Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

a) explica les causes, el desenvolupament i les conseq dels conflites: “revolució d’Astúries i fets d’Octubre” La Revolució d’Astúries i els Fets d’Octubre de 1934 es van produir en un context de gran tensió política i social a Espanya. La causa principal va ser l’entrada de la CEDA, un partit de dretes, al govern de la República, fet que va provocar un fort rebuig per part de les organitzacions obreres i dels partits d’esquerra, que temien un gir autoritari similar als règims feixistes europeus. A més, la paralització de les reformes iniciades durant el primer bienni i les desigualtats socials van augmentar el malestar. El desenvolupament dels fets va ser diferent segons el territori. A Astúries, els miners, organitzats...

L'exèrcit i la política espanyola (s. XIX-XX)

L’exèrcit espanyol va tenir un paper clau en la política dels segles XIX i XX, intervenint de manera constant en els canvis de govern. En el segle XIX, aquesta intervenció es feia sobretot mitjançant pronunciaments militars, mentre que en el segle XX va donar lloc a dictadures militars.

Després de la Guerra d’Independència, amb el retorn de Ferran VII, es restaura l’absolutisme, però en 1820 el pronunciament de Riego inicia el Trienni Liberal. Durant el regnat d’Isabel II, l’exèrcit es converteix en un element essencial per la debilitat dels partits polítics, i generals com Espartero, Narváez, O’Donnell o Prim arriben al poder. Els pronunciaments marquen etapes com la Dècada...

1.1. La monarquia en crisi

A principis de 1931, la monarquia d’Alfons XIII estava molt desgastada després de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i anys sense eleccions. El febrer de 1931 es van fer eleccions municipals, que van funcionar com un plebiscit entre monarquia i república.

L’oposició havia signat el Pacte de Sant Sebastià amb republicans, socialistes i nacionalistes, acordant un govern provisional republicà i donar autonomia a les nacionalitats històriques si les Corts ho aprovaven.

El desembre de 1930, un intent de proclamar la República a Jaca va fracassar i els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández van ser executats. Tot això va passar en un context de crisi social amb atur, vagues i protestes.

1.2. Les

1. El camí cap a la Segona República (1930-1931)

Després de la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera el 1930, la monarquia d'Alfons XIII va quedar molt debilitada. El 17 d’agost de 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià, en què republicans, socialistes i nacionalistes van acordar acabar amb la monarquia. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van funcionar com un plebiscit sobre la monarquia, on a les ciutats van guanyar els republicans. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

2. La Constitució de 1931

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució...

La Restauració (1875-1902)

Fonaments del sistema canovista

Al desembre de 1874, Cánovas del Castillo, president del Partit Moderat, ofereix la corona d'Espanya al príncep Alfons, fill d'Isabel II. Aquest accepta mitjançant el Manifest de Sandhurst, comprometent-se a ser un rei conservador i catòlic. Cánovas encarrega al general Martínez Campos un cop d'estat contra la Primera República, restaurant així els Borbons amb el rei Alfons XII.

El sistema polític, conegut com a sistema canovista, es defineix com una etapa conservadora, catòlica i poc democràtica. El 1876 es redacta una nova Constitució, molt similar a la de 1845, que estableix:

• Sufragi restringit i drets limitats.
• Estat confessional catòlic.
• Separació de poders: executiu (

Exercici 1

a) Anàlisi de fonts: Síntesi i descripció

El Document 1 és un fragment del dictamen militar que condemna a mort Francesc Ferrer i Guàrdia l'octubre de 1909. El tribunal el considera responsable d'instigar els fets de la Setmana Tràgica i d'utilitzar la seva tasca pedagògica per "formar revolucionaris".

El Document 2 mostra una manifestació a Brussel·les en suport a Ferrer. La relació amb el text és de contraposició: mentre l'Estat espanyol el veu com un criminal, l'opinió internacional el descriu com una víctima de la intolerància.

b) Context històric: Ferrer i la Setmana Tràgica

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog anarquista, creador de l'Escola Moderna. Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van ser...

La Constitució de 1812 vs. l'Estatut de Baiona

La Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona són dos textos polítics molt diferents:

• Constitució de 1812: Aprovada per les Corts de Cadis, té un caràcter progressista. Defensa la sobirania nacional, estableix Corts unicamerals i reconeix un nombre ampli de drets i llibertats.
• Estatut de Baiona: Va ser una carta atorgada pel rei Josep I Bonaparte i té un caràcter conservador. La sobirania és compartida entre el rei i les Corts, aquestes són bicamerals i els drets reconeguts són més limitats.

Tot i aquestes diferències, tots dos textos estableixen la confessionalitat catòlica de l'Estat i el sufragi indirecte.

Absolutisme i Liberalisme a Espanya

L'absolutisme és un sistema polític en què...

Elaboració de la Constitució de 1869

Explica com es va elaborar...

La Constitució de 1869 es va elaborar després de la Revolució de la Gloriosa (1868), que va enderrocar Isabel II i va instaurar un govern provisional. Aquest govern va convocar eleccions a Corts Constitents per sufragi universal masculí, que van ser guanyades per la Coalició del Pacte d’Ostende. Les Corts van aprovar una constitució que va ser vigent fins al 1873, basada en la sobirania nacional.

Incloïa una àmplia declaració de drets i llibertats individuals i col·lectives (reunió, associació, manifestació, ensenyament). Establia la llibertat religiosa, tot i mantenir el finançament del culte catòlic. Implantava una monarquia amb separació de poders i limitació...

L'Etapa Republicana de la Revolució Francesa (1792-1794)

Tot comença amb el fracàs de la monarquia constitucional. L'agost de 1792, la situació era insostenible a causa de la pèrdua de la guerra contra Àustria i perquè el rei era vist com un traïdor. Això va fer que les classes populars de París, els sans-culottes, assaltessin el palau de les Tulleries i detinguessin el rei. Així va acabar la monarquia i va néixer la República, governada per una nova assemblea anomenada la Convenció Nacional.

Al principi, aquesta assemblea estava dominada pels girondins, que eren els moderats. El gran problema va ser què fer amb Lluís XVI. Els girondins no el volien executar per no provocar més Europa, però els jacobins, els radicals, exigien...

Anàlisi de Textos sobre l'Evolució Constitucional Espanyola

Exemple 1 A: Influència Monàrquica i Aplicació de Lleis

Ex 1 A: A l'article 14 s'esmenta el Senat i s'indica que la quantitat de senadors serà limitada. Això es deu al fet que en aquesta constitució les Corts eren bicamerals i els seus membres eren nomenats directament pel rei. Així doncs, es fa evident la presència i la influència del monarca dins l'esfera política. Pel que fa a l'article 12, aquest tracta sobre la manera com es portava a terme l'aplicació de les lleis dins del govern. En aquell període, aquesta tasca requeia tant en el rei com en les Corts, cosa que reflecteix una voluntat de mantenir un funcionament institucional encara proper al sistema polític de...