Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Reacció del Govern

Després de les dimissions del govern de Santiago Casares Quiroga i Martínez Barrios, el 19 de juliol, Azaña nomena José Giral, qui repartirà armes als partits del Front Popular i a les organitzacions obreres per fer front als militars insurrectes.

A conseqüència de l'aixecament militar, Espanya va quedar dividida en dos bàndols:

• Bàndol republicà: Urbà, industrial, amb una classe obrera nombrosa i de vot esquerrà. Els republicans van tenir el suport majoritari de l'aviació, obrers, petits camperols, jornalers i part de la petita i mitjana burgesia.
• Bàndol nacional: Agrícola, ramader, rural i de dretes. Tenien més efectius militars en terra (Exèrcit d'Àfrica) i marina. A més, disposaven de més oficials ensinistrats

La Restauració Borbònica (1875-1902)

• Constitució de 1875: Amplia la declaració de drets i llibertats, estableix la divisió de poders i el sufragi censatari masculí.
• Conflictes bèl·lics: Fi de la guerra carlina i guerra d'independència de Cuba. Destaca l'incompliment dels acords de la Pau de Zanjón, el mercat captiu i l'aranzel de Cànovas.
• Sistema bipartidista: Alternança pacífica entre conservadors (Cànovas) i progressistes (Sagasta) sota la dinastia borbònica, defensant la constitució monàrquica i la propietat privada.

Fallida del sistema de la Restauració (1902-1931)

• 1899: Pressió fiscal pel deute de Cuba, tancament de caixes i estat de guerra.
• 1902: Alfons XIII inicia el regnat amb intents de regeneració.
• 1903-1910: Etapa conservadora

La sublevació militar: l'aixecament del 18 de juliol

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es comença a preparar una conspiració contra la República.

Instigadors del cop d'estat

• Monàrquics alfonsins (RE)
• Falangistes
• Carlins
• Sectors de la CEDA (amb suport econòmic)

Direcció de la conspiració

La Unión Militar Española (UME) va dirigir el moviment amb líders com Mola, Sanjurjo, Franco, Yagüe, Queipo de Llano i Cabanellas. L'assassinat de José Calvo Sotelo el 14 de juliol va ser el detonant definitiu.

Desenvolupament dels fets

• 17 de juliol: Esclata la sublevació al Protectorat del Marroc, liderada pel coronel Yagüe.
• 18 de juliol: Franco vola des de les Canàries fins a Melilla per prendre el comandament de l'exèrcit

La Transició Democràtica Espanyola: Context i Crisi

Després de la mort de Franco, es pretenia transformar la dictadura en un règim monàrquic no democràtic. No obstant això, el novembre de 1975 es va desenvolupar un procés de transició política que va culminar amb la promulgació de la Constitució de 1978 i l'establiment d'un sistema de monarquia constitucional.

La Transició es va desenvolupar entre 1975 (proclamació del rei Joan Carles I) i 1982 (victòria del PSOE). Durant el període de la nova democràcia constitucional, Espanya ha fet un salt modernitzador en la seva estructura política i econòmica, amb la consolidació d'un Estat de benestar propi de països industrialitzats. La societat també s'ha modificat, canviant les...

Després d'haver-se resolt el problema de l'ordre públic i la qüestió marroquina, al final del 1925 es va establir el Directori civil, presidit per Primo de Rivera. Formaven part civils com José Calvo Sotelo (ministre d'Hisenda) i Eduard Aunós (ministre de Treball), substituint els militars per gent civil.

Consolidació del poder i política econòmica

Primo de Rivera pretenia consolidar-se en el poder i buscar els suports dels conservadors, de la banca i la indústria. Per aconseguir-ho, el general confiava a aprofitar el bon funcionament econòmic internacional de la dècada del 1920 per reactivar l'economia basant-la en el nacionalisme econòmic i el dirigisme estatal.

Reorganització institucional i la Unión Patriótica

El nou Directori...

La classe obrera a Espanya

Malgrat la limitació del desenvolupament econòmic espanyol, sorgí un proletariat integrat principalment per treballadors de fàbriques a Catalunya i el País Basc, miners i empleats de ferrocarril. Aquest col·lectiu estava sotmès a unes condicions de vida molt dures: salaris insuficients, llargues jornades laborals, manca d’habitatges, atur i treball infantil. Com a resposta a aquesta situació, es configurà el moviment obrer, especialment important a Catalunya.

Dins el procés de formació del moviment obrer espanyol fins a la Restauració, podem distingir dues grans fases:

Fins al 1868: Un moviment poc estructurat

Inicialment, tingueren lloc conflictes socials basats en la destrucció de màquines (Alcoi 1821,...

1. Sit antes (GB,fran,ale) + 3 p ret+ nació, 2.Causas g (3) + alian, p arma + ep, paz armada+esclat +sem+ 4 fases 3. g movi: Àustria+ale 2 fronts, plan schlieffen 4. g posi: impacte tactic+ situación+batallas+armas+mar 5. 1917 crisi:año clau+ situa (Francia, ale i russ i trat brest-litovsk)+ EEUU 6. grans ofe: lusitiana+ desenlace (bri-turc, fran-búlgar, ita-austia)+ imp Austrí i Otó= armistici 7. conseq: enfonsament+ tractats (versalles, saint germain, neuilly,trianon seures)+  soci nacions+ crisi 20+ impo a Alemania+ efectos demo, eco (inflaccio) ( EEUU japon bene) polí ( tratados remodelacion, dinasties destro, democracia guanya terre, 1 estat soci URSS, emancipació de colonies: Índia i gandhi) socis ( nous rics, sectors pitjor,...

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El setembre de 1923 es va produir un cop d'estat amb el consentiment del rei. Es va formar un directori militar que va dur a terme accions contundents:

• Destrucció de l'informe Picasso.
• Prohibició dels partits polítics i de les eleccions.
• Supressió de la Constitució.
• Prohibició de la llengua i els símbols catalans.

Justificació i inici del règim

El cop d'estat es va justificar per la suposada inseguretat, les vagues, el comunisme i el separatisme. La societat espanyola va rebre inicialment el cop d'estat de Primo de Rivera (PdR) amb favorabilitat, esperant una dictadura temporal que solucionés els problemes del país.

PdR va organitzar un govern format només per militars, anomenat Directori Militar....

Anàlisi de fonts històriques

Font textual: Les Bases de Manresa (1892)

• a) Tipologia: Font primària textual. Es tracta d'un fragment d'un document polític que planteja un model d'organització política per a Catalunya.
• b) Context: Període de la Restauració (1874-1931) i el catalanisme polític (1833-1931).
• c) Contingut: El text proposa que la constitució regional catalana mantindrà la legislació antiga referida als drets i llibertats dels catalans, que la llengua catalana serà l'única oficial i que el poder legislatiu residirà en les Corts catalanes, escollides per sufragi corporatiu.

Font no textual: L'acudit del Cu-Cut! (1905)

• a) Tipologia: Font primària iconogràfica (acudit publicat a la revista Cu-Cut!, ofensiu per a l'exèrcit)

Causes de la Revolució Francesa

Factors Socioeconòmics i Polítics

• Tercer Estat: Patia la càrrega fiscal (pagaven impostos), patia fam, no tenia accés a càrrecs polítics importants ni a la propietat de terres.
• Guerres: El cost de les guerres va disminuir les arques de l'Estat i va provocar un augment dels impostos.
• Hivern Fred: Els mals temporals i el fred van provocar males collites, agreujant la situació de fam.
• Idees de la Il·lustració: La burgesia estava encoratjada per les idees il·lustrades sobre la igualtat davant la llei i els impostos.

El rei es trobava en una situació precària: les arques estaven buides, no hi havia diners per a més guerres, rebia poc benefici dels impostos i gastava els pocs recursos restants en els seus luxes...