Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Presència espanyola al Nord d'Àfrica (1900–1912)

Entre 1900 i 1906, Espanya consolidà la seva penetració al nord d'Àfrica i, el 1912, es creà el protectorat hispano-francès, en el qual Espanya s'endugué el Rif i la costa atlàntica. Aquest interès colonial tenia motivacions econòmiques i polítiques, i pretenia augmentar el prestigi de l'exèrcit després del Desastre del 98.

Motivacions i resistència rifenya

La presència espanyola al Rif no fou acceptada per les tribus rifenyes, les quals protagonitzaren continus atacs contra l'exèrcit espanyol. El conflicte local generà una situació de guerra irregular i d'hostilitats constants entre les forces colonials i les comunitats autòctones.

La derrota a Barranco del Lobo i la Setmana

...

Supressió de la Mancomunitat de Catalunya (1925)

Anàlisi de la Font: Tipus i Caràcter

Aquesta font és de tipus primari, ja que el text ha estat elaborat pràcticament al mateix temps que els fets narrats en ell (contemporània als fets). Consisteix en un text públic de caràcter juridicopolític en el qual es parla del Reial decret del 20 de març de 1925 de supressió de la Mancomunitat de Catalunya.

Context Històric: La Dictadura de Primo de Rivera

Situem aquest text durant el període de la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930). La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera...

Cánovas del Castillo havia estat el dirigent principal del partit alfonsí que, durant el Sexenni Democràtic, havia defensat la Restauració monàrquica. Llavors, el va transformar en el Partido Liberal-Conservador, que aglutinava els grups polítics més conservadors i que va acabar sent anomenat simplement Partido Conservador.

El projecte bipartidista de Cánovas necessitava un altre partit de caràcter més progressista, l’anomenada esquerra dinàstica, i ell mateix en va proposar la formació a Sagasta. Aquest partit va ser més endavant conegut com a Partido Liberal. A tots dos partits els corresponia la tasca d’unir els diferents grups i faccions, amb l’únic requisit d’acceptar la monarquia alfonsina i l’alternança en el...

Personatges dels Partits Dinàstics de la Restauració

• Cánovas del Castillo: Conservador, líder del bipartidisme.
• Sagasta: Liberal, líder del bipartidisme.
• Ramon Tristany i Francesc Savalls: Figures clau en la fi dels conflictes bèl·lics.

Conservadors Catalans

• Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona, Joan Mañé i Flaquer.

Liberals Catalans

• Víctor Balaguer, Francesc Rius i Taulet.

Altres Figures Polítiques

• Emilio Castelar / Manuel Ruiz Zorrilla: Fundadors del Partido Republicano Posibilista.
• Pi i Maragall: Líder del Partit Republicà Democràtic i Federal. (Considerat un precursor del catalanisme polític).

Líders del Moviment Independentista Cubà

• José Martí, Máximo Gómez, Antonio Maceo, Calixto García: Figures clau del Partido

...

Principis dels Tractats d'Utrecht (1713) i Rastadt (1714)

El conflicte de la Guerra de Successió acaba amb el Tractat d'Utrecht i es ratifica a través del Tractat de Rastadt. L'Europa d'aquell moment lluitarà per aconseguir un principi d'equilibri:

• Per evitar que cap potència aconsegueixi el poder hegemònic. Lluís XIV no va morir fins el 1715 i el seu hereu Lluís, el Gran Delfí, morí el 1711. Aquest havia tingut tres fills: Felip (Duc d'Anjou), Lluís (mort el 1712) i Carles. Lluís XV, rené de Lluís XIV, acabaria essent rei també. La Gran Aliança de l'Haia anava en contra de Felip perquè podia regnar sobre França i Espanya al mateix temps.

  Quan va morir el germà de l'Arxiduc Carles (1711), aquest va deixar de ser el candidat i

...

El conflicte del Marroc

A partir del 1900, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d'Àfrica. La Conferència d'Algesires (1906) i el Tractat hispanofrancès (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif, amb l'obligació de pacificar-lo i administrar-lo.

L'interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics (mines), però sobretot en el desig de:

• Restaurar el prestigi de l'exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba.
• Aconseguir que Espanya tornés a ser una potència colonial.

La resistència rifenya i la Setmana Tràgica

La presència espanyola en aquesta àrea es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. El...

Conseqüències del 98 i el regeneracionisme

Una crisi política i moral

La guerra va comportar pèrdues materials importants a la colònia; a la metròpoli la crisi econòmica va tenir conseqüències limitades. No es va produir la gran crisi política que es va anunciar i el sistema de la Restauració va sobreviure i va assegurar el tron dinàstic. Nous governants van aplicar les idees del regeneracionisme, un corrent crític amb el sistema polític i amb la societat espanyola. Al 1898 el general Camilo Polavieja va publicar un manifest a favor de la regeneració política que proposava fer reformes de l'administració pública. La crisi del 98 va ser una crisi moral i ideològica que va causar un impacte psicològic entre la població.

El regeneracionisme

El...

Cronologia del Segle XVIII a Espanya

• 1700: Inici de la dinastia hispànica dels Borbons.
• 1700-1714: Guerra de Successió.
• 1707: Batalla d'Almansa.
• 1713-1714: Tractats d'Utrecht i Rastatt.
• 1713: Inici del setge de Barcelona.
• 1714: Ocupació de Barcelona.
• 1716: Decret de Nova Planta. Imposició del cadastre a Catalunya.
• 1749: Cadastre d'Ensenada.
• 1766: Motí de Squillace.
• 1767: Expulsió dels jesuïtes.
• 1778: Llibertat de comerç.

Glossari de l'Antic Règim i la Il·lustració

Llums de raó

Expressió que designa les idees de base racional i científica amb què els il·lustrats volien combatre les tenebres de la ignorància i de la superstició.

Despotisme il·lustrat

Forma de govern que es va implantar en països on els il·lustrats van acceptar que la feblesa...

Societat Estamental: Estructura Social de l'Antic Règim

Tipus de societat predominant a l'Antic Règim que es dividia en tres estaments:

• Noblesa
• Clergat
• Tercer Estat (o Estat Pla)

La Noblesa i el Clergat eren els grups privilegiats que reunien la major part de la terra, no pagaven impostos i gaudien de tota mena de privilegis legals i honorífics.

El Tercer Estat estava format pels pagesos, la burgesia i les classes populars de la societat. Aquest estament tenia totes les responsabilitats econòmiques i càrregues fiscals, i cap dret polític.

Economia Senyorial: Concentració de Terres i Riquesa

Sistema econòmic basat en la concentració de terres en mans de les classes privilegiades, predominant a Espanya en els segles XVI, XVII i XVIII.

La major...

Vocabulari Tema 1: L'Antic Règim i Demografia

Règim Demogràfic

Conjunt de pautes demogràfiques que segueix una població en la seva evolució històrica. Es divideix en tres etapes: Règim demogràfic antic, transició (amb dues fases) i règim demogràfic modern.

Monopoli

Dret a explotar en exclusiva una activitat econòmica.

Serfs

Camperols que pertanyien a les terres del senyor i no podien abandonar-les lliurement.

Monarquia Absoluta

Forma de govern en què el poder suprem està en mans d'una sola persona, anomenada rei o monarca.

Estament

Grups socials en què es divideix la societat de l'Antic Règim. Cada estament té les seves pròpies lleis i un règim jurídic diferent.

Vocabulari Tema 2: Revolucions Liberals i Nacionalismes

Constitució

...