Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

És un organisme que recollia les atribucions i els recursos de les 4 diputacions de Catalunya, és a dir, és una federació de les diputacions. El projecte de mancomunitat el va començar Enric Prat de la Riba, que era president de la diputació de Barcelona i membre de la Lliga.

El 1911 es presenta l’avantprojecte de la mancomunitat al govern espanyol, la petició, recolzada per les altres diputacions, va ser recollida pel cap de govern, José Canalejas, però aquest va ser assassinat l’any 1912 i el procés es va paralitzar. Un any més tard, s’aprova el projecte de la Ley de Mancomunidades i el 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya, presidida per EPDR.

El govern de la Mancomunitat estava...

Catalunya i la Generalitat Republicana

Amb la proclamació de la República, desapareix la República Catalana i apareix el govern autonòmic, anomenat Generalitat, que assumia recursos i competències de les quatre diputacions catalanes, amb el president Francesc Macià al capdavant. El govern català va convocar una comissió per elaborar un projecte d'Estatut; els seus membres es van reunir al santuari de Núria i el van redactar. Aquest projecte partia del caràcter federal de la República, definia Catalunya com un estat autònom dins la República Espanyola i declarava el català com a llengua oficial, entre d'altres aspectes. L'Estatut es va aprovar amb el 99% dels vots en referèndum.

No obstant això, sectors de l'Estat consideraven...

Partits de Dreta

Els partits de dreta eren formacions monàrquiques partidàries de mantenir la mateixa estructura socioeconòmica de la Restauració. Defensaven els poders fàctics (burgesia, banca i església) i eren de caràcter tradicionalista. Així mateix, defensaven una estructura de país centralista.

Aquests partits guanyen les eleccions de 1933, moment en què la dreta es divideix en tres grups principals:

• Feixistes: Representaven l'extrema dreta. Destaquen les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) i la Falange Española. Aquests partits es fusionen l'any 1934.
• Monàrquics: Formats per:
  • Renovación Española de Calvo Sotelo: partidaris d'Alfons XIII.
  • Carlins: Agrupats en la Comunión Tradicionalista.
• CEDA: La Confederación Española

1. L'impacte del «desastre» de 1898-1902

• Una crisi d'Estat.
• Inestabilitat política (32 canvis de presidents de govern en 22 anys).
• Moviments obrers, que es van estendre a les classes mitjanes urbanes.
• Els intel·lectuals criticaven la situació i van formar la «Generació del 98» (ex. Unamuno, Machado, Pío Baroja...).
• Es va formar un fort moviment republicà que volia acabar amb la monarquia i modernitzar el país.

El Regeneracionisme

Orígens del Catalanisme Polític (1879-1892)

Valentí Almirall i el Primer Congrés Catalanista (1879-1880)

Valentí Almirall (Partit Republicà Federal), el 1879, funda el diari El Diari Català, un espai per difondre les seves idees. A través d'aquest diari, es va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880), amb l'objectiu d'aplegar els corrents progressistes i conservadors del catalanisme.

El Centre Català i el Segon Congrés Catalanista (1882-1883)

El 1882 es funda el Centre Català, amb l'objectiu de desenvolupar un programa reivindicatiu que incloïa la defensa de la llengua i el dret civil català. El Centre Català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883), que va destacar per:

• La crítica al centralisme burgès català.
• La

Expansió econòmica al segle XVIII

El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.

En aquesta situació, el segle XVIII va ser un període de creixement i de progrés, degut a tres factors principals:

• L’increment destacat de la població.
• L’augment de la producció manufacturera.
• L’increment del comerç.

Aquest desenvolupament es va concretar en els següents punts:

• Es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans epidèmies i la introducció de nous cultius, entre altres factors.
• L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir

La indústria espanyola (1975-1985)

El 1974, l'economia mundial va patir una crisi caracteritzada per la disminució dels beneficis, una inflació elevada i un atur industrial creixent.

La crisi mundial del model industrial fordista

Les causes principals van ser:

• Augment dels costos laborals: Els empresaris industrials, necessitats de mà d'obra, van accedir a les peticions de millora dels treballadors. Això va provocar un augment dels salaris i una disminució dels beneficis.
• Crisi energètica: L'OPEP va acordar reduir la producció i augmentar el preu del barril de petroli. Aquest fet va encarir els productes industrials, va provocar una caiguda de les vendes i va elevar els crèdits.
• Competència internacional: Els països industrials van començar

El Socialisme i el PSOE

El Socialisme: L'any 1881, els liberals van incorporar les associacions obreres. Això va afavorir el PSOE, liderat per Pablo Iglesias. El 1888 es va crear la UGT (Unió General de Treballadors).

El creixement del PSOE va ser lent, passant de 16 agrupacions a 3500. Estava arrelat a Madrid, País Basc i Astúries. Tenia poca presència a Catalunya a causa del republicanisme federal i l'intervencionisme anarquista.

Frau Electoral i Caciquisme

Règim de Corrupció Electoral

El règim es caracteritzava pel caciquisme, la corrupció electoral i l'abstenció generalitzada, elements que facilitaven la manipulació de les eleccions.

El Caçic

El caçic influïa i controlava una zona, així com els actes d'Administració i la influència...

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

1868: La «Gloriosa Revolució»

• Pronunciament a Cadis: Prim, Serrano i Topete s'aixequen contra Isabel II.
• 28 de setembre: Batalla d'Alcolea, derrota de l'exèrcit reial.
• Destronament i exili de la reina.
• Comença la Guerra dels Deu Anys per la independència a Cuba.
• La pesseta esdevé la moneda oficial d'Espanya.

1869-1870: Govern progressista i regència

• Eleccions per sufragi universal i noves Corts (febrer).
• Nova Constitució: Monarquia constitucional, sobirania nacional, sufragi universal i àmplia declaració de drets.
• Serrano és nomenat regent i Prim cap de govern.
• Recerca d'un nou rei per a Espanya (setembre 1869).
• Venda de les mines de l'Estat per fer front a la fallida de la Hisenda pública i estimular l'economia.

La Convenció Nacional (1792-1795)

La Convenció, elegida per sufragi universal masculí (amb una abstenció del 90%), va concentrar tot el poder a França fins a 1795. Amb l'abolició de la monarquia, es va proclamar la República el 22 de setembre de 1792 (any I del nou calendari). La Convenció es divideix en tres fases: girondina, jacobina i termidoriana.

1. La Convenció Girondina (setembre 1792 - juny 1793)

Etapa moderada marcada per l'enfrontament amb grups més radicals (la Muntanya) i la neutralitat de la Plana (centre polític).

• El judici al rei: Després d'un intens debat, Lluís XVI fou declarat culpable per 693 vots contra 28. La condemna a mort s'aprovà per 366 vots contra 334.
• Execució: Lluís XVI fou guillotinat el 21 de gener