Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Pregunta 1

a) FONT ESCRITA EN FORMA DE TEXT: Primària o secundària.

b) Context: Durant la Segona República Espanyola (1931-1936).

Pregunta 2: El Bienni Reformista (1931-1933)

Durant la primera etapa republicana, el govern va impulsar diverses reformes:

La reforma militar

La monarquia d'Alfons XIII havia protegit els generals i oficials “africanistes”. Per això, la República va aprovar la “Llei Azaña” (1931), que oferia la jubilació amb sou íntegre als militars que no volguessin jurar fidelitat a la República. Es van acollir a aquesta llei 80 generals i més de 12.000 oficials, reduint el nombre d'efectius de 20.000 a 8.000. Paral·lelament, es va crear la Guàrdia d'Assalt, el cos de sotsoficials i es va tancar l'Acadèmia Militar...

2 PUNTOS

El retorn a l'Antic Règim: El Congrés de Viena

Els estats vencedors de Napoleó es van reunir entre 1814 i 1815 al Congrés de Viena, amb l’objectiu que tots els països tornessin a l’Antic Règim. Rússia, Gran Bretanya, Prússia i Àustria van remodelar el mapa europeu en profit seu i sense tenir en compte les aportacions nacionals de molts pobles.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar el 1815 amb la Santa Aliança (sense la Gran Bretanya), un tractat que tenia com a objectiu ajudar-se davant de qualsevol amenaça de revolució liberal i que permetia una intervenció política i militar si qualsevol país que se sentís amenaçat per moviments revolucionaris ho requeria.

Conseqüències de la Revolució Industrial

Les

L'Estalinisme: Consolidació de la Revolució

Stalin va marcar un abans i un després en la trajectòria de la revolució soviètica. L’estalinisme es va centrar a consolidar la revolució a la Unió Soviètica abans d’exportar-la a altres països.

Característiques del Règim Polític

Es va implantar una dictadura fèrriament centralista, amb Stalin com a guia i executor. Aquesta transformació va anar acompanyada de diversos elements clau:

• El culte a la seva persona.
• Una forta repressió contra la dissidència.
• Un control ideològic estricte.
• Un recurs sistemàtic a la violència.

El Partit Comunista i la Burocràcia

Es va transformar el Partit Comunista en un ens monolític de funcionament clientelar i imbricat amb l’Estat. Per controlar aquest...

La Transició espanyola: de la dictadura a la democràcia

A partir de la mort de Franco, assistim a un ràpid procés de transició política: en molt poc temps es va desmantellar la dictadura franquista i es va instaurar un règim democràtic. El canvi es va fer des de la legalitat franquista, raó per la qual el procés fou pacífic.

El paper de la monarquia

Tal com havia previst el mateix Franco, el seu successor va ser Joan Carles de Borbó, nomenat rei el 22 de novembre de 1975. El dubte en aquells moments era si el nou rei ho seria del règim dictatorial que Franco havia deixat "atado y bien atado", o bé si ho seria d'un nou règim democràtic. Sortosament, Joan Carles va apostar per la via reformista. El primer pas de la transició estava...

L'establiment de la dictadura franquista

La victòria de Franco en la Guerra Civil va donar pas a la creació d’un règim dictatorial liderat per ell fins a la seva mort. El franquisme va ser sempre un règim antidemocràtic. La dictadura es va poder allargar tant de temps gràcies a la repressió constant dels opositors al règim, als suports de les classes dirigents espanyoles i a la complicitat de les potències del món occidental.

Característiques del nou Estat franquista

El nou Estat franquista presentava aquestes característiques principals:

• La concentració de poders en la persona de Franco.
• Un totalitarisme inspirat en el règim feixista italià i en el règim nacionalsocialista alemany.
• El caràcter unitari i centralista de l’Estat.

Com funciona el model de plurilingüisme a Suïssa?

El model lingüístic que se segueix a Suïssa és el model igualitari, en el qual conviuen quatre llengües, cadascuna d'elles oficial a cada cantó: el francès, l'alemany, l'italià i el retoromànic (o romànix). Així, els habitants de Suïssa normalment en parlen una primera llengua, que és la llengua oficial del cantó on viuen i la que s'utilitza a l'escola per impartir les classes.

Tanmateix, han d'escollir aprendre una segona llengua d'entre les altres tres que es parlen al país, la qual poden triar sense cap pretext; a més, si es vol, es pot optar per aprendre una tercera llengua, com per exemple l'anglès.

Com funciona el model de Bèlgica?

Històricament, el model de Bèlgica era...

Crisi Econòmica i Agitació Social a Catalunya (Anys 30)

L'Economia Catalana durant els Anys Trenta

Fins al 1930, la meitat dels treballadors catalans es dedicaven al sector secundari.

Durant els anys 30, van disminuir els treballadors de la indústria (sector secundari) i van augmentar els dels serveis (sector terciari).

La indústria catalana tenia una gran importància en comparació amb la del conjunt de l’Estat espanyol, que era molt més agrari.

Pel que fa a l’agricultura catalana, destaquen els productes destinats a l’exportació, com:

• Fruita seca
• Oli
• Vi

La Crisi Mundial dels Anys 30 va tenir un efecte menor a Catalunya en comparació amb la resta de l’Estat espanyol.

Sectors més perjudicats per la crisi

Els sectors més perjudicats i...

1. El règim dictatorial: el nou Estat franquista

Característiques principals:

• Concentració de poders i totalitarisme.
• Supressió de la Constitució de 1931.
• Centralisme i forta repressió.
• Censura informativa.

2. Organigrama de l'Espanya franquista

• Partit únic: FET y de las JONS.
• Control de l'economia i sindicat únic.
• Poder legislatiu sense atribucions reals.
• Frente de Juventudes.

3. Suport social al règim

Els sectors que van donar suport al règim van ser:

• Sectors conservadors oposats a les reformes d'Azaña.
• Pagesia de Castella i Navarra.
• Terratinents, burgesia industrial i financera.
• Classes mitjanes urbanes, l'Exèrcit i l'Església catòlica.

4. Legislació repressiva

• Ley de Responsabilidades Políticas (1939).
• Ley de represión contra la masonería

1. Fase Inicial (1936): L'Aixecament i la Guerra de Desgast

En aquesta fase s'enfronta el bàndol nacional revoltat contra la República. Inicialment, Mola volia fer un aixecament ràpid i assaltar Madrid, però va fracassar i es va convertir en una guerra de desgast que va quedar dividida en quatre fronts principals:

Divisió Estratègica dels Bàndols Nacionals

• Estret de Gibraltar amb Franco: L'objectiu era travessar l'estret per poder traslladar l'Exèrcit Colonial cap a la península i establir un pont aeri entre Sevilla i Tetuan.
• Sevilla cap al Nord amb Queipo de Llano: Connectar les tropes del general Mola. Les tropes del general Yagüe van aconseguir Badajoz, però van executar moltes persones en el procés, enllaçant Andalusia amb Castella.

Forces polítiques marginades del sistema

El republicanisme, vençut pel cop d’estat de 1874, va patir una gran divisió. Emilio Castelar fundà el Partit Possibilista, que entrà en el joc polític. Els nuclis més radicals formaren el Partit Republicà Radical (Ruiz Zorrilla). La resta del republicanisme unitari es va organitzar al voltant de Salmerón i crearen el Partit Republicà Centralista. Els federals van continuar influïts per Pi i Margall.

El 1886 hi hagué a les Corts una minoria republicana a causa del sufragi universal i es reunificaren en la Unió Republicana. Però el moviment obrer va fer que molts obrers recolzessin el PSOE, fundat per Pablo Iglesias. Moviments més característics del nou republicanisme: el lerrouxisme català...