Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Stalinisme a l'URSS: dictadura i plans quinquennals

Història2,58 KB

Stalinisme a l'URSS: dictadura i planificació

Stalin i el sistema stalinista

Stalin

El sistema stalinista va imposar la primacia absoluta de la ideologia comunista dins l'estat i la societat soviètica, i el Partit Comunista es va convertir en un ens monopòlic que no permetia el debat, sinó que exigia la submissió de tots els seus membres a la línia oficial. D'aquesta manera, l'URSS es va convertir en una dictadura personal de Stalin que va aniquilar tot aquell qui se li oposava i es va crear una nova classe social privilegiada: la nomenklatura.

Política econòmica i planificació

Pel que fa a l'economia, la política de Stalin es va orientar cap a la construcció d'una societat sense propietat privada a partir del control de tots els mitjans...

Continua llegint "Stalinisme a l'URSS: dictadura i plans quinquennals" »

L'impacte humà i econòmic de la Gran Guerra

Història2,44 KB

Conseqüències humanes

La Primera Guerra Mundial va ser extremadament cruel. Els soldats van passar mesos sencers malvivint a les trinxeres, coberts de fang, sotmesos a bombardeigs constants i amb unes pèssimes condicions de sanitat i higiene. Les seqüeles d'aquests fets van ser molt importants.

A més, la guerra va provocar un nombre de víctimes molt elevat. Hi van morir més de 8 milions de persones i 9 milions més van ser ferides, moltes de les quals van quedar greument mutilades per a tota la vida. Per exemple:

  • Alemanys: 1.800.000 morts.
  • Russos: 1.700.000 morts.
  • Francesos: 1.400.000 morts.

Es calcula que els soldats francesos morts van deixar 680.000 vídues i uns 760.000 orfes. La majoria de les víctimes eren homes joves. Com a conseqüència...

Continua llegint "L'impacte humà i econòmic de la Gran Guerra" »

El Bienni Conservador i la Revolució de 1934

Història3,35 KB

El Bienni Conservador (1933-1936)

Azaña dimiteix després del descontentament dels sectors obrers i el rearmament de la dreta. Alcalá-Zamora dissol les Corts i convoca eleccions. Durant el bienni, els sectors conservadors es van reorganitzar; es creen noves organitzacions com Acción Española, liderada per Calvo Sotelo, i al final del 1932 es crea la CEDA, dirigida per Gil-Robles. El 1931 es creen les JONS, que més tard s'uneixen a Falange Española, fundada per José Antonio Primo de Rivera.

El govern de Lerroux i el desmantellament de les reformes

Les eleccions les guanya la dreta, fet que comporta el desmantellament de l'obra reformista anterior. El nou govern, presidit per Lerroux, deixa fora els membres de la CEDA. Les principals mesures...

Continua llegint "El Bienni Conservador i la Revolució de 1934" »

Conceptes Clau de la Història Russa i Soviètica: Glossari Essencial

Història2,78 KB

Tsarisme

El Tsarisme prové de la paraula "tsar", un mot d'origen eslau que deriva de la paraula llatina Caesar. Significa rei o emperador i va ser utilitzada per a designar els reis dels búlgars.

NEP (Nova Política Econòmica)

La NEP (Nova Política Econòmica) va ser una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar el col·lapse de l'economia russa. Permetia algunes pràctiques capitalistes, com l'obertura de petits negocis, mentre que l'Estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i les grans indústries.

Menxevic

Els Menxevics eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Lenin, que al seu torn...

Continua llegint "Conceptes Clau de la Història Russa i Soviètica: Glossari Essencial" »

La Guerra Civil Espanyola: Intervenció i No-intervenció Internacional

Història3,01 KB

Repercussió Internacional de la Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil Espanyola va tenir una gran repercussió internacional, sent vista com una confrontació crucial entre les forces democràtiques i part revolucionàries, i els règims feixistes en expansió.

El Suport als Insurrectes (Bàndol Nacional)

Els governs feixistes (Alemanya i Itàlia) van donar suport al cop d’Estat perquè veien la insurrecció com un fre a l’expansió del comunisme. També van rebre el suport de Portugal i del Papa.

Ajuda Militar Estrangera als Nacionals

Els insurrectes van rebre un flux constant d'armes i material militar:

  • Alemanya: Va enviar la seva aviació, la Legió Còndor, i va fer servir Espanya com a camp de proves de noves armes. La contrapartida va
...
Continua llegint "La Guerra Civil Espanyola: Intervenció i No-intervenció Internacional" »

La Dictadura de Primo de Rivera: Història i Conseqüències

Història3,08 KB

El Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera

El 13 de setembre del 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, declarà l'estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règim constitucional.

Causes i Justificació del Nou Règim

Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Entre les causes que els colpistes van utilitzar per justificar la necessitat de capgirar la situació cal destacar:

  • La inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític
...
Continua llegint "La Dictadura de Primo de Rivera: Història i Conseqüències" »

La Decadència de la Literatura Catalana: Causes i Context Històric (Segles XV-XVIII)

Història2,66 KB

En el cas del català, es va produir una davallada general de la quantitat i la qualitat en la literatura que podríem anomenar culta. La literatura popular sí que va mantenir un bon nivell.

La Davallada de la Literatura Catalana Culta

Causes de la Decadència

  • Castellanització de l’aristocràcia.
  • Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i crisis econòmiques.
  • Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
  • Entrada de castellanismes en la literatura culta (sobretot al segle XVII).
  • Pèrdua de la consciència d’unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Segle XV

  • 1474: Unió de les cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel i Ferran.
  • 1492: A partir del descobriment d’Amèrica,
...
Continua llegint "La Decadència de la Literatura Catalana: Causes i Context Històric (Segles XV-XVIII)" »

Del Bienni Progressista als Fets de Maig de 1937

Història4,34 KB

El Bienni Progressista (1931-1933)

La Constitució de 1931 va establir un règim democràtic amb Corts unicamerals, la figura del President de la República i el reconeixement de les llibertats individuals.

Les reformes republicanes

Es van impulsar diverses reformes estructurals:

  • Reforma agrària: Es va aprovar la Llei de la Reforma Agrària, mitjançant la qual l'IRA (Institut de la Reforma Agrària) lliurava les terres expropiades a comunitats de pagesos per dur a terme assentaments.
  • Altres reformes: Es van realitzar canvis en els àmbits religiós, social i educatiu.
  • Reforma territorial: Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932.

Problemes i oposició

El període va patir les conseqüències de la crisi econòmica, l'atur, el descontentament...

Continua llegint "Del Bienni Progressista als Fets de Maig de 1937" »

Reformes de la Segona República Espanyola (1931-1933): Exèrcit, Església i Agricultura

Història3,43 KB

El Bienni d'Esquerres (1931-1933): Les Grans Reformes

Reforma de l'Exèrcit

Manuel Azaña pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Es van implementar diverses mesures clau:

  • Llei de Retir de l'Oficialitat (1931): Es va permetre que tot oficial que volgués jubilar-se ho fes mantenint el seu sou íntegre.
  • Els oficials que decidissin quedar-se havien de jurar la Constitució.
  • Es van suprimir càrrecs innecessaris i es va tancar l'Acadèmia General de Saragossa.
  • Es va crear la Guàrdia d'Assalt.

Aquesta reforma va tenir resultats limitats a causa de la manca de pressupost per modernitzar el material. A més, va ser rebuda amb agressivitat per alguns sectors, especialment pels africanistes. La dreta va aprofitar aquesta tensió per animar...

Continua llegint "Reformes de la Segona República Espanyola (1931-1933): Exèrcit, Església i Agricultura" »

El primer autogovern català contemporani

Història3,07 KB

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des del 1714 i la principal concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme fins a l’any 1931 amb la creació de la Generalitat.

El procés de formació

  • El catalanisme (de la mà de la Lliga Regionalista) assoleix el govern en ajuntaments i diputacions.
  • El 1907, Enric Prat de la Riba és escollit president de la Diputació de Barcelona amb els objectius de:
    • Millorar les infraestructures.
    • Modernització del sistema educatiu.
    • Foment de la llengua i la cultura catalanes (creació de l'IEC).
  • Voluntat de dotar Catalunya d’òrgans de govern propis: mancomunar les quatre diputacions catalanes.
  • El 1911, la Diputació de Barcelona pren
...
Continua llegint "El primer autogovern català contemporani" »