Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

La successió de Lenin i l'ascens de Stalin: pugna, ideologia i repressió

Història4,61 KB

La successió de Lenin

La successió de Lenin va ser un període de forta lluita interna dins del Partit Comunista després de la crisi de salut de Lenin. A partir de 1922 Lenin va quedar parcialment incapacitat i s'obriren les lluites per succeir-lo. Trotski estava avalat per la seva gran capacitat organitzativa, però no comptava amb suports clars a la direcció del partit. Stalin estava ben posicionat dins del partit i era el secretari general des de 1922. Lenin, en una carta al Congrés, va exposar els seus dubtes sobre la idoneïtat de Stalin, però la majoria s'ocultà per afavorir-lo.

Pugna pel poder

La lluita interna es va caracteritzar per aliances, maniobres administratives i disputes ideològiques. Stalin va saber aprofitar la seva...

Continua llegint "La successió de Lenin i l'ascens de Stalin: pugna, ideologia i repressió" »

Almirall i Lo catalanisme (1889): el particularisme català

Història4,95 KB

Almirall i Lo catalanisme (1889)

El 1889, a partir d'experiències i de l'específica reflexió doctrinal, Almirall publica Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d'un catalanisme progressista. El llibre exposa la seva concepció del particularisme català, que havia de ser el motor de desenvolupament de Catalunya i de la regeneració d'Espanya. Per això calia impulsar una forta tasca d'agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions.

Bases i límits del projecte d'Almirall

És a dir, el projecte d'Almirall passava per modificar l'organització de l'Estat espanyol per reconèixer la personalitat pròpia de Catalunya, el particularisme....

Continua llegint "Almirall i Lo catalanisme (1889): el particularisme català" »

Espanya, Neutralitat i Crisi: L'Impacte de la Gran Guerra (1914-1921)

Història2,72 KB

Espanya i el Context Internacional (1914-1921)

La Neutralitat Espanyola durant la Gran Guerra

El 1914 va esclatar la Gran Guerra. Espanya es va declarar neutral, una postura que era la més lògica per a un exèrcit mal preparat, uns ciutadans majoritàriament neutrals i una economia molt fràgil.

Conseqüències Econòmiques de la Neutralitat

A nivell econòmic, es temien les possibles conseqüències d’una guerra. Això, però, es va convertir en un estímul per a l’economia, ja que es va incrementar la demanda de productes agrícoles i industrials.

Aquest creixement va estar acompanyat per una gran pujada de preus, fomentada per la bonança i l’especulació.

L'Especulació i la Balança Comercial

La balança comercial va canviar radicalment....

Continua llegint "Espanya, Neutralitat i Crisi: L'Impacte de la Gran Guerra (1914-1921)" »

L'evolució del catalanisme polític i la Lliga Regionalista

Història2,87 KB

Finalment, el govern va accedir a canviar la redacció del Codi Civil i aquest fet fou presentat com “la primera victòria del catalanisme”.

El vigatanisme i el catalanisme conservador

L’apropament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com Jaume Colell i el bisbe Josep Morgades. El vigatanisme va tenir un paper important, ja que va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic.

La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

El 1891 es va formar la Unió Catalanista amb l’objectiu que fos una federació de tots els grups i portés a terme la realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. Un dels primers actes de la Unió...

Continua llegint "L'evolució del catalanisme polític i la Lliga Regionalista" »

Catalanisme i Republicanisme: Història i Evolució

Història2,77 KB

3. Catalanisme i Republicanisme - Consolidació de la Lliga Regionalista. El partit hegemònic al si del catalanisme de l'època era la Lliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg. Bona part dels dirigents eren possibilistes, partidaris d'acords amb el govern en benefici de corporacions econòmiques i avenços autonomistes. Els intransigents abandonaren el partit el 1905 arran d'una visita del rei que no fou boicotejada pels regidors barcelonins. Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènech, crearen el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.

Coalició Solidaritat Catalana - El 1905, arran de la publicació d'un acudit irònic, els militars assaltaren les redaccions de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya. El govern, a més, va elaborar...

Continua llegint "Catalanisme i Republicanisme: Història i Evolució" »

La Primera Internacional (AIT): Origen, Evolució i Crisi (1864-1876)

Història3,27 KB

L'Internacionalisme Obrer: La Primera Internacional (AIT)

Primers Passos i Fundació (1864-1870)

  • La doctrina internacionalista havia sorgit dels exiliats democràtics de les revolucions liberals del 1848.
  • Diversos sectors obrers van ser receptius a la idea:
    • La lluita contra el capitalisme ultrapassa les fronteres.
    • Necessitat de coordinació entre les associacions obreres.
  • Gràcies als contactes entre obrers francesos i britànics, i exiliats d'Europa Central i Oriental, l'any 1864 es va crear l'AIT (Associació Internacional de Treballadors).

Objectius de l'AIT

  1. Emancipació de la classe obrera: ha de ser obra dels mateixos treballadors.
  2. Només s’aconseguirà amb la conquesta del poder polític.

Aquests principis van portar a la formació del primer...

Continua llegint "La Primera Internacional (AIT): Origen, Evolució i Crisi (1864-1876)" »

Segona República i autonomia catalana (1930–1932) - context i estatut

Història4,38 KB

Context i canvi de règim (1930–1931)

Descontent popular vers la dictadura, sumat al descontent militar i oligàrquic, va provocar un canvi de règim. Alfons XIII va destituir Primo de Rivera el 30 de gener de 1930. Es va instaurar la denominada dictablanda (govern militar), i el general Berenguer va organitzar el retorn del torn dinàstic.

El Pacte de San Sebastià i la unitat opositora

El Pacte de San Sebastià va reunir republicans, catalanistes (la Lliga no hi va participar activament) i el PSOE amb l'objectiu de proclamar la república i promoure la unitat d'acció contra la monarquia.

Eleccions municipals i resultat (12 d'abril de 1931)

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van suposar:

  • Victòria antimonàrquica — els partits
...
Continua llegint "Segona República i autonomia catalana (1930–1932) - context i estatut" »

Fi de la República i Industrialització a Catalunya

Història3,61 KB

Fi de l’experiència republicana

  • 3 de gener del 1874: S’obren les Corts i el govern de Castelar és derrotat.
  • Formació d’un govern d’esquerra: El capità general de Castella, Manuel Pavía, exigeix la dissolució de les Corts republicanes.
  • Mesos següents: El poder passa a mans d’una coalició d’unionistes i progressistes, encapçalada pel general Serrano.
  • 29 de desembre de 1874: Pronunciament militar d’Arsenio Martínez Campos, que proclama rei d’Espanya a Alfons XII.
  • Abans d'aquest fet, Isabel II ja havia abdicat en el seu fill.
  • Cánovas del Castillo: Dirigent i ideòleg de la causa alfonsina.
  • 1 de desembre de 1874: El príncep Alfons de Borbó signa el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas del Castillo. Aquest document sintetitzava
...
Continua llegint "Fi de la República i Industrialització a Catalunya" »

La Tecnocràcia i el Canvi Social a l'Espanya dels 60

Història3,2 KB

Continuació de la Tecnocràcia: Icones del consumisme

Dins el marc de la continuació de la tecnocràcia, es produeix l'entrada a la societat de consum, en la qual tenim accés a tot tipus de productes. La societat de consum ens impulsa a comprar de manera constant. En aquesta època, el consum se centra especialment en els electrodomèstics, com ara la televisió i la nevera. Pel que fa al transport, s'utilitzava el cotxe utilitari, sent el model més emblemàtic el SEAT 600. Paral·lelament, molta gent comença a comprar pisos; moltes ciutats van créixer ràpidament a causa de la creació de grans blocs de pisos o la compra de torres.

Canvis en la mentalitat i l'estructura social

Apareix el pluriocupació (o pluriempleu), és a dir, un excés...

Continua llegint "La Tecnocràcia i el Canvi Social a l'Espanya dels 60" »

La Primera República Espanyola: Crisi, Reptes i Divisió

Història2,87 KB

Els reptes i la inestabilitat de la Primera República

El nou règim republicà va haver de fer front a una situació encara molt més complicada i inestable que el regnat d’Amadeu de Savoia:

  • 1r. D’entrada, cal tenir en compte que havia estat proclamat principalment per exclusió d’altres solucions i que, per tant, tenia una base política i social escassa.
  • 2n. Els mateixos republicans estaven molt dividits: hi havia republicans unitaris (defensors d’un poder central fort) i republicans federals (partidaris d’una organització federal de l’Estat).

El federalisme i les seves tendències

Segons el federalisme, l’Estat s’havia d’organitzar mitjançant un pacte entre les diverses unitats territorials que el composaven (municipis, regions,...

Continua llegint "La Primera República Espanyola: Crisi, Reptes i Divisió" »