Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Política franquista a Catalunya: depuració i repressió

Història2,42 KB

El franquisme també va expulsar del món laboral tothom qui s'havia destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada de funcionaris i es va procurar, amb pressions, que es fes el mateix en el sector privat. L'any 1939 una llei va establir que només es mantindrien als llocs de treball els funcionaris clarament adherits al Movimiento Nacional. El cos de funcionaris del magisteri va ser objecte d'una depuració especialment dura; una tercera part dels mestres de Catalunya van ser sancionats amb la separació definitiva, la suspensió temporal del sou i la feina o el trasllat forçós de la seva destinació.

L'exercici de certes professions liberals també va ser objecte de control a partir de les depuracions
...
Continua llegint "Política franquista a Catalunya: depuració i repressió" »

La Guerra Civil Espanyola (1936): Causes, Cop d'Estat i Divisió

Història2,87 KB

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Preàmbul de la Guerra Civil

El Front Popular guanya les eleccions del 36 i part de l'exèrcit comença a conspirar contra aquest, plantejant un cop d'estat basat en dos punts principals: 1. Impedir una revolta comunista a Espanya; 2. La por de la desintegració de la pàtria per part de Catalunya, Euskadi i Galícia. Durant la primavera va empitjorar l'ordre públic (el món obrer crema esglésies) i el govern d'Azaña i Casares no va saber aturar-ho. Des del febrer del 36, el govern republicà reactiva les polítiques del 31, com la divisió entre Església i Estat, la reforma agrària, els estatuts d'autonomia i la millora del camp educatiu.

Radicalització de la Política i la Societat

Les forces d'oposició...

Continua llegint "La Guerra Civil Espanyola (1936): Causes, Cop d'Estat i Divisió" »

El Bienni Reformista: Transformacions i Tensions Socials

Història2,88 KB

Les Principals Reformes de la Segona República

La Reforma Militar

L'objectiu era crear un exèrcit professional i democràtic, a més d'assegurar el sotmetiment de l'exèrcit al poder civil a través de la creació de la Guàrdia d'Assalt i el tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa. En conseqüència, molts militars es van oposar a aquestes mesures.

La Reforma Laboral

Tenia l'objectiu de millorar les condicions laborals dels obrers i camperols a través de les lleis de contractes de treball o de jurats mixtos. Es van crear:

  • Assegurances socials.
  • 7 dies de vacances pagades.
  • Augment de salaris.
  • Setmana laboral de 40 hores.

En conseqüència, els sindicats i treballadors hi donen suport, però les organitzacions patronals s'hi oposen i frenen alguns...

Continua llegint "El Bienni Reformista: Transformacions i Tensions Socials" »

La caiguda del nord i el final de la Guerra Civil espanyola

Història3,08 KB

Ocupació del nord (abril-octubre del 1937)

Franco va decidir abandonar Madrid i concentrar els esforços a la zona nord. Els combats principals es van produir entre l'abril i l'octubre del 1937. Els insurrectes, comandats per Mola, van atacar Biscaia a finals de març.

  • 26 d'abril: Guernica va ser arrasada per l'aviació nazi per ordre de Franco.
  • 19 de juny: Bilbao va ser ocupada gràcies a la superioritat d'armament i aviació.

El mes de juliol, la República va emprendre l'atac de Brunete i, més endavant, el de Belchite, però no va poder evitar que les tropes de Franco entressin a l'agost a Santander i, dos mesos més tard, ocupessin Astúries. La pèrdua del nord va significar la pèrdua de tota la indústria siderúrgica (armes, matèries...

Continua llegint "La caiguda del nord i el final de la Guerra Civil espanyola" »

Valentí Almirall i el catalanisme progressista i conservador

Història2,79 KB

PROGRESSISTA:

El dirigent del catalanisme polític progressista és Valentí Almirall. Va impulsar el Projecte de Constitució Federal el 1883, amb l'objectiu de crear una estructura territorial a Espanya, amb una nació dividida en diversos estats regionals. Aquest model d'administració territorial es basava en estats regionals autogovernats que, al mateix temps, formaven part d'una gran nació. El seu model es basava en la sobirania de la regió, on les regions sobiranes es federaven per formar una República Federal. Almirall era molt progressista i va defensar el sufragi universal masculí, la participació de les dones en la política, la llibertat de culte religiós, la secularització de l'educació i l'ensenyament, així com l'abolició...

Continua llegint "Valentí Almirall i el catalanisme progressista i conservador" »

El Reformisme Dinàstic i el Tancament de Caixes (1899-1902)

Història2,76 KB

El Reformisme Dinàstic i el Govern de Silvela

El 1899, la reina regent Maria Cristina va atorgar la confiança per formar govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. Es va proposar un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat i creava impostos nous per poder pagar els deutes contrets durant la guerra de Cuba.

El Tancament de Caixes i la Protesta a Catalunya

Les noves càrregues fiscals imposades pel ministre Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya al setembre de 1899; els comerciants de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquesta protesta és coneguda com a Tancament de Caixes. L’alcalde...

Continua llegint "El Reformisme Dinàstic i el Tancament de Caixes (1899-1902)" »

El Català als Mitjans de Comunicació de les Illes Balears

Història2,62 KB

Llei de Normalització Lingüística i Mitjans

Les disposicions fonamentals de la Llei de normalització lingüística en matèria de cultura són les següents:

  1. Els ciutadans tenen el dret de rebre la informació en català.
  2. El Govern Balear ha de promoure la llengua i la cultura catalanes als mitjans de comunicació.
  3. El català serà la llengua habitual de les emissores de ràdio i de televisió que depenguin del govern autònom.
  4. El govern regional ha de col·laborar en aquest procés amb les altres comunitats autònomes d'expressió catalana i ha de facilitar la recepció dels mitjans de comunicació que provenen d'aquestes comunitats.
  5. També ha de contribuir al finançament dels mitjans de comunicació en llengua catalana, encoratjar la producció,
...
Continua llegint "El Català als Mitjans de Comunicació de les Illes Balears" »

El canvi demogràfic i la crisi agrària a Espanya (1900-1931)

Història2,83 KB

1. El canvi demogràfic

Entre el 1900 i el 1930, el nombre d'habitants a Espanya va augmentar gairebé un terç, gràcies a la disminució de la mortalitat i a una natalitat elevada. Aquest període va estar marcat per una major concentració de la població a les ciutats.

L'esperança de vida va créixer notablement, passant dels 34,8 anys el 1900 als 50 anys el 1930, a causa de:

  • La desaparició d'epidèmies.
  • Una alimentació millor.
  • Millores sanitàries i higièniques.

A principis del segle XX, a Barcelona i als eixos del Llobregat i el Ter, es van situar les primeres indústries, que van absorbir la mà d'obra arribada del camp. Els focus receptors principals van ser Barcelona, Madrid, Bilbao i Sevilla, mentre que a Galícia els emigrants marxaven...

Continua llegint "El canvi demogràfic i la crisi agrària a Espanya (1900-1931)" »

Política Interior de Napoleó: Del Consolat a l'Imperi (1799-1815)

Història3,24 KB

Política Interior de Napoleó: Consolat i Reformes (1799-1804)

La política interior de Napoleó es va iniciar amb la Constitució de l'Any VIII (1799), que va establir el Consolat, i es va consolidar amb la reforma de l'Any X (1802), que va instaurar el Consolat vitalici.

Estructura de Govern: Constitucions de l'Any VIII i X

El Poder Executiu i el Primer Cònsol

  • L'executiu estava format per tres cònsols elegits per 10 anys.
  • Els cònsols elegien els ministres del govern, els ambaixadors i els jutges.
  • El Consell d'Estat, elegit pel Primer Cònsol, preparava les lleis.
  • En realitat, el poder estava concentrat en mans del Primer Cònsol (Napoleó), nomenat Cònsol vitalici el 1802 (Constitució de l'Any X).
  • El Senat, de caràcter consultiu (80 membres
...
Continua llegint "Política Interior de Napoleó: Del Consolat a l'Imperi (1799-1815)" »

Decrets de Nova Planta, Il·lustració i la Crisi de l'Antic Règim (S. XVIII)

Història3,08 KB

Decrets de Nova Planta: Característiques i Impacte

És un conjunt de lleis aplicades a tota la Corona. Les seves principals disposicions van ser:

  • Unificació de tots els territoris.
  • Reforma administrativa: Tothom paga impostos per igual, eliminant així els privilegis.
  • Ús únic de la llengua castellana a nivell administratiu.
  • Uniformització del sistema de mesures.
  • Abolició de les fronteres internes.
  • Afavoreix el comerç intern.
  • Alliberament del comerç d'Amèrica.

Carles III i el Despotisme Il·lustrat

Carles III aplica el Despotisme Il·lustrat, instaura les lleis que havia establert a Nàpols i comença a fer reformes amb les quals el poble està en desacord.

El Segle XVIII: El Segle de les Llums

La característica bàsica del pensament il·lustrat...

Continua llegint "Decrets de Nova Planta, Il·lustració i la Crisi de l'Antic Règim (S. XVIII)" »