Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La Guerra del Pacífic o Guerra del Japó

L’expansionisme nipó sobre la Xina i les colònies europees va fer que el nou govern del general Tojo decidís l’atac aeri contra la base nord-americana de Pearl Harbor. La mundialització de la guerra va esdevenir un fet en obrir-se un nou espai bèl·lic.

L’avanç del Japó va ser imparable fins a mitjan 1942. El Japó va conquerir diverses colònies, arribant fins a les Filipines. La derrota japonesa a Guadalcanal, el febrer del 1943, va anunciar el declivi nipó.

La derrota nazi

A la primavera del 1943, la guerra havia canviat totalment de rumb:

• D’una banda, el potencial econòmic, bèl·lic i humà de l’URSS, Gran Bretanya i els Estats Units es mostrava amb claredat.
• D’altra banda, les ofensives

La Nova Política Econòmica (NEP)

Com a conseqüència de la guerra civil i del comunisme de guerra, l'economia s'enfonsa, es produeix el desproveïment de les ciutats, l'aixecament de pagesos i la rebel·lió dels mariners al port de Kronstadt.

Davant d'aquesta situació, Lenin proposa una reforma en l'economia per millorar les condicions de vida i vèncer les resistències davant el procés revolucionari: la Nova Política Econòmica (NEP).

Característiques de la NEP

• Desaparició de la propietat privada en els sectors estratègics.
• Control estatal de la indústria i l'agricultura.
• Implantació de l'economia mixta: tornada a l'economia de mercat, petita propietat privada i intercanvis privats.

Resultats i contradiccions de la NEP

La NEP compleix...

La Rússia dels Tsars: Un Imperi Immens i Endarrerit

L'Autocràcia i els Pilars del Poder

El tsar estava investit d’un poder absolut que provenia de Déu, i el règim polític era una autocràcia. Governava directament i no estava sotmès a cap constitució. Els fonaments sobre els quals basava aquest poder eren:

• Una burocràcia fidel.
• Un exèrcit nombrós.
• L’Església Ortodoxa (grans pilars ideològics).

L'Economia Agrària i la Societat Rural

L’Imperi Rus era fonamentalment una economia agrària en què convivien la propietat comunal, anomenada mir, i les formes de propietat privada de la terra en mans d’una noblesa poderosa i d’una classe de propietaris menys poderosos, els kulaks. Les condicions de vida dels pagesos eren molt precàries....

La Guerra Civil Espanyola

L'Esclat de la Guerra Civil

El 17 de juliol de 1936 va començar la insurrecció a Melilla i posteriorment es va estendre pel protectorat marroquí. En dos dies, els insurrectes ja s'havien fet forts a Pamplona, Sevilla, a Castella la Vella i part d'Aragó. El nou cap de Govern, José Giral, va decidir lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular. Una part de la insurrecció va triomfar a les zones agràries; l'altra va fracassar a les zones obreres i d'esquerres. El País es va dividir:

• Bàndol dels insurrectes: Oposats a la reforma de la República, anomenats “Els Nacionals”.
• Els lleials de la República: Defensaven les reformes del bienni d'esquerres i del Front Popular.

La Internacionalització

El Comitè de No-Intervenció

El Comitè de No-Intervenció

França: acord europeu que impedeix qualsevol tipus d'ajuda a cap dels bàndols, amb l'objectiu d'equilibri internacional. Comitè Europeu de No-Intervenció (1936): incumpliment del tractat per part d'alguns estats. La intervenció d'Alemanya i Itàlia en la guerra d'Espanya: nous bombardejos italians i vint avions de transport alemanys.

Intervencions i aportacions

• Alemanya: Legió Còndor; supremacia aèria a favor dels insurrectes (novembre de 1936). Dades aportades: 276 avions, 180 tancs, 180 canons i 170 homes.
• Itàlia: 1937: 49.000 homes, organització en unitats i divisions, Corpo Truppe Volontarie. (reconeixement diplomàtic). Aportació de material de guerra i passivitat/inhibició

Construcció de la democràcia

La transició i la construcció de la democràcia es desenvoluparen mitjançant la Llei de Reforma Política i diversos decrets que establiren mesures clau: llibertat sindical, amnistia per als presos, legalització dels partits polítics i el desmantellament de les institucions franquistes. En aquest procés el govern de Suárez legalitza els partits encara que té oposicions internes; malgrat això, posa la democràcia per sobre de tot.

Primers passos i decrets

Es promogueren reformes legals i polítiques que crearien les bases per a unes institucions democràtiques. Aquests primers passos foren essencials per poder celebrar eleccions i iniciar el procés constituent.

Primeres eleccions democràtiques (15 de juny

L'OPosició: Exili i Resistència

El règim franquista

El poder se centrava en el líder, Francisco Franco. Era un home molt conservador pel que fa a les seves ideologies i un personatge singular. Es va aferrar fortament al seu càrrec fins a la seva mort. Es considerava apolític, per sobre dels partits, i sentia odi cap als liberals, comunistes, separatistes, maçons i jueus, entre d'altres.

No hi havia divisió de poders, però existien unes corts franquistes (basades en la família, el municipi i el sindicat) que no tenien gaire utilitat. Hi havia un partit únic i no existia una constitució, sinó que es regia per les set lleis fonamentals.

El franquisme va néixer d'una guerra: la societat es va dividir en vencedors i vençuts. Hi havia una forta repressió, a la vegada...

1. Govern Provisional Republicà

La República va sorgir a continuació de les eleccions municipals celebrades el 12 d'abril de 1931. Els resultats favorables als republicans mostraven que els espanyols es decantaven a favor d'un règim republicà. La República va ser proclamada pels regidors electes de diferents ciutats espanyoles. Davant d'aquesta situació, Alfons XIII va partir cap a l'exili.

1.1 Integrants del Govern Provisional

A Madrid, representants dels partits signataris del Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional i van proclamar oficialment la Segona República a la Porta del Sol.

Partits Integrats:

• Dreta Liberal Republicana: Antics monàrquics de dreta reconvertits en republicans.
• Partit Radical: Partit republicà

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Context internacional

Durant el conflicte, es van distingir tres blocs ideològics a Europa:

• Feixisme: Roma i Berlín.
• Democràcies parlamentàries.
• Règim comunista.

Es va signar un pacte de no intervenció, tot i que Alemanya i Itàlia el van incomplir, donant suport econòmic i militar als revoltats. Amb l'ajuda de l'aviació alemanya, les tropes van ser traslladades des d'Àfrica cap a Espanya, comptant també amb el suport de Portugal per arribar fins a Madrid.

Suport als bàndols

Ajuda feixista

• Alemanya i Itàlia: Ajut econòmic i aviació.
• Portugal: Subministraments i comunicació.
• Exèrcit d'Àfrica: Marroquins i Legió Estrangera.

Ajuda soviètica i Brigades Internacionals

• Unió Soviètica: Proporcionava armes,