prendre l'acció colpista arran de la mort de Calvo Sotelo.

La Sublevació Militar de Juliol de 1936

La sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol de 1936, amb el coronel Yagüe a Melilla i Franco a les Canàries, els quals es van assegurar el control del Marroc. Les guarnicions de la resta d'Espanya van fer el mateix, juntament amb els *falangistes* i els *carlins*. En dos dies, els insurrectes tenien controlat:

  • Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i part d'Aragó.
...
Continua llegint "La Sublevació Militar i la Derrota de la República" »

Regències d'Isabel II: Maria Cristina i Espartero (1833-1843)

Història2,54 KB

Isabel II: Les Dues Regències (1833-1843)

El 1830, Ferran VII va tenir descendència: **Isabel**. Segons la Llei Sàlica (1713), les dones no podien accedir al tron, però el rei va canviar la llei i ella va ser declarada hereva. A la mort d'aquest (1833), **Maria Cristina** es va encarregar de la regència fins que Isabel fos major d'edat. No obstant això, els partidaris de l'infant Carles es van negar a acceptar el testament de Ferran VII i es van alçar en armes contra la regent, la qual cosa la va obligar a buscar el suport dels **liberals**.

Els Liberals en el Poder: Dues Regències (1833-1843)

La Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Durant aquest període es va organitzar l'Estat en 49 províncies. El principal instrument polític va...

Continua llegint "Regències d'Isabel II: Maria Cristina i Espartero (1833-1843)" »