Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La crisi de 1917 va marcar el principi de la fi del sistema de la Restauració a Espanya. Va ser una crisi generalitzada que va afectar diversos àmbits del país.

Impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya

Durant la Primera Guerra Mundial, hi havia dos bàndols principals:

• La Triple Entesa: França, Rússia i el Regne Unit.
• La Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà i Itàlia (inicialment).

Espanya, sense interessos directes a Europa, amb una opinió pública dividida i un exèrcit mal preparat, va optar per la neutralitat. Aquesta posició va permetre al país aprofitar-se de la situació bèl·lica europea, generant grans beneficis econòmics. No obstant això, l'augment de la demanda exterior va provocar una pujada significativa...

Descomposició del Sistema de la Restauració (1918-1923)

• Política: Absència de líders carismàtics, debilitat dels partits monàrquics i augment dels partits marginals. Es forma un Govern de concentració nacional amb Maura com a president.
• Agitació i conflictivitat social: Por de la burgesia pel poder a Rússia i l'estat comunista de Lenin. Revoltes obreres a Munic i Berlín, el Trienni Bolxevic i la Vaga de la Canadenca.
• Empresaris: Ús del lock-out, creació dels Sindicats Lliures i aplicació de la Llei de Fugues.
• Desastre d'Annual: Derrota militar el 1921; republicans i socialistes demanen l'abandonament del Marroc. S'elabora l'Expedient Picasso.

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Fallida del règim

Crisi del govern de García Prieto...

El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936)

El govern republicà es va organitzar el setembre del 1936 amb la creació d'un govern de coalició, presidit per Francisco Largo Caballero, i la formació d'un Exèrcit Popular mitjançant la unificació de les milícies.

La Situació a Catalunya

A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern de concentració presidit per Josep Tarradellas. Aquest govern va intentar controlar les col·lectivitzacions i la violència indiscriminada.

Dues Posicions Ideològiques a la República

• Comunistes, republicans i socialistes (PSUC, ERC, UGT): Volien guanyar la guerra i, posteriorment, proposar la revolució, buscant la unificació i la centralització del poder.
• CNT-FAI,

L'etapa liberal burgesa (1789-1792)

Les causes de la revolució

Cap al 1780, molts sectors socials de França es mostraven descontents per la situació econòmica i social. El Tercer Estat (pagesia, artesans i burgesia) rebutjava un sistema que els marginava i els feia suportar les càrregues econòmiques, mentre la Hisenda estava en fallida i els privilegiats es negaven a tributar.

Convocatòria d'Estats Generals (1789)

Davant la proposta d'una reforma fiscal, la noblesa es va revoltar i va exigir la convocatòria dels Estats Generals (assemblea representativa de França convocada pel rei amb representants de cada estament). Lluís XVI va cedir i es van redactar els Quaderns de greuges amb les peticions de cada grup social. Finalment, el Tercer...

Conclusió: Comuna de París

La Comuna de París va posar en alerta tots els estats burgesos d'Europa, que es van espantar davant del que podia fer el poble. Aquests estats van acusar l'A.I.T. de ser l'instigadora de la Comuna de París, cosa que era totalment falsa. La majoria d'estats europeus van prohibir que qualsevol associació parisenca s'aderís a l'A.I.T., fet que serà l'inici de la decadència de l'organització.

Conclusió: A.I.T.

L'A.I.T. va ser una organització que va tenir més força moral que no pas real, ja que el nombre d'afiliats era reduït. Tot i així, l'A.I.T. va ser molt important per tres motius —dos positius i un negatiu—:

1. (Positiu) Va ser una tribuna oberta per a tot el proletariat mundial, on es van poder discutir

Proclamació de la República Catalana

El 14 d’abril, en Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques. La comissió del govern provisional va demanar que se sotmetés la decisió a les Corts Constituents a canvi d’una autonomia immediata. Aquest pacte amb el govern provisional va comportar la substitució de la República Catalana per un govern autonòmic: la Generalitat de Catalunya, amb recursos i competències procedents de les diputacions catalanes sota la presidència de Macià.

Pacte amb el govern provisional

El pacte amb el govern provisional implicava donar un caràcter autonòmic a la tramitació política, i alhora sotmetre les decisions fonamentals a la negociació amb les...

1. Adveniment de la República

Les eleccions municipals convocades pel govern de l’almirall Aznar el 12 d’abril de 1931 van adoptar un caire plebiscitari sobre la monarquia. Als municipis rurals, majoritàriament, es van imposar les candidatures monàrquiques, però a les capitals de província i nuclis urbans importants va triomfar la conjunció republicanosocialista. A Catalunya la victòria va ser aclaparadora i el partit guanyador fou Esquerra Republicana. El mateix 14 d’abril, Francesc Macià proclamava la República Catalana, integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. El mateix dia, Alfons XIII acatava la voluntat popular, renunciava i abandonava Espanya.

A Madrid, els representants dels partits que havien signat el Pacte

Actors i Forces Intervinents en la Crisi

• Moviment Obrer i Pagès

  La UGT i la CNT demanaven millores salarials i democràtiques.

• La Burgesia Catalana

  Volia aconseguir protagonisme polític a Espanya.

• Els Partits Monàrquics

  Els partits monàrquics entraven en crisi.

• L’Exèrcit i les Juntes de Defensa

  L’Exèrcit tenia problemes econòmics (sous baixos). Van crear les Juntas de Unión y Defensa, una mena de sindicat (imposant-se novament el poder militar per sobre del civil) que reivindicava un criteri d’ascens únic per antiguitat (davant el tracte de favor dels oficials del Marroc que eren ascendits per mèrits de guerra) i un augment de sou.

• Els Nous Oficials

  Els nous oficials (Mola, Goded, Franco,...) creien que l’exèrcit havia de tenir intervencionisme

Els inicis del catalanisme (1833-1885)

El 1833, Aribau escriu l'Oda a la Pàtria, en un context marcat pel Decret de Nova Planta de 1716. El 1879, Valentí Almirall impulsa el primer diari en català, el Diari Català. El 1880 se celebra el primer Congrés Catalanista i el 1882 es crea el Centre Català.

El 1885 es presenta el Memorial de Greuges, que defensa:

• Potenciar cada província.
• Crítica al centralisme.
• Nou sistema administratiu.
• Suport a la indústria i proteccionisme.
• Restauració del Codi Civil.

El pensament d'Almirall i el catalanisme conservador

Valentí Almirall publica l'obra Lo Catalanisme. El 1887 sorgeix la Lliga de Catalunya i el 1888 es redacta el Missatge a la Reina Regent. Neix el catalanisme polític conservador, amb figures com...