Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Els països escandinaus

• La recuperació de l'economia a Suècia i a Dinamarca va ser més ràpida que a la majoria dels països, pel fet que van posar en pràctica mesures de foment de la demanda molt més intenses.
• Es va atorgar un paper actiu al pressupost de l'Estat en la lluita contra la recessió econòmica, de manera que esdevenia un instrument anticrisi.
• En la posada en pràctica d'aquests programes fou decisiva la força dels partits socialdemòcrates, que, des del començament del segle, propugnaven mesures per millorar la situació dels treballadors.

La política armamentista d'Alemanya

• Alemanya presentava un exemple de recuperació econòmica autoritària, que va propiciar un fort intervencionisme i va impulsar una política de rearmament

El Cop d’Estat i el Començament de la Guerra (Juliol 1936)

Després del triomf del Front Popular es va viure un període d’enfrontaments polítics i socials, sobretot a Madrid. El 12 de juliol de 1936 el tinent Castillo dels Guàrdies d’Assalt va ser assassinat per uns falangistes; com a represàlia, uns Guàrdies d’Assalt van assassinar Calvo Sotelo, un líder de les dretes. Aquest assassinat va ser agafat com a excusa pels militars per donar el cop d’Estat.

Els militars feia mesos que conspiraven a l’entorn de la UME (Unión Militar Española). Entre els conspiradors destacaven: Sanjurjo, Mola, Queipo de Llano, Goded, Franco... Políticament, comptaven amb el suport de la CEDA i de Falange Española.

La sublevació militar, anomenada...

El Pensament Franquista

Pensament Franquista: Militar africanista amb un catolicisme elemental, professava un nacionalisme espanyol agressiu i excloent, amb un sentiment religiós intensificat pel suport de la jerarquia de l'Església. Catolicisme i pàtria eren considerats la mateixa cosa. Els seus enemics naturals eren: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. Creia en la unitat, l'autoritat i la jerarquia.

Naturalesa de la Dictadura Franquista

Naturalesa:

• Dictadura personal per damunt de grups i estaments.
• Unipartidisme, repressió i legislació severa del pluralisme polític i sindical.
• Divisió permanent entre vencedors i vençuts.

Els primers anys van ser una versió feixista, antidemocràtica i totalitària.

Suports de

La Crisi de 1917 i el Final de la Gran Guerra

El 1917, un sentiment de desengany i de frustració es va escampar per Europa. La guerra semblava inacabable; la vida al front, insuportable per als combatents; la fam i la misèria es van apoderar de la rereguarda, i l’entusiasme patriòtic dels primers moments del conflicte va anar desapareixent.

A més, el 1917 també va esclatar la Revolució Russa, i l’ascens dels bolxevics al poder va provocar un canvi molt important de la situació.

El nou govern soviètic va demanar un armistici, va abandonar la contesa i el març del 1918 signà el Tractat de Brest-Litovsk amb els imperis centrals.

Els Tractats de Pau de la Primera Guerra Mundial

Tractat de Versalles (1919)

Aquest acord es va elaborar partint...

Desmantellament del règim

Després del govern d'Arias Navarro, s'inicia l'etapa d'Adolfo Suárez:

• Llei per a la Reforma Política:
  • Referèndum: 94% de vots a favor.
  • Desaparició del TOP (Tribunal d'Ordre Públic) i la BPS (Brigada Político-Social).
  • Amnistia per als presos polítics.
  • Legalització del dret a vaga, sindicats i partits polítics (excepte el PCE inicialment).
• Convoca eleccions per crear les Corts Constituents per elaborar la Constitució.

Període Constituent

Després de les eleccions del 15 de juny de 1977, Suárez guanya amb 165 escons i busca el consens entre diferents ideologies.

Context socioeconòmic: Desocupació, inflació, descens del turisme i retorn dels emigrants a Espanya.

• Pactes de la Moncloa: Acords per centrar-se en l'elaboració

Definicions i termes clau

Pau Armada

Pau Armada: Etapa en la qual la guerra es considerava inevitable a causa del rearmament de les grans potències.

Guerra de moviments

Guerra de moviments: Fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc l'any 1914, duta a terme per Alemanya, que pretenia derrotar França i, posteriorment, centrar-se en Rússia mitjançant una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes.

Pau de Brest-Litovsk

Pau de Brest-Litovsk: Tractat signat a Brest (actualment Bielorússia) el 1918 entre Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer govern bolxevic rus. Aquest tractat renunciava als territoris de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la independència d'Ucraïna i Finlàndia i...

Guerra Civil a Catalunya

Victòria popular del 18 de juliol de 1936

La victòria va ser obra del poble: la gent que voluntàriament va ajudar els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia d'Assalt per plantar cara al cop d'Estat militar. Gràcies a l'actuació popular i a la participació de la CNT, van capturar el general Goded i el van portar a la Generalitat.

Lluís Companys li va demanar que digués per ràdio als soldats que el cop havia fracassat. El 19 de juliol de 1936 Lluís va cridar els líders de la CNT i els va dir «preneu el poder». Sense la intervenció de la CNT no s'hauria aturat el cop d'Estat.

La CNT no va acceptar suplantar la Generalitat per no trencar la unitat antifeixista; això va generar una dualitat de poders. La CNT no volia...

L'Esclat de la Guerra Civil a Catalunya

La Derrota del Cop Militar (Juliol 1936)

L'esclat de la Guerra Civil a Catalunya va tenir lloc quan el general Goded va ser l’encarregat de dirigir el cop militar. A Catalunya, els rebels i nacionals tenien un suport civil escàs. Pocs catalans eren partidaris de la insurrecció i els partits de dretes tenien molt pocs ajudants. La Lliga Catalana no va participar en el conflicte ni va donar suport, però la situació revolucionària a Catalunya després del 19 de juliol va obligar a fugir molts dels seus dirigents que havien mostrat suport al franquisme.

Els militars confiaven a repetir l'èxit del cop d’estat del 6 d'octubre de 1934, ja que consideraven que la Guàrdia Civil els seguiria. Això va facilitar...

Esgotament i Crisi de l'Autarquia

L'autarquia va conduir l'Estat al col·lapse econòmic. L'agricultura continuava sent incapaç d'atendre la demanda estatal, i els beneficis de la burgesia començaven a perillar.

Causes de l'Estancament

• Manca de maquinària i tecnologia, només disponibles a través de la importació.
• Això va produir l'estancament industrial i el retrocés de la producció.

Conseqüències Econòmiques i Socials

La situació econòmica es va deteriorar greument:

Augment de la Crisi

• La inflació havia pujat.
• La poca competitivitat de les empreses havia incrementat el dèficit.
• La renda per càpita havia descendit.
• S'estenia la fam, disminuïen els salaris i augmentava l'atur.
• Es deterioraven les condicions de vida.
• Augment de la corrupció

La Postguerra Franquista: Autarquia i Aïllament

La Situació Econòmica i Demogràfica

Durant la postguerra, el retard de la recuperació econòmica va ser la causa de la política autàrquica i l'aïllament internacional.

L'Enfonsament Demogràfic

La primera dificultat va ser l’enfonsament demogràfic, tant pel conflicte bèl·lic com pel gran nombre d'exiliats i afusellats en acabar la guerra. Les famílies es van refugiar al camp, provocant la ruralització de l’economia.

Estancament Sectorial

• Agricultura: Va patir un estancament i retrocés (cereals insuficients, calia importar).
• Indústria: No pogué recuperar-se per causes similars.
• Comerç Exterior: Molt escàs. Les exportacions es limitaven a Alemanya per pagar deutes.

L'Autarquia i l'Intervencionisme