Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Crisi de la Restauració

Història2,88 KB

Anàlisi de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917

Ens trobem davant un text polític de caràcter primari, públic, ja que va dirigit a la societat espanyola. Fou redactat per les persones presents a l'Assemblea Parlamentària per tal d'establir els nous acords que aquesta assemblea adoptaria. Es va publicar a l'ABC de Madrid el 7 de juliol de 1917.

Els acords de l'Assemblea

Al text es mostren quatre acords fonamentals:

  • Primer acord: Es dona a conèixer la ideologia de l'Assemblea, de caràcter regeneracionista, amb l'objectiu de renovar el país.
  • Segon acord: S'expressa la necessitat de reorganitzar l'Estat i l'autonomia dels municipis, demanant la convocatòria d'unes Corts Constituents.
  • Tercer acord: Es reafirma la necessitat de reformes i s'exposa
...
Continua llegint "L'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Crisi de la Restauració" »

Neoclassicisme s. XIX: art i arquitectura en context (1789–1815)

Història2,99 KB

Art neoclàssic s. XIX (1789-1815) — Caiguda de Napoleó

Context històric

S. XIX marca el canvi de l'antic règim a la implantació del liberalisme polític. Les dues revolucions polítiques principals que marquen l'inici del període són la Revolució francesa (1789) i la Revolució americana (1776). Aquestes revolucions estan basades en les idees polítiques de la Il·lustració; el pensament il·lustrat es basa en la raó i no en la fe. S'hi basen els principis del liberalisme polític: defensa la llibertat individual i la igualtat davant la llei, i també el capitalisme (llibertat econòmica).

Revolucions i indústria

Durant la primera meitat del segle es produeixen altres revolucions liberals: la revolució burgesa de 1820 i 1830, i la...

Continua llegint "Neoclassicisme s. XIX: art i arquitectura en context (1789–1815)" »

La Segona República Espanyola: Del Bienni Reformista al 1936

Història3,51 KB

Introducció

El disseny de la dictadura va resultar fallit, ja que no va obtenir els resultats esperats. Molts dels suports del règim es van allunyar en adonar-se que el final era a prop. Primo de Rivera, afectat per una diabetis greu, va renunciar i va marxar a França, on va morir dos mesos després (1930). La monarquia va intentar llavors un retorn a les eines de govern de la Restauració.

La transició i el govern provisional

Es van succeir governs curts, com el del general Dámaso Berenguer (la "Dictablanda"). Després, l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals, on van guanyar les candidatures republicanes i socialistes. Aquests resultats van provocar l'abdicació del rei Alfons XIII, que va marxar a Itàlia. Es va formar un govern...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Del Bienni Reformista al 1936" »

La Dictadura de Primo de Rivera i el seu impacte a Catalunya

Història2,44 KB

La dictadura de Primo de Rivera i les repercussions a Catalunya

La dictadura de Primo de Rivera va ser un període de govern autoritari que va tenir lloc a Espanya entre els anys 1923 i 1930. Aquesta dictadura va ser imposada pel mateix Primo de Rivera, qui va prendre el poder a través d'un cop d'estat militar amb l'objectiu de posar fi a la inestabilitat política i social del país.

La repressió a Catalunya

Durant aquesta dictadura, Catalunya va patir les conseqüències de la repressió i l'autoritarisme del règim:

  • Es van tancar periòdics.
  • S'empresonaven polítics.
  • Es prohibien les reunions i manifestacions.

Això va generar un gran malestar entre la població catalana, que es va veure privada de les seves llibertats polítiques i civils. En...

Continua llegint "La Dictadura de Primo de Rivera i el seu impacte a Catalunya" »

Fases de la Guerra Civil Espanyola: Història i Estratègies

Història2,64 KB

La Guerra Civil Espanyola es va desenvolupar en diverses fases militars que van estar marcades per l'evolució constant de les tàctiques i estratègies dels dos bàndols enfrontats.

La rebel·lió militar i el fracàs del cop d'estat

La Guerra Civil va començar amb una rebel·lió militar que va intentar trencar l'ordre establert pel govern democràtic de la Segona República. Aquest cop d'estat va fracassar en les grans ciutats, com Madrid, Barcelona i València, on la població es va aixecar en contra dels militars. En canvi, va tenir èxit en les zones rurals del sud i l'oest d'Espanya. En aquesta fase, les forces rebels van aconseguir controlar zones importants del sud i van marxar cap al centre del país.

La militarització del conflicte

A...

Continua llegint "Fases de la Guerra Civil Espanyola: Història i Estratègies" »

Causes de l'Imperialisme i Evolució del Moviment Obrer

Història12,74 KB

Les causes de l'imperialisme

No només és una sola causa, sinó un conjunt de factors, de diversos tipus i interrelacionats entre ells, que podem agrupar de la següent manera:

Factors econòmics

Són les principals: el mercat europeu estava saturat i era necessari trobar nous mercats fora d’Europa. El 1873 hi va haver una crisi econòmica molt important a Europa (Gran Depressió) i això va obligar els països a adoptar polítiques proteccionistes i els productors a buscar nous mercats.

D’altra banda, el progrés industrial exigia cada vegada més quantitats de matèries primeres que els productors preferien tenir segures en territoris dependents d’ells, ja que Europa era clarament deficitària. També hi havia la necessitat d’invertir...

Continua llegint "Causes de l'Imperialisme i Evolució del Moviment Obrer" »

El bienni de centredreta (1933–1936): polarització i impacte

Història3,38 KB

El bienni de centredreta (1933–1936)

El bienni de centredreta (1933–1936). Després de les eleccions, Lerroux va formar un gabinet conformat exclusivament per membres del partit. La CEDA va donar suport al govern des del Parlament. Lerroux es va veure així obligat a iniciar el que els grups de dreta reclamaven: una política de rectificació de les reformes del bienni anterior.

Mesures principals i conseqüències

Aquesta nova política es va concretar en la paralització de diverses reformes iniciades anteriorment i en mesures concretes que van tenir un fort impacte social i polític:

  • Paralització de la reforma agrària, amb la consegüent expulsió de milers de jornalers de les terres que havien ocupat.
  • Es designen per a llocs clau de l'
...
Continua llegint "El bienni de centredreta (1933–1936): polarització i impacte" »

Història de Catalunya i Espanya: Catalanisme i Transició

Història10,89 KB

Evolució del Catalanisme Polític (1833-1931)

1833 - Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau.

1836-1843 - Bullangues: conjunt de tumults produïts a Barcelona entre 1836 i 1843.

1859 - Celebració dels primers Jocs Florals.

1868-1874 - Durant el Sexenni Democràtic es desenvolupa el federalisme republicà. El Partit Republicà Democràtic Federal, encapçalat per Francesc Pi i Margall, representa aquest corrent polític que advoca per un model d’Estat descentralitzat respectuós amb totes les nacionalitats.

1870-1880 - Època d’or de la Renaixença.

1880 - Valentí Almirall convoca el Primer Congrés Catalanista. Aplega els partidaris del republicanisme federal i els sectors intel·lectuals de la Renaixença. Acorden defensar el Dret...

Continua llegint "Història de Catalunya i Espanya: Catalanisme i Transició" »

Història de la Restauració i el Catalanisme Polític

Història8,34 KB

El Regeneracionisme i la Crisi de 1898

Arran de la pèrdua de la guerra hispanoamericana, el general Polavieja va publicar un document regeneracionista en el qual defensava la necessitat d’aplicar a Espanya un programa de reformes que incloïa la concessió a Catalunya d’una certa descentralització administrativa. Les despeses per la guerra van originar un greu problema econòmic. El juliol de 1899, Raimundo Fernández Villaverde va anunciar un pressupost amb un fort augment d’impostos, especialment per a la indústria i el comerç, fet que va provocar un descontentament general a tot el país.

El Tancament de Caixes i l'ascens d'Alfons XIII

Amb el Tancament de Caixes s’inicia una campanya contra els impostos on 185 gremis van crear la...

Continua llegint "Història de la Restauració i el Catalanisme Polític" »

Reial Decret 1914: Creació i Competències Mancomunitat Catalunya

Història2,34 KB

Aquesta font és un text titulat "Estatus de la Mancomunitat de Catalunya", un fragment del Reial Decret de 26 de març de 1914.

És una font primària, contemporània dels fets, un document politicojurídic que recull una sèrie d'articles redactats pel rei Alfons XIII que permeten la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Article 1: Unió Indefinida de Províncies

En l’article 1, el rei Alfons XIII permet que les províncies (en aquell temps, Espanya estava dividida en províncies, no en comunitats autònomes) s’uneixin de forma indefinida, sense un termini concret, per construir la Mancomunitat catalana, un desig dels catalanistes des de feia anys.

Article 2: Atribució de Competències

En l’article 2n, s’atribueixen a la Mancomunitat...

Continua llegint "Reial Decret 1914: Creació i Competències Mancomunitat Catalunya" »