Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

Crisi dels partits dinàstics

La manca de líders carismàtics —després de la desaparició de Cánovas i Sagasta— va ocasionar una creixent inestabilitat política. Aquesta inestabilitat es va intensificar amb Alfons XIII, que va intervenir intencionalment en les decisions polítiques.

Propostes regeneracionistes dels conservadors i liberals

Govern conservador i iniciatives reformistes

Els governs conservadors van tenir una gran iniciativa reformista. Van començar durant els darrers anys de la regència, dirigits per Francisco Silvela. Van posar en marxa una legislació social, van elaborar projectes de desamortització i van reformar la política pressupostària (per tal de pal·liar els efectes de les...).

Antoni Maura (1907-1909)

Però la

La Primera República Espanyola

La proclamació de la República

La proclamació de la Primera República va sorgir davant la renúncia d'Amadeu I. Les Corts, dipositàries de la sobirania nacional, van decidir sotmetre a votació la proclamació d'una república, la qual va ser aprovada l'11 de febrer de 1873 per majoria i seria presidida per Estanislau Figueras.

Gran part de la cambra era monàrquica i el vot republicà va ser una estratègia per guanyar temps i organitzar el retorn borbònic. Així, la República va néixer amb poques possibilitats d'èxit, fet evident en l'aïllament internacional del nou sistema. Llevat dels Estats Units i Suïssa, cap potència no va reconèixer la República espanyola. Aquesta va ser rebuda amb entusiasme...

1. La Primera Guerra Carlina

1.1. Dues opcions enfrontades

Els insurrectes van proclamar rei Carles Maria Isidre en defensa de l'absolutisme i de la societat tradicional. Així va començar una guerra civil que va enfrontar els partidaris de Carles i l'Antic Règim amb els partidaris d'iniciar un procés reformista.

D'una banda, el carlisme es presentava com una ideologia tradicionalista i antiliberal, que recollia l'herència de moviments similars anteriors. Sota el lema “Déu, Pàtria i Furs”, s'agrupaven els defensors de Carles, de l'absolutisme, de l'eminència catòlica i de l'Antic Règim.

Els dirigents del carlisme estaven formats pel clero, la petita noblesa rural i una àmplia base social pagesa, empobrida per les reformes agràries...

Les Revolucions Burgeses del 1830 i el 1848

Després del Congrés de Viena, el 1830 i el 1848 van tenir lloc dos grans moviments. En estar promoguts per la burgesia, reben el nom de Revolucions Burgeses. Aquestes revolucions van començar a França i es van escampar per l'Europa Occidental.

Quan va morir Lluís XVIII el 1824, el va succeir Carles X, que va intentar restablir totalment l'Antic Règim.

La Revolució de 1830: La caiguda de Carles X

El primer ministre de Carles X va dissoldre la Cambra de Diputats i va suprimir la llibertat de premsa, provocant un moviment popular a París. Carles X va haver de deixar el tron i els dirigents revolucionaris el van oferir a Lluís Felip d'Orleans.

La Revolució de 1848: Causes i expansió

Aquest va ser...

Glossari de Termes Històrics

Sobiranía Nacional

Sobiranía nacional: És un concepte que atorga tot el poder a la nació, és a dir, als ciutadans, ja que ells cedeixen el poder a l'Estat mitjançant la constitució.

Sans-Culottes

Sans-culotte: Es denominaven així als membres d'un dels principals grups que van intervenir en el procés revolucionari francès. El terme "sans culotte" procedeix de la peça de vestir (el culotte) que portaven a finals del segle XVIII les classes benestants de França i que, en canvi, no era utilitzat per les classes populars, que el substituïen per pantalons llargs. Els sans-culottes procedien dels sectors menys benestants de la societat urbana francesa (artesans, servents, petits comerciants i obrers diversos)...

Napoleó Bonaparte (1799-1814)

La França de Napoleó Bonaparte

El Consolat va redactar una nova Constitució, que establia un executiu fort, limitava el sufragi als més rics i anul·lava la Declaració dels Drets. Durant els anys del Consolat, Napoleó va posar fi a les protestes populars i va reprimir el jacobinisme i les tendències democràtiques.

Es va coronar emperador.

Un cop va haver establert un control ferri de l’ordre públic, Napoleó va emprendre la creació de les noves institucions i tot un seguit de reformes que consolidessin les conquestes del 1791.

El domini d’Europa

L’acció exterior va ser l’altre gran component de l’etapa napoleònica. Napoleó va emprendre una política de conquestes que va dur a dominar Europa des...

La Revolució Francesa: De l'Assemblea al Directori (1791-1799)

1. L'Assemblea Legislativa (1791-1792)

Aquesta etapa moderada va estar dominada pels girondins.

• Llei per desenvolupar la Constitució.
• Emigració de nobles francesos a Àustria i Prússia.
• El 20 d'abril, França declara la guerra a Àustria.
• Auge de la radicalització popular, dirigida pels jacobins Danton i Robespierre.
• Doble assalt al Palau de les Tulleries el 10 d'agost de 1792, on estava retinguda la família reial.
• Triomf popular: s'aconsegueix l'arrest del rei i la reina.
• Convocatòria d'eleccions amb sufragi universal masculí.

2. La Convenció Nacional (1792-1795)

La nova assemblea sorgida de les eleccions es va anomenar Convenció Nacional.

• Abolició de la monarquia.
• Proclamació de

La vida política i l'alternança en el poder

Els partits dinàstics

Cànovas va crear el Partido Conservador, amb una base social de grans propietaris rurals, alta burgesia i classes altes; estava caracteritzat per l'immobilisme polític, el sufragi censatari, la defensa de l'església i l'ordre social. Un altre partit més progressista liderat per Sagasta, anomenat Partido Liberal, va sortir a la llum. Aquest es caracteritzava per l'individualisme, la llibertat de pensament, el dret de la propietat privada i la llibertat de poders. L'alternança en el poder entre aquestes dues opcions tenia com a objectiu assegurar l'estabilitat institucional.

Falsejament electoral i caciquisme

L'alternança de poder es va mantenir gràcies a la corrupció electoral...

El Motí d'Aranjuez

L'assalt a la casa de Godoy va ser un motí popular instigat pel partit fernandí, aprofitant el descontentament provocat per la presència de les tropes franceses i l'odi cap a Godoy.

Resultats: La destitució de Godoy i l'obligació a Carles IV d'abdicar en el seu fill, Ferran VII.

Conseqüències: El 2 de maig i les abdicacions de Bayona.

A) El 2 de maig

Va ser un alçament popular espontani a Madrid. Les causes van ser:

• L'absència de la família reial, convocada per Napoleó.
• El malestar provocat per la presència de les tropes franceses.
• La passivitat de la Junta de Govern.

Significat: Va ser la primera vegada que el poble apareix en l'escena política com a protagonista col·lectiu. La insurrecció va tenir un caràcter popular...

La Restauració i el control de Cuba

La Restauració, en controlar el govern, tenia la capacitat de deixar els partits al marge del sistema. L'any 1876, la situació era favorable per a la Restauració, que havia aconseguit controlar el conflicte de Cuba, que s'havia transformat en una guerra.

Les possessions espanyoles: Cuba i Filipines

A Espanya li quedaven les Filipines, de les quals no n'obtenia gairebé res, i la perla de les Antilles, és a dir, Cuba. A Cuba, hi tenia plantacions de tabac, de sucre, importants indústries, etc., i era, per tant, un bon lloc on negociar.

Cuba: mercat captiu d'Espanya

Cuba tenia estatus de mercat captiu per a Espanya i només podia comercialitzar amb ells i en termes avantatjosos. No tenia cap representació...