Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

L'origen del conflicte

Des de la proclamació de la República, s'estaven plantejant una sèrie de reformes que posaven en perill els privilegis dels sectors dominants. Per això, monàrquics, militars, falangistes, carlistes i la CEDA van conspirar contra la República.

La Unión Militar Española va organitzar el cop d'estat després de la mort de Calvo Sotelo.

L'esclat de la insurrecció

• El cop s'inicia el 17 de juliol a Melilla, on els insurrectes dominen el protectorat marroquí.
• El cop va fracassar en el seu objectiu inicial, derivant en una Guerra Civil de tres anys. Tot i que va triomfar en alguns territoris, va fracassar a la majoria de ciutats importants com Barcelona, València, Madrid, Bilbao i Cartagena. A Catalunya, la sublevació

Relacions internacionals i evolució del règim

L'evolució de la dictadura franquista va estar estretament lligada al context bèl·lic i geopolític europeu.

La Segona Guerra Mundial i el nacionalsindicalisme

Espanya va impedir la seva implicació directa en el conflicte i Franco va declarar la neutralitat. En política interior, la FET y de las JONS va implantar l’Estat nacionalsindicalista, una imitació del feixisme. La figura clau d'aquest període fou Ramón Serrano Súñer.

L'etapa de la no-bel·ligerància

La victòria alemanya sobre França va fer que el govern abandonés la neutralitat per la no-bel·ligerància. Franco s’entrevistà amb Hitler i Mussolini, on es mostrà partidari d’entrar en la guerra a canvi de compensacions territorials....

1. Llei Orgànica de l'Estat (LOE)

Reforma legislativa que pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme. Aprovada en referèndum, aquesta llei eliminava el llenguatge feixista i confirmava la institució monàrquica. El seu lema de futur era deixar-ho tot «atado y bien atado» (expressió pròpia de Franco).

La llei concretava i definia les funcions de l'Estat:

• Mantenia la concentració de poders del dictador.
• Establia la separació entre el cap d'Estat i el president del Govern.
• Franco continuà exercint els dos càrrecs fins al 1973, quan designà com a nou president a Carrero Blanco.

2. Plans de Desenvolupament

Projecte de planificació econòmica de tipus indicatiu, amb l'objectiu d'impulsar el creixement des de l'Estat, programant...

Mapa Polític i Militar del Protectorat Espanyol al Marroc

Aquest document il·lustra el mapa polític i militar del protectorat espanyol al Marroc a principis del segle XX.

Interpretació de les Línies i Punts Clau

• La línia vermella estableix el límit entre les zones d’influència espanyola i francesa, establertes pel Tractat d’Algeciras (1906).
• La línia verda mostra els canvis territorials posteriors a la signatura del Tractat hispanofrancès (1912).
• La línia rosa assenyala els límits definitius del protectorat espanyol el 1930.

Identificació de Possessions i Guarnicions

• Un punt vermell identifica possessions espanyoles al nord d’Àfrica abans del Tractat d’Algeciras: Tànger, Ceuta, Penyal de Vélez, Alhucemas i Melilla.
• Els punts

El Front Popular i el context polític de 1936

Front Popular: Coalició de partits republicans d'esquerra, socialistes i comunistes que es va formar a Europa per frenar el progrés dels règims feixistes. Les eleccions del 16 de febrer del 1936 van donar la victòria a aquesta coalició, que defensava la concessió d'una amnistia per als empresonats, la reintegració en càrrecs i llocs de treball per a qui havien estat objecte de represàlies per raons polítiques i l'aplicació de la legislació reformista suspesa per la coalició radicalcedista.

La internacionalització del conflicte

Internacionalització del conflicte: La internacionalització del conflicte nacional consisteix en la separació de les opinions d'Europa sobre la Guerra d'Espanya....

Autarquia franquista i els seus efectes (1939–1959)

El franquisme tenia com un dels seus objectius l'autosuficiència econòmica, o autarquia, incrementant l'aïllament econòmic exterior i la substitució del lliure mercat perquè així l'estat pogués participar en l'economia. Aquesta política va actuar en tres grans àmbits:

Àmbits d'actuació de la política autàrquica

• Reglamentació del comerç exterior: les importacions i exportacions estaven sota el control de l'estat per limitar els intercanvis amb l'exterior, reduint així les importacions. Això va provocar que els productes importats esdevinguessin més cars i que hi hagués escassetat de béns de consum. També es van veure afectades les matèries primeres i els subministraments

L'Ofensiva sobre Madrid i la Resistència Republicana

Franco, el màxim cap militar del bàndol nacional des de l’1 d’octubre, va emprendre l’ocupació de Toledo fins a arribar a Madrid a finals de mes. Des del 29 d’octubre, la població de Madrid es va mobilitzar sota el lema: “No passaran”. La Legió Còndor va bombardejar la zona. Aleshores, el govern republicà va establir-se a València i va deixar la ciutat a mans d’una Junta.

L’arribada de les Brigades Internacionals i de la columna Durruti (provinent de Barcelona) va ajudar a la defensa de la ciutat fins a tal punt que Franco va renunciar a entrar a Madrid, tot i que la va aïllar de la resta de la República.

Les Batalles del Jarama i Guadalajara

L'estratègia de Franco...

Causes i Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Causes Polítiques

1. El resentiment dels alemanys pels durs terminis del Tractat de Versalles (1919), que va posar fi a la Primera Guerra Mundial.
2. El ressorgiment d'Alemanya com a potència militar.
3. El fracàs de la política d'apaciguament preconitzada per Anglaterra i França.
4. La ineficàcia de la Societat de Nacions, creada el 1919 per resguardar la pau internacional.

Causes Econòmiques

1. L'ambició d'Alemanya, Itàlia, Japó i altres països per guanyar colònies o semicolònies que fossin fonts de matèries primeres i mercats per a les seves manufactures.

Causes Socials

1. El desempleament i la pobresa que van empenyer milions de persones a incorporar-se a les forces armades i entusiasmar-se amb els

Els Fets de Maig

Els Fets de Maig van ser el resultat de fracassos militars i l'enfrontament entre les forces republicanes, dividides en dos sectors:

• Sector 1: Republicans, comunistes i una part dels socialistes. Defensaven l'ordre a la rereguarda, l'organització de l'exèrcit, el control de les col·lectivitzacions i el reforçament dels vincles.
• Sector 2: Anarquistes i POUM. Es resistien a integrar les seves milícies a l'exèrcit regular i volien aprofundir en les col·lectivitzacions i la revolució per guanyar la guerra.

El 3 de maig de 1937, els anarquistes van ocupar l'edifici de la Telefònica i les forces de la Generalitat els van desallotjar. Les tensions van esclatar violentament a Barcelona, provocant enfrontaments entre una part de...

Reforma religiosa

Un dels objectius de la República va ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat. El govern va prohibir l'ensenyament religiós, mesura que es va completar amb la Llei de Congregacions el maig de 1933, la qual va posar límits a la possessió de béns de les comunitats religioses. Tot això va provocar un enfrontament polític i unes relacions molt tenses entre les autoritats religioses i el govern.

Reforma militar

Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Per fer-ho, va iniciar la depuració de l'exèrcit, que estava molt polititzat i comptava amb un excés d'oficials. Amb aquesta finalitat, es va promulgar la Llei de Retir de l'Oficialitat, mitjançant...