Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

1. El Congrés de Viena (1815)

   Després de la derrota de Napoleó, a Europa es va imposar el retorn de l'absolutisme. L'any 1815, les potències vencedores van celebrar el Congrés de Viena i van arribar als següents acords:

   • Restitució de les monarquies absolutes: Retorn dels monarques destituïts.
   • Formació de la Santa Aliança: Exèrcit que defensava els monarques absolutistes en cas de revolució.
   • Principi de sobirania nacional: Definició de la nació com un conjunt de ciutadans lliures, units mitjançant vincles històrics, amb la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis.

   2.2 La revolució de 1830

   La revolució es va iniciar a París i es va estendre per Europa (estats italians i alemanys, Espanya, Polònia):

   • La monarquia francesa

1. La Mancomunitat i l'autonomia política

La Mancomunitat no era una veritable autonomia política perquè, tot i permetre la unió de províncies limítrofes, no atorgava un autogovern real ni el control total sobre les seves pròpies competències.

2. Aportacions en ensenyament i cultura

La Mancomunitat va ser clau per a la modernització educativa i cultural:

• Ensenyament primari: Creació d'escoles rurals i estudis normals per a mestres.
• Formació professional: Prioritat absoluta amb la creació de l'Escola del Treball i la Universitat Industrial per formar tècnics qualificats.
• Ensenyaments artístics: Impuls a l'Escola d'Arts i Oficis, l'Escola Catalana d'Art Dramàtic, l'Institut Català d'Arts del Llibre i l'Escola d'Infermeres.

3. El projecte

El fracàs del primer govern regeneracionista

M. Cristina atorga el nou lideratge conservador a Silvela. Es proposa un projecte de descentralització administrativa i una nova política pressupostària. El Tancament de Caixes, la vaga general de comerciants i la declaració de guerra del govern provoquen la dimissió de Duran i Bas i Polavieja. Aquest fet consolida el catalanisme, posa fi a l'esperit de regeneració i reprèn el torn dinàstic.

Opcions de reformisme

Els intents de reforma es dividien en diversos corrents:

• Partits del torn: Basats en la crítica del frau electoral i la voluntat de fer la «revolució des de dalt».
• Partits marginats: Objectiu de mobilitzar l'opinió pública.
• Regeneracionisme intel·lectual i literari: Reflexionen

1. El bienni reformista (1931-1933)

La política de reformes, desenvolupada especialment durant el bienni d’esquerres, la va impulsar el govern de Manuel Azaña. Van pretendre modernitzar i equiparar Espanya amb els països europeus més avançats.

3.1. Reformes sociolaborals i qüestió agrària

L’arribada de la República va comportar per al conjunt dels treballadors l’aprovació d’una nova legislació sociolaboral, l’artífex principal de la qual va ser el socialista Largo Caballero. Pretenia millorar i dignificar la situació dels treballadors del món rural i urbà.

La Llei de Reforma Agrària del 1932 va ser el projecte de més envergadura. El seu objectiu era crear una classe mitjana rural, propietaris de les seves explotacions....

El catalanisme conservador i la Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya és un partit creat el 1887 com una escissió del Centre Català. La gent que forma aquesta lliga s'agrupa principalment en dos sectors:

• Diari La Renaixença: dirigit per Àngel Guimerà.
• Centre Escolar Catalanista: on trobarem la futura dirigència del catalanisme conservador, amb figures com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Narcís Verdaguer i Callís.

El Missatge a la Reina Regent (1888)

El document més important de la Lliga de Catalunya és el Missatge a la Reina Regent (1888), signat per 2.601 persones i lliurat a la reina per Eusebi Güell. El contingut del missatge proclama que:

• "Catalunya és pàtria i nació"

Personatges del catalanisme i de la Restauració Borbònica

• Cánovas del Castillo: Polític i historiador espanyol, figura cabdal de la política espanyola de la segona meitat del segle XIX. Líder del Partit Conservador.
• Alfons XII: Fill d'Isabel II. Amb l'inici del seu regnat va començar la Restauració Borbònica.
• Pi i Margall: Polític i historiador espanyol que defensava el republicanisme federal; va ser president durant la Primera República Espanyola.
• Nocedal: Escriptor i polític espanyol d'ideologia tradicionalista i catòlica. Va fundar el Partit Integrista i era partidari del règim carlista.
• Pablo Iglesias: Fundador del PSOE i d'ideologia marxista.
• Sagasta: Va ser president en l'època en què Espanya va perdre les colònies i era el

L'Antic Règim: Definició i Estructura

L'Antic Règim és el sistema polític, econòmic i social vigent als segles XVII i XVIII a Europa, i en el cas espanyol, el sistema anterior a la Revolució del segle XIX.

Característiques de l'Antic Règim

• Política: Monarquia Absoluta

  Basada en la sobirania reial (el rei concentra els tres poders). L'Estat era patrimonial i propietat de la Corona (els habitants eren súbdits).

• Societat Estamental

  Societat dividida per naixement en estaments:

  • Privilegiats: Noblesa i clergat.
  • No privilegiats: Camperols, burgesos, etc.

• Economia Agrària i Senyorial

  Fonamentalment agrària, amb obstacles al comerç i a la circulació de béns i immobles (propietat vinculada o amortitzada). Era monopolística i senyorial, on els

La Guerra Freda (1945-1991): Divisió Mundial

Des del 1945 fins al 1991, el món va estar dividit en dos blocs antagònics:

• El bloc socialista, dirigit per l’URSS.
• El bloc capitalista, liderat pels EUA.

Les relacions entre els dos blocs van passar per etapes de gran tensió internacional (conegudes com a Guerra Freda), amb enfrontaments a Europa, com la divisió de Berlín, i amb conflictes bèl·lics al Tercer Món (Corea, el Vietnam, etc.).

Als anys 60, davant la impossibilitat de destruir el rival sense posar en perill tota la humanitat, els Estats Units i la Unió Soviètica van anar obrint pas al diàleg i a la distensió (etapa de coexistència pacífica).

1. La Formació de Blocs Antagònics (1945-1947)

1.1. El Deteriorament de les Relacions

El sorgiment del sufragi universal i la Constitució de 1869

Per primera vegada, es posava en pràctica el sufragi universal masculí i, per tant, els grups polítics hagueren d'adreçar-se al conjunt de la població. Aquest fet provocà el sorgiment de nombroses publicacions polítiques, reunions i debats, els quals tingueren influència especialment a les zones urbanes.

Les principals forces que participaren en aquestes eleccions foren, de dreta a esquerra:

• Els carlins
• Els moderats
• La coalició monarquicodemocràtica
• Els republicans

Les noves Corts elaboraren la Constitució de 1869. Aquesta era marcadament democràtica i fou considerada de les més avançades del moment a Europa. Els seus pilars foren:

• La sobirania nacional i la separació de poders.

Comentari sobre el creixement de la població (1901-1935)

Comentari de quadre estadístic: Creixement de la població a Catalunya (1901-1935), pàgina 259. (Podeu treure l'última fila de dades, perquè ja es correspon amb la Segona República).

1. Naturalesa i context de la font

La font correspon a un quadre estadístic; en concret, és una taula de dades múltiple que mostra l’evolució per quinquennis de quatre variables sobre la població (creixement total, creixement natural, creixement migratori i impacte migratori) a Catalunya entre 1901 i 1935.

2. Context històric: La Restauració i la industrialització

L’etapa que descriu la font coincideix amb el regnat d’Alfons XIII, amb la crisi i el col·lapse final de la Restauració. A la...