Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Líders Polítics de la Segona República i la Restauració

• Manuel Azaña: Segon president de la Segona República Espanyola i president del govern d'Espanya. És conegut per les reformes que va implementar durant la seva estada al govern en el bienni reformista.
• Niceto Alcalá-Zamora: President del govern provisional de la Segona República i president de la República des del seu inici fins a la seva fi. Continuà les reformes establertes en el govern provisional.
• Antonio Maura: Líder del Partit Conservador en el torn dinàstic. Pretenia arribar a un acord amb la Lliga Regionalista. Va impulsar la Llei de colonització interior per reactivar la indústria. Dimiteix l'any 1909 i el substitueix Eduardo Dato.
• José Canalejas: Líder del Partit

El cop d'estat de 1936

El 1936, els insurrectes van planejar un cop d'estat contra la República per apoderar-se del govern. El pla va fracassar perquè havia de ser ràpid; a més, l'acció del govern (lliurament d'armes el dia 19) va provocar una resistència popular molt gran i la divisió de l'exèrcit sollevat no ajudava. Es va anomenar «Alzamiento Nacional» i es va iniciar a Melilla (17 de juliol), amb el general Franco al comandament de l'exèrcit africà.

Resultats del cop d'estat

Aquest cop d'estat no va triomfar a tot arreu:

• Triomfa a: Castelló, Navarra, Galícia, part d'Aragó, les illes i Andalusia (zona agrària).
• Fracassa a: Catalunya, València, zona cantàbrica, Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia (zona industrial).

Quiroga...

Els moderats

• Dret a la propietat privada: oposició a les desamortitzacions.
• Sufragi censatari: restringit als grans propietaris i contribuents.
• Confessionalitat de l'Estat: defensa del poder de l'Església catòlica.
• Enfortiment del poder del rei: defensa de la sobirania compartida que li atorgui amplis poders en detriment de les Corts.
• Limitació dels drets individuals: premsa, associació, opinió i reunió.
• Control administratiu: designació i control dels ajuntaments i de les diputacions per part del govern central.
• Supressió de la Milícia Nacional.
• Suports socials: classes altes (terratinents, grans industrials, burgesia financera i comercial).
• Líders: Narváez, Bravo Murillo.

Els progressistes

• Ampliació del sufragi: restringit a la mitjana

1. El Regeneracionisme i les Oposicions al Sistema

1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista (1899)

La reina regent atorga el govern a Silvela (nou líder conservador). Aplica una política reformista i hi fa entrar Camilo Polavieja i Manuel Duran i Bas. El projecte incloïa la descentralització administrativa i una política que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat.

Les càrregues fiscals imposades per Villaverde originen el Tancament de Caixes. Això va ser el principi de la consolidació del catalanisme i va posar fi a l’esperit de la regeneració.

1.2. Les oposicions del reformisme

Dins dels corrents reformistes es diferencien diverses tendències:

• Partits del torn dinàstic: Basada en la crítica al frau

La Revolució Gloriosa de 1868: Causes i Conseqüències

Les causes de la Revolució de 1868 van ser principalment polítiques i econòmiques.

Causes Polítiques

• El desprestigi de la reina Isabel II pel seu fort intervencionisme en la política.
• La inestabilitat governamental.

Causes Econòmiques

• La crisi de subsistències de 1866, que va provocar un augment significatiu dels preus.

La idea principal del text és la justificació de l'aixecament contra la legalitat establerta. Es demana el suport de tots els espanyols per regenerar la política del país.

El manifest denuncia la intenció d'enderrocar la reina Isabel II i posar fi a la corrupció a través d'un govern provisional democràtic. Aquest manifest va ser un èxit, i la Revolució de La Gloriosa...

L’any 1902 va ser el moment en què Alfons XIII va ser coronat rei d’Espanya. Fins llavors havia actuat de regent la seva mare, Maria Cristina, després de la mort prematura per malaltia d’Alfons XII l’any 1885.

Les crisis del primer terç del segle XX

El sistema de la Restauració va patir diferents crisis polítiques i socials en el primer terç del segle XX:

• La Setmana Tràgica (1909)
• La crisi de 1917
• Derrota espanyola a Annual (en la guerra colonial al Marroc) el 1921
• Els anys del pistolerisme

Mesures i el cop d'estat de 1923

Per trobar una solució a la guerra colonial al Marroc i per frenar la guerra social, es va produir el cop d’estat (1923) del general Miguel Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII i de la burgesia catalana....

Conflicte d'Ultramar: Cuba i Filipines

La Guerra de Cuba

Causes del conflicte

• Desigualtat política entre espanyols i cubans.
• Manteniment de l'esclavitud.
• Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l'economia cubana.
• Incapacitat de l'administració per establir reformes a l'illa.

Partits polítics a Cuba

• Partido Autonomista: proposava l'autonomia de l'illa.
• Partido Revolucionario Cubano (José Martí): defensava la independència per la via insurreccional i comptava amb el suport dels EUA.

Insurrecció armada i fases

• 1895: Grito de Baire.
• 1895-1897: Repressió militar a càrrec de Martínez Campos i Weyler.
• 1897-1898: Concessions polítiques (autonomia).
• 1898: Guerra hispanonord-americana; derrota militar espanyola a la batalla

Anàlisi de les Bases de Manresa (1892)

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, conegudes popularment com a Bases de Manresa, van ser elaborades per la Unió Catalanista a Manresa l'any 1892. Es tracta d'una font textual de caràcter polític i primària, contemporània als fets.

Contingut de la proposta

Aquesta font detalla la proposta de constitució catalana, dividint les competències entre el poder regional i el central:

• Base primera: Defineix les qüestions que seguirà controlant el poder central.
• Base segona: Estableix el manteniment de la constitució anterior amb les actualitzacions necessàries.
• Base tercera: Declara el català com l'única llengua oficial a Catalunya.

Context històric

La font s'emmarca en la Restauració Borbònica...

Conceptes clau del moviment obrer

• Ludisme: Destrucció de màquines.
• Sindicats: Defensa de les reivindicacions mitjançant vagues.
• Cartisme: Va proposar la vaga general per assolir les seves reivindicacions. Tot i així, el moviment va fracassar a causa de la repressió i va tornar el sindicalisme econòmic.
• Dictadura del proletariat: Imposició d'un govern autoritari dels treballadors.
• Propaganda pel fet: Proposava formes d'acció directa per influir en l'ànima de la classe treballadora i incitar-los a l'acció.

Definicions principals

Marxisme: És el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques desenvolupades per Karl Marx i Friedrich Engels.

Anarquisme: És un corrent de pensament formulat per Mikhail Bakunin i Piotr Kropotkin....

La Revolució Liberal i Democràtica (1848)

El 1848 es produeix una altra onada de revoltes que comença a França. La restricció de llibertats del govern de Lluís Felip d’Orleans és el detonador del moviment que acaba amb la fugida del rei i la proclamació de la República.

S'hi va formar un govern provisional que va impulsar el pensament democràtic, adoptant mesures clau:

• Sufragi universal masculí.
• Abolició de la pena de mort.
• Intervenció de l’Estat en l’economia.
• Garantia del dret a treballar i creació dels Tallers Nacionals per als aturats.

Després de les eleccions, va sorgir un govern moderat que va revocar totes les mesures anteriors. Els sectors populars i obrers es van revoltar contra la burgesia. Tot i que la revolta va ser...