Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

França: Del Segon Imperi a la Tercera República

Després de la Revolució del 1848, França es converteix en una gran potència econòmica i colonial. Al mateix temps, evoluciona d'una monarquia a una república.

El Segon Imperi (1852-1870)

Va ser Lluís Napoleó Bonaparte qui va convocar un plebiscit en què demanava una nova constitució que li atorgava plens poders. L'any 1852 va proclamar el Segon Imperi i es va intitular Emperador amb el nom de Napoleó III. En aquest període es distingeixen dues etapes: l'Imperi Autoritari i l'Imperi Liberal.

L'Imperi Autoritari (1852-1860)

Durant aquesta etapa, el govern va perseguir l’oposició i va instaurar la censura de premsa, el control de les reunions públiques i la propaganda electoral. Va aconseguir...

Els imperis plurinacionals

El conjunt de les grans potències de l'Europa de l'últim terç del segle XIX es va completar amb tres vells imperis que tenien en comú una gran extensió territorial i una gran diversitat ètnica, cultural i religiosa. Els imperis foren l'austrohongarès, l'Imperi Rus i l'Imperi Turc Otomà.

L'Imperi Austrohongarès

L'Imperi Austrohongarès reunia els territoris que van agrupar des del segle XVI la dinastia dels Habsburg, els arxiducs austríacs i els emperadors del Sacre Imperi. Els moviments independentistes i nacionalistes foren una amenaça constant per a la seva supervivència.

L'imperi tenia dos grans centres: un era Àustria, de cultura alemanya, i l'altre era Hongria, de cultura magiar.

L'imperi va ser governat...

La Pau dels Vencedors i la Reordenació Postguerra

4.1. Els Tractats de Pau

• En el moment de plantejar els tractats de pau, no hi va haver acord total entre els vencedors. Els EUA volien una pau basada en el dret, el respecte i la democràcia, mentre que França desitjava fortes compensacions.
• El 1919 es va inaugurar la Conferència de Pau de París, en la qual es van signar diversos tractats.
• El Tractat de Versalles amb Alemanya¹⁰ és el més important. Se la considera responsable del conflicte i se li imposa el tractat, que inclou:

  Pèrdua de territoris i colònies

  • Alsàcia i Lorena a França.
  • Posnània a Polònia.
  • Creació del corredor de Danzig, que separa Prússia Oriental de la resta d'Alemanya.
  • Repartiment de les seves colònies entre els vencedors.

El Bienni Progressista (1854-1856)

La Revolta de 1854 i el Nou Govern Progressista

L'autoritarisme dels moderats va comportar l'aixecament dels progressistes, dels demòcrates i d'alguns sectors moderats descontents. Aquesta unió va desembocar, el juny de 1854, en el pronunciament de Vicálvaro, del qual va sorgir com a líder el general O'Donnell. Aquest fet va donar lloc a la creació de la Unió Liberal, un nou partit que pretenia cobrir un espai de centre entre moderats i progressistes.

La presidència del govern va recaure en el general Espartero i les eleccions, convocades segons la legislació de 1837, van permetre una majoria progressista i la presència de demòcrates al parlament. El nou govern va intentar restaurar els principis del

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

La Convocatòria de les Corts

La Junta Suprema Central s'havia mostrat incapaç de dirigir la guerra i va decidir dissoldre's el gener del 1810, però abans va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització. Mentre es reunien, es mantenia una regència.

Es va organitzar una consulta a través de les Juntes provincials i, malgrat les dificultats, es van recollir les respostes. En aquestes hi va predominar la idea que l'acció desastrosa de Carles IV havia provocat la ruïna d'Espanya i es demanaven garanties contra el poder absolut del monarca.

El procés d'elecció de diputats a Corts i la seva reunió a Cadis van ser difícils...

Revolta popular i formació de les Juntes (1808)

El 2 de maig de 1808, la resta de la família reial es preparava per marxar cap a Baiona, on Napoleó tenia segrestat Ferran VII. Una multitud es va congregar davant del palau per impedir-los marxar i s'aixecà de manera espontània contra la presència francesa. La revolta fou reprimida per les tropes del General Murat, però el seu exemple s'estengué per tot el país i un moviment de resistència popular frenà les tropes imperials.

Gran part de la població s'alçà i sorgiren les Juntes d'armament i defensa, que reaccionaven davant el buit de poder creat per les abdicacions de Baiona. Les Juntes foren, en primer lloc, locals i estaven formades per personalitats dels pobles partidaris de Ferran...

Tema 6: El sexenni Democràtic (1868-1874).1. Les causes de la revolució.1.1  La crisi econòmica.Gran part del darrer període del regnat d’Isabel II (1843-1868) va estar caracteritzat per una fase d’expansió econòmica que va afectar tota Europa. Però, a mitjan dècada del 1860 la situació va començar a canviar, i el 1866 es va fer evident l’inici d’una crisi econòmica i industrial que van coincidir amb una crisi de subsistències, la qual va tenir repercussions importants en les classes populars.La crisi financera es va originar arran de la crisi dels ferrocarrils, doncs la construcció de la xàrcia ferroviària va comportar una gran inversió de capitals en la borsa que, una vegada començada l’explotació, es va veure...

Context de la crisi i la Revolució Francesa

A més, el rei va enviar tropes franceses als Estats Units per ajudar-los a independitzar-se, fet que va suposar un agreujament de la crisi econòmica.

França estava en crisi i, de fet, la monarquia va intentar adoptar mesures destinades a aturar la crisi política i econòmica. Però tant la noblesa com el clergat (l'aristocràcia) van bloquejar les reformes que s'havien intentat aplicar des de la cort.

L'ascens de la raó i el canvi de mentalitat

La idea de Déu totpoderós que dictava el destí de la gent perd forces davant l'augment de la raó com a mètode explicatiu del context històric i social.

La convocatòria dels Estats Generals

La reunió dels Estats Generals va ser convocada per Lluís XVI...

La màxima tensió (1947-1953)

En aquest període es van assentar els dos blocs i les superpotències van intentar ampliar les seves respectives àrees d'influència. Per això, es van produir molts frecs i les relacions van ser tan tenses que semblava imminent un enfrontament directe. Van destacar dues crisis:

• La crisi de Berlín: El 1948, els Estats Units, Gran Bretanya i França van unir les seves administracions i van crear la República Federal d'Alemanya (RFA). La Unió Soviètica no ho va acceptar i va bloquejar Berlín occidental, que estava envoltat per la zona soviètica. El bloqueig va fracassar perquè els aliats van proveir la ciutat per aire. Com a resposta, a la seva zona, l'URSS va crear la República Democràtica Alemanya (RDA)

Conceptes fonamentals de la història contemporània

Desamortització: Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures. Té per finalitat limitar les possibilitats d'adquisició i de retenció de béns immobles a les persones jurídiques (eclesiàstiques o civils), en benefici de les particulars o físiques.

Sufragi universal: Sistema polític en què el dret de vot s'atorga a tots els ciutadans majors d'edat, sense distincions. Les dones van continuar excloses fins al segle XX.

Grans esdeveniments de la Revolució Francesa

Fugida de Varennes: Nom donat a l’intent d'escapar-se de Lluís XVI de França, disfressat de majordom, amb la família reial (la nit del 20 al 21 de juny de 1791). L'intent hauria lliurat els...