Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El naixement i consolidació del catalanisme polític

Història3,07 KB

El catalanisme polític

A finals del segle XIX, el moviment catalanista va anar més enllà de les reivindicacions literàries i va adoptar un paper polític que reivindicava el reconeixement del particularisme català i demanava el dret a l'autogovern.

Els inicis: Valentí Almirall

El 1880, Valentí Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme polític, va promoure el primer congrés catalanista, on va expressar diverses idees com el federalisme republicà. Cal destacar que La Jove Catalunya va ser la primera associació catalanista fundada el 1870. El 1881, Almirall es va distanciar de Pi i Margall per impulsar una acció política específicament catalana.

Al primer congrés catalanista es va acordar la formació del Centre Català

...
Continua llegint "El naixement i consolidació del catalanisme polític" »

Resum de la Gran Guerra (1914-1918)

Història9,33 KB

1. Les causes de la guerra

Les rivalitats territorials i econòmiques: Hi havia certes tensions provocades per la crisi del 1873 i la cursa imperial que van originar a Europa una sèrie de disputes territorials i econòmiques:

  • Al terreny econòmic: L’Imperi alemany s’havia consolidat com una potència política i econòmica. Els territoris d’Alsàcia i Lorena eren disputats entre Alemanya i França. A més, Alemanya i el Regne Unit es disputaven la supremacia industrial i naval.
  • En el terreny polític: Alemanya havia quedat enrere en la cursa colonial i aspirava a nous territoris; per la qual cosa, va tornar a xocar amb França pel control del Nord d’Àfrica. Una altra tensió va ser el domini dels Balcans davant la retirada de l’Imperi
...
Continua llegint "Resum de la Gran Guerra (1914-1918)" »

Catalanisme i tradició: fonts primàries del segle XIX

Història2,86 KB

missatge reina

Aquest document és una font primària (contemporània dels fets) és una carta de la Lliga de Catalunya a la reina regent el 1888, expressant les seves aspiracions polítiques per a Catalunya. Reclama Corts Generals independents, pressupostos votats localment, govern propi, ús oficial del català i nomenament de càrrecs per catalans. És una font històrica que reflecteix les tensions polítiques i culturals entre Catalunya i l'Estat espanyol a finals del segle XIX, quan el moviment catalanista buscava autonomia i preservació de la identitat catalana enfront de les forces centralitzadores.

memorial de greuges

Aquest fragment és una font primària. L'extracte és del 'Memorial de Greuges' de 1885, un manifest que denuncia les...

Continua llegint "Catalanisme i tradició: fonts primàries del segle XIX" »

Context Històric Internacional: Guerres Napoleòniques i Revolucions del Segle XIX

Història2,87 KB

El Context Europeu Post-Napoleònic

Pel que fa al context internacional, cal dir que les Guerres Napoleòniques van centrar gran part de la política europea de l'època. Eren una sèrie de conflictes entre Napoleó Bonaparte i els seus aliats contra les coalicions de països que veien perillós un domini francès tan acusat, encapçalats pel Regne Unit a l'oest i Rússia a l'est.

Les guerres es van estendre parcialment a les colònies que dominaven els estats combatents i, per això, van excedir l'àmbit europeu. El poder de Napoleó va començar a declinar amb el pacte dels països centrals, Regne Unit i Rússia, que després de diverses campanyes van derrotar Napoleó, forçant-lo a exiliar-se. Van organitzar el Congrés de Viena el 1815,...

Continua llegint "Context Històric Internacional: Guerres Napoleòniques i Revolucions del Segle XIX" »

La crisi de la Restauració i el desastre d'Annual

Història3,17 KB

La descomposició política i el primer projecte d'Estatut

A partir de 1917, la crisi es multiplica i això acabarà derivant en la dictadura de Primo de Rivera.

Els partits dinàstics es descomponen: no hi ha líders de prestigi ni programes polítics rellevants, i les forces de l’oposició estan dividides i no representen una alternativa real.

Es crearan governs de concentració (on diversos partits formen un equip per governar). El més important va ser el Govern Nacional, presidit per Maura el 1918, que incloïa Cambó. Només va durar set mesos.

Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents i cap no va durar més de 8 mesos.

La situació a Catalunya i la campanya per l'autonomia

A Catalunya, la situació serà diferent perquè la Lliga

...
Continua llegint "La crisi de la Restauració i el desastre d'Annual" »

La Restauració Borbònica (1875-1931): Sistema i Funcionament

Història2,51 KB

La Restauració Borbònica (1875-1931)

Aquestes caricatures estan contextualitzades en la Restauració borbònica (1875-1931), que comença al final del Sexenni Democràtic, en particular durant el govern de Serrano. Els conservadors preparaven el retorn de la monarquia amb Alfons XII, que estava exiliat al Regne Unit, i també amb Isabel II. La preparació de la restauració alfonsina estava liderada per Antonio Cánovas del Castillo.

Els pilars del sistema canovista

Aquest nou sistema polític es basava en quatre pilars bàsics:

  • La Constitució de 1876.
  • La Corona.
  • Els partits dinàstics (el Conservador i el Liberal).
  • L'exèrcit.

La Tercera Carlinada i el règim foral

En aquest període també es troba la Tercera Carlinada. Després de la caiguda d'...

Continua llegint "La Restauració Borbònica (1875-1931): Sistema i Funcionament" »

Encasellat a la reconversió del carlisme

Història6,65 KB

Els Governs de Torn

La Restauració es va iniciar amb un govern del Partit Conservador mentre els liberals van accedir per primera vegada al poder l'any 1881. El temor d'una possible desestabilització del sistema polític després de la prematura mort del rei el 1885, va impulsar una entesa entre conservadors i liberals (coneguda com el Pacte d'El Pardo), que va donar pas a un govern liberal que va assegurar la continuitat del sistema. Durant l'anomenat "Parlament Ilarg" (1885-1890) els liberals van desenvolupar el seu programa reformista. Així, es van aplicar alguns drets i practiques com ara: sufragi universal masculí per a comicis municipals, abolició de l'esclavitud, una lei d'associacions que autoritzava els sindicats obrers, el judici...

Continua llegint "Encasellat a la reconversió del carlisme" »

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Història i Context

Història2,71 KB

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

El 1923, un colp d'Estat militar va establir una dictadura a Espanya.

La fallida del règim constitucional

L'abril del 1923, el govern liberal presidit per García Prieto va intentar emprendre una reforma de la Constitució incloent:

  • Una major democratització del sistema.
  • La reducció de la influència de l'Església.
  • La limitació de poders del rei.
  • Un nou marc de relacions laborals.

El projecte es va veure obstaculitzat per l'oposició del rei, de l'exèrcit i de l'Església. Entre els militars hi havia gran descontentament per l'Expedient Picasso davant del desastre d'Annual. Primo de Rivera va impulsar un colp d'Estat militar el 13 de setembre del 1923. El rei es va negar a destituir els militars i el...

Continua llegint "La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Història i Context" »

Insurrecció, Batalles i Repressió a la Guerra Civil

Història3,24 KB

Guerra Civil Espanyola: La Insurrecció Militar (Juliol 1936)

L'Alçament i el Domini del Protectorat

  • S’inicia el 17 de juliol del 1936 a Melilla, on és afusellat el general fidel a la República, Romerales, per dos coronels.
  • Yagüe decreta l’Estat de Guerra a Ceuta i el 18 de juliol els insurrectes dominen el protectorat del Marroc.
  • L’Exèrcit d’Àfrica esdevé la peça fonamental del cop (més ben equipat i professional).
  • El 18 de juliol s’alça Queipo de Llano a Sevilla.
  • El 19 de juliol, després d’assegurar el triomf a les Canàries, Franco vola al Marroc per posar-se al capdavant de les tropes africanes.
  • El mateix dia, Mola decreta l’Estat de Guerra a Pamplona i, amb l’ajut dels requetés, controla Navarra.

Organització del Bàndol

...
Continua llegint "Insurrecció, Batalles i Repressió a la Guerra Civil" »

Vocabulari històric: Segona Guerra Mundial i Guerra Freda

Història3,18 KB

Vocabulari: II Guerra Mundial i Guerra Freda

Termes de la Segona Guerra Mundial

  • Shoah: aniquilació massiva a Europa per part de l'Alemanya nazi.
  • Porrajmos (Porraimos): noms donats als intents de l'Alemanya nazi i de l'Àustria nazi d'exterminar la majoria del poble gitano d'Europa, com a part de l'Holocaust durant la II Guerra Mundial.
  • Desembarcament de Normandia: operacions inicials de la invasió aliada de Normandia, també conegudes com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la II Guerra Mundial.
  • Camp de concentració: instal·lació destinada al confinament de persones sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques
...
Continua llegint "Vocabulari històric: Segona Guerra Mundial i Guerra Freda" »