Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Franquisme: Reconeixement i Canvis Estructurals

Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme

Es va iniciar la Guerra Freda. Era més important per als EUA i els països occidentals comptar amb un bon aliat contra el comunisme que no pas pressionar el règim franquista per forçar la democratització. Es va fer un pas cap a l’acceptació internacional del règim.

Franco va decidir procedir a una remodelació del govern que facilités el seu apropament a les potències occidentals. Es va obrir una etapa caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme, amb el subsecretari Luis Carrero Blanco.

Acords clau per al reconeixement internacional

• Acords amb els EUA (1953): Es van comprometre a l’ajuda mútua en cas de conflicte.

L'Era dels Tecnòcrates i la Transformació Econòmica

La segona etapa va ser dominada pels tecnòcrates. Aquesta nova generació de polítics considerava el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social. El seu perfil era més tècnic que ideològic; tenien com a objectiu la incorporació a la gestió de l'Estat de criteris de racionalitat i d'eficàcia econòmica per assegurar la continuïtat del règim. Apostaven per un reformisme tècnic per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia.

A més, Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial i l'economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions favorables del mercat internacional....

L'autarquia en la primera etapa del franquisme (1939-1959)

Els objectius principals de la primera etapa del franquisme van ser l'autarquia. Per això, es va fomentar una política econòmica d'aïllament exterior i de substitució del lliure mercat per la intervenció de l'Estat en l'economia. La política autàrquica va tenir tres àmbits d'actuació:

1. La reglamentació del comerç exterior

Les importacions i les exportacions van passar a ser controlades per l'Estat, de tal manera que es pretenia limitar al màxim els intercanvis amb l'exterior, reduint les importacions als productes considerats imprescindibles. El resultat d'aquestes restriccions va ser l'encariment dels productes que l'Estat havia d'importar i l'escassetat de béns de consum....

Segona Guerra Mundial (1939-1945)

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va involucrar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències. Aquestes es van organitzar en dues aliances militars principals: els Aliats i les Potències de l'Eix.

Causes de la Segona Guerra Mundial

• Tractat de Versalles (1919)

  Tractat territorial i de pagaments de guerra amb el qual Alemanya i Itàlia no hi estaven d'acord, ja que els perjudicava, els impedia la recuperació i els prenia territoris.

• Fracàs de la Societat de Nacions

  Es va crear després de la Primera Guerra Mundial per evitar un altre conflicte, però no va aconseguir el seu objectiu.

• Expansionisme d'Alemanya, Itàlia i Japó

  Cap país va complir les condicions

Cronologia guerra civil espanyola (1936–1939)

16 de febrer de 1936 – Victòria del Front Popular. Es prepara una conspiració: grups de dretes com els falangistes, els carlins i la CEDA, i sectors militars com Sanjurjo, Franco, Goded, Queipo de Llano i Mola.

Juliol 1936: inici del cop d'estat

13 de juliol de 1936 – Assassinat de José Calvo Sotelo.

17 de juliol de 1936 – Esclata la sublevació al protectorat de Marrroc.

18 de juliol de 1936 – Franco vola a Melilla per dirigir l'exèrcit d'Àfrica. Sanjurjo mor en accident d'avió.

Casares Quiroga no sap com actuar; els sublevats consoliden el cop d'estat. Entra al govern José Giral, que dota de armes als sindicats socialistes. Es recuperen territoris com Barcelona.

Zones de control

Fidels

Lleis i mesures (1931–1934)

Llei de congregacions (maig de 1933)

Llei de congregacions (maig de 1933): Limitava la possessió de béns per als ordres religiosos i preveia la possibilitat de la seva dissolució en cas de perill per a l'Estat. El conflicte més greu es va produir amb els jesuïtes.

Llei de retirada de l'oficialitat (1931)

Llei de retirada de l'oficialitat (1931): Establia que tots els oficials en actiu havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si així ho desitjaven. Més de la meitat de l'oficialitat acceptà l'oferta abans d'acabar l'any.

Llei de reforma agrària (setembre de 1932)

Llei de reforma agrària (aprovada per les Corts al setembre de 1932)...

La Guerra del Francès (1808-1814): Resistència i Conseqüències

Organització de la Resistència: Guerrilles i Setges

• Atacaven per sorpresa.
• Destruïen instal·lacions.
• Interferien moviments i assaltaven combois d'abastiment.
• Sotmetien els francesos a una forta pressió i desgast permanent.

Membres de la Resistència

La resistència estava formada per llauradors, estudiants, advocats, militars i clergues. Molts d'ells eren membres de la desintegració de l'Exèrcit Reial (1808).

Es van organitzar en petits grups locals, coneixedors del territori, amb escamots de 30 a 50 membres, sumant un total estimat de 55.000 homes.

Impacte dels Setges i la Resistència

• Suportaven bombardejos durant mesos.
• Immobilitzaven part de l'exèrcit francès.
• Impedien l'avanç

Del Realisme al Modernisme: Context històric

El sorgiment del Realisme (mitjans del segle XIX)

• París es consolida com el centre artístic mundial, desplaçant Roma.
• Època de gran creixement a Europa: industrialització, colonitzacions a l'Àfrica i Amèrica, expansió econòmica, avenços científics i tecnològics, i un notable creixement demogràfic.

Impacte social i polític

• La industrialització provoca l'aparició del proletariat, que pateix les conseqüències del capitalisme: salaris baixos, jornades laborals excessives, males condicions de vida i treball infantil.
• Prenen forma les doctrines de Marx i Engels, i el positivisme filosòfic d'Auguste Comte, que considerava l'observació i l'experiència com les fonts úniques de coneixement.

Evolució política a la zona republicana

En els primers mesos, el procés revolucionari crea juntes, comitès i milícies, cosa que significa la creació d'una xarxa de poder popular que suplanta el govern, provocant l'aparició del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya. Això debilita el poder militar i crea un cert desordre i repressió. Es genera una violència contra propietaris catòlics i conservadors, provocant un fort anticlericalisme on mor molta gent. Això inicia una revolució econòmica basada en l'ocupació i repartiment de terres i la confiscació d'indústries.

El govern de Largo Caballero i la unitat

Al setembre del 1936 s'imposa la unitat de les forces antifeixistes. El govern de coalició presidit per Largo

Canvi en les relacions internacionals

La humiliació d'Alemanya en el Tractat de Versalles i la frustració d'Itàlia pel fet de no haver vist satisfetes les promeses fetes pels aliats sobre la seua ampliació territorial, expliquen l'ambient que hi havia als dos països en els anys trenta. Les polítiques agressives de nazis i feixistes es basaren en el desig de modificar a favor seu la situació heretada del 1919. En contrapartida, la política indecisa a França i el Regne Unit no va frenar les agressions de l'Alemanya nazi en la dècada de 1930.

L'estabilitat dels anys vint i el gir cap al conflicte

Durant els anys vint es consolidaren les bases d'una pau duradora que superara els efectes de la Primera Guerra Mundial. El Pacte de Locarno de...