Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Causes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

• Divisions socials: Gran diferència entre rics i pobres.
• Desigualtat econòmica: La majoria de terres i riquesa pertanyien a la burgesia, mentre que els camperols i les classes baixes vivien en extrema pobresa.
• Inestabilitat política: Fracàs de la Segona República i l'intent de cop d'estat.
• Polarització ideològica: Dos bàndols: republicans que buscaven reformes socials i polítiques, i nacionals que volien conservar l'ordre social existent.
• Intervenció externa: Forces estrangeres donant suport a cada bàndol.

Fases de la Guerra Civil

• Cop d'estat de 1936: Francisco Franco contra el govern democràtic de la Segona República.
• Guerra de trinxeres: La guerra s'estanca, similar a la Primera Guerra Mundial.

El règim franquista: naturalesa, suports i marc legal

A continuació s'explica quin tipus de règim va ser el règim franquista, quins suports interiors i exteriors va tenir i quines lleis, institucions i partit va crear fins al 1947 (o 1945, segons la convocatòria).

El règim franquista va ser una dictadura autoritària amb una concentració extrema de poder en mans de Francisco Franco. Aquest sistema es va caracteritzar pel seu caràcter feixista o inspirat en els feixismes europeus de l'època. Era un estat centralista i uniformitzador que buscava imposar una única ideologia i cultura a tot el territori espanyol.

Suports del règim

El suport intern del règim provenia principalment de:

• La burgesia i els grans propietaris agraris.
• L'Exèrcit

La repressió franquista sobre els vençuts

La construcció del règim de Franco, tant durant la Guerra Civil com en els anys posteriors, va anar acompanyada d’una violència extrema. Aquesta violència seguia les directrius i ordres dels líders del cop d'estat i implicava l’eliminació física de totes aquelles persones que havien estat derrotades.

La repressió es va convertir des de l’inici en una característica i una necessitat per mantenir el règim. Va tenir un caràcter sistemàtic i planificat i va ser executada principalment per:

• L’Exèrcit (els qui disparaven).
• Militars de la Falange (especialment en els primers moments).

Aquesta repressió anava dirigida contra qualsevol persona sospitosa de simpatitzar amb les esquerres. Hi...

El desenllaç de la Guerra Civil Espanyola

L'exèrcit republicà, ja reorganitzat i amb l'armament millorat, va preparar l'ofensiva a la zona de l'Ebre per tal de reunificar les dues zones que s'havien separat en l'ofensiva de Terol. Malgrat les victòries republicanes inicials, els nacionals van fer recular l'exèrcit i la batalla va acabar el novembre de 1938. Amb unes 16.000 morts entre ambdós bàndols, aquesta derrota va suposar que la República tingués els dies comptats, recorrent a allargar la guerra amb l'esperança que coincidís amb l'imminent conflicte europeu.

Després del desgast de la batalla més llarga de la Guerra Civil (115 dies) i amb un total de 16.000 morts, Franco va llançar una ofensiva per Tremp per ocupar Catalunya....

La Revolució d'Octubre de 1934

A Astúries es va dur a terme la revolució social dels miners, les accions dels revolucionaris, amb la reacció del govern i una repressió duríssima. A Catalunya, el 6 d’octubre es proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola pel president de la Generalitat, Lluís Companys, i es fa la vaga general sense el suport de la CNT. Tot això provoca una reacció per part del Govern.

Conseqüències de la revolució

Les conseqüències de la revolució foren vàries. Va augmentar la influència de la CEDA en el govern, provocant:

• La suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
• L’anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu.
• El retorn de les propietats als jesuïtes.
• Gil Robles és

El context industrial i la Renaixença cultural

• El desenvolupament industrial experimentat a Catalunya en el segle XIX va donar lloc a l'aparició d'una burgesia industrial i de negocis important, fet que era excepcional en una Espanya en la qual continuava predominant una societat agrària més tradicional.
• Aquest desenvolupament socioeconòmic va coincidir amb un renaixement de la cultura catalana i una expansió de l'ús del català.
• A partir del 1830, va néixer un moviment literari conegut com la Renaixença, que tenia com a objectiu recuperar la llengua i els signes d'identitat catalans.
• La Renaixença va impulsar la publicació d'obres en llengua catalana i va promoure la celebració d'uns certàmens literaris, els Jocs Florals.

L'emergència

1. El ludisme

El ludisme va ser un moviment obrer que va sorgir a Gran Bretanya durant la Revolució Industrial, a principis del segle XIX. Rep el seu nom de Ned Ludd, el líder d'aquest moviment, tot i que no se sap amb certesa si va ser una persona real o part d'una llegenda popular.

Els ludites eren principalment artesans i teixidors que consideraven que la mecanització amenaçava les seves ocupacions, condicions de treball i salaris. Per això, van dur a terme la destrucció de maquinària i sabotatges a les fàbriques com a forma de protesta contra la industrialització, encara que finalment no van aconseguir detenir-la.

2. El socialisme utòpic

El socialisme utòpic va sorgir durant els segles XVIII i XIX, caracteritzat per la cerca d'una...

El malestar a Cuba

Cuba concentrava nombrosos negocis i interessos amb Espanya, tant per l'emigració com pel comerç de productes com el cafè i el blat. L'explotació econòmica, els ingressos i la presència d'empreses espanyoles forçaven la compra a preus alts i dificultaven l'exportació als Estats Units.

El 1878 es van pactar mesures destinades a facilitar l'autonomia cubana, fet que va propiciar la formació de diversos partits:

• Partit d'Unió Constitucional.
• Partit Liberal Cubà: mantenia l'autonomia.
• Partit Revolucionari Cubà: defensava l'independentisme.

Fases de la guerra de Cuba

• Febrer de 1895 - Gener de 1896 (El Grito de Baire): Inici de la insurrecció independentista. El govern espanyol va enviar el general Martínez Campos, que no

La reforma religiosa

El govern d'esquerres va impulsar canvis profunds en matèria religiosa amb l'objectiu de retirar poder i influència a l'Església catòlica i secularitzar la societat espanyola. Amb la Constitució de 1931, es van establir mesures clau:

• Espanya es va definir com un estat laic (no confessional).
• Es va garantir la llibertat de cultes.
• Es va deixar de finançar l'Església (separació Església-Estat).
• Es va prohibir als ordes religiosos dedicar-se a l'ensenyament.
• Es van aprovar el divorci i el matrimoni civil.

El 1933 es va promulgar la Llei de Congregacions, que establia:

• La prohibició definitiva de l'ensenyament per part d'ordes religiosos.
• Límits a la possessió de béns per part de l'Església.
• La possibilitat de dissoldre

El regeneracionisme i les conseqüències del 1898

La derrota militar a Cuba i Filipines, coneguda com "el desastre", va ser el detonant de la gran crisi del sistema polític de la Restauració. Tot i que l'impacte econòmic va ser limitat, els seus efectes van ser profunds a nivell moral i ideològic.

• Econòmicament: Es va dur a terme una reforma de la hisenda per compensar les pèrdues de la guerra.
• Políticament: Els nous governants van intentar renovar l'administració pública per erradicar la corrupció i fomentar la descentralització.
• Moral i ideològicament: La destrucció del mite de l'imperi espanyol va provocar una forta crisi d'autoestima nacional.

El moviment regeneracionista

Intel·lectuals progressistes, vinculats a la Institución