Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Batxillerat

El Conflicte del Marroc i la Guerra del Rif

Context i Interès Espanyol

Des de la Conferència d’Algesires (1906), a Espanya li corresponia pacificar i administrar el territori del Rif. Aquesta intervenció interessava per:

• Restaurar el prestigi de l’exèrcit.
• Possibles beneficis econòmics (mines i inversions en ferrocarrils).

Resistència Rifenya i Crisi de 1909

Els rifenys s’organitzaven i atacaven l’exèrcit espanyol:

• El 1909, l'exèrcit va ser derrotat al Barranco del Lobo amb moltes baixes.
• Es va augmentar el nombre de soldats amb una lleva de reservistes, fet que va provocar un moviment popular de protesta.

La Mobilització Popular: La Setmana Tràgica (Juliol de 1909)

Causes

• Injust sistema de quintes.
• Antimilitarisme.
• Rebuig a l’hegemonia

Inici del regnat de Carles V

Carles V va heretar un imperi immens i es va convertir en el rei més poderós del seu temps. L'any 1516 va heretar les possessions dels seus avis materns, els Reis Catòlics. Aquestes incloïen les corones de Castella i Aragó i tots els territoris que tenien.

Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron, el 1516, era un rei estranger que anava acompanyat de molts nobles flamencs als quals va donar els principals càrrecs de govern. Aquests fets van provocar la rebel·lió de les Comunitats a Castella, que va fracassar però que va comportar un canvi en la manera de governar de Carles.

El govern d’un imperi molt extens

L'imperi de Carles V estava format per infinitat de territoris diferents, tots amb les...

Causes Profundes de la Revolució Francesa (Segle XVIII)

1. Transformacions Socials i Crisi Econòmica

La societat francesa del segle XVIII, anterior a la Revolució, experimentava una sèrie de transformacions en l'àmbit intel·lectual, científic i econòmic que la van portar a qüestionar l'Antic Règim i a desitjar canvis profunds.

La Burgesia i la Desigualtat Fiscal

• El comerç i l'artesania van créixer, donant lloc a l'existència d'una rica burgesia, que en canvi estava apartada del poder.
• Aquesta burgesia veia en l'intervencionisme econòmic un obstacle al seu desenvolupament.
• A més, es veia obligada a pagar uns impostos que la noblesa i el clergat francesos no pagaven.

Crisi de Subsistències i Industrial

Diverses crisis de subsistències...

Gènesi de la Guerra Freda (1945-1947)

Característiques de la Guerra Freda

La Guerra Freda defineix el sistema de relacions internacionals existent entre 1945 i 1991. Després de la guerra, el món va quedar dividit en dos blocs antagònics, configurant el **Sistema Bipolar**.

Els dos blocs antagònics

• Bloc Occidental: Liderat pels Estats Units. Defensava un sistema polític democràtic, una economia capitalista i una ideologia liberal.
• Bloc Comunista: Liderat per la Unió Soviètica. Defensava un sistema polític totalitari, una economia planificada i una ideologia marxista.

Factors d'enfrontament

Els dos blocs es van enfrontar mitjançant:

• Una cursa d'armaments.
• Una propaganda ideològica constant.
• La subversió i l'espionatge (serveis secrets).
• Guerres

Impacte demogràfic de la Segona Guerra Mundial

Hi van morir entre 40 i 45 milions de persones; la meitat corresponien a l’URSS i també a Polònia i Alemanya. Això va suposar un 5% més que a la Primera Guerra Mundial. Hi va haver un profund impacte de la mortalitat entre la població civil, fet que va inaugurar una nova era.

Aquesta capacitat mortífera no es va deure només a la sofisticació de l’armament, sinó també a la dimensió de la guerra total i als caràcters de les ocupacions nazis i japonesa, que incloïen l’assassinat, la deportació i l’extermini de la població.

També hi va haver víctimes indirectes. El 1945 van continuar els desplaçaments de la població: 30 milions d’europeus van deambular pel continent i molts...

Anàlisi de Fonts: La Segona República i el Bienni Negre

Font 1: Eleccions Generals de 1933

(Font: Fotografia de plana de diari)

• Tipus de font: Font primària, consistent en una plana o fotografia d’una plana d’un diari o periòdic, datada el 20 de novembre de 1933.
• Context històric: El 20 de novembre de 1933, l'endemà de les eleccions generals que van portar al triomf les dretes, inaugurant l'anomenat *Bienni Negre*, dins del període de la Segona República (1931-1936).
• Tema principal: La participació de les dones en el vot.

Figures Clau i Reformes del Bienni Reformista (1931-1933)

• Azaña: Cap de govern. El seu bienni reformista va fracassar per l'incompliment de promeses i va dimitir.
• Gil-Robles: Dirigeix la CEDA. Va guanyar la majoria i

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ

PROJECTES REFORMISTES LIBERALS I CONSERVADORS

Conservadors (Silvela)

• Fi del caciquisme.
• Reforma de l'Exèrcit.
• Vot real i efectiu.
• Descentralització de l'Estat.
• Augment de l'impost sobre béns de consum.

Liberals (Maura i Canalejas)

Maura:

• Reforma del sistema polític.
• Iniciatives per a les bases socials.
• Promoció de la Llei Electoral per frenar el frau.
• Projecte de reforma i autonomia per a Catalunya.
• Aprovació de la Llei del Descans Dominical.
• Llei de Colonització Interior.

Amb la Setmana Tràgica (1909), cau el govern de Maura. Canalejas assumeix el nou govern liberal:

• Volia limitar el poder de l'Església.
• Pretenia acostar-se a les classes populars.
• Separació Església-Estat.
• Llei del Candado (prohibia nous ordes religiosos)

Un cop va morir Franco, el cap de govern va ser Arias Navarro.

1. El Govern d'Arias Navarro i l'Inici de la Transició

L'Aperturisme i la Repressió

El primer govern d’Arias Navarro es va definir com aperturista, en la qual es propugnava l’evolució cap a la democràcia. Va iniciar una tímida obertura legalitzant les anomenades “associacions polítiques” i, alhora, va mantenir una línia dura de repressió.

Aquesta repressió es va demostrar amb l’actuació de la policia quan es van produir aldarulls als carrers d’estudiants, obrers o ciutadans que acudien a les convocatòries d’esquerra per demanar llibertat política i millores socials. El govern va respondre endurint la repressió i el clima d’agitació va créixer.

L'Oposició

La Constitució de 1876: Consens i Estabilitat

Cánovas va dissenyar una Constitució en la qual estigueren d'acord tots els partits liberals. Aquesta Constitució de 1876 fou un text eclèctic, que incloïa elements de la moderada de 1845 i la demòcrata de 1869, amb l'objectiu de permetre governar a tots els partits de manera estable i evitar que cada formació implantara la «seua» Constitució només arribar al govern, obligant els altres al pronunciament. Amb aquesta filosofia, les característiques de la Constitució de 1876 són:

• Sobirania compartida entre el Rei i les Corts (característica del liberalisme moderat).
• Poder legislatiu compartit entre les Corts i el Rei. Les Corts tornaven a ser bicamerals:
  • Congrés dels Diputats: triats

La singularitat de la Transició a Catalunya

En primer lloc, Catalunya es diferenciava d'Espanya i de la resta de l'Estat perquè la societat civil consolidava una tradició d'associacionisme en agrupacions de caràcter democràtic, reunides per l'Assemblea de Catalunya.

L'oposició al franquisme i la reivindicació nacional

Després, una vegada es van legalitzar les forces polítiques de l'oposició al franquisme per a les eleccions del 1977, es va fer evident que aquestes forces d'esquerres incloïen la reivindicació nacional. Aquestes dues diferències estaven sumades a dos condicionants més que, si bé no eren exclusius de Catalunya, es donaven també en aquesta regió i tenien la seva importància:

• La reforma clerical: Arran del II Concili