Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

La repressió franquista (1939-1975)

La repressió franquista va ser un element clau de la dictadura des del 1939 fins al 1975 i tenia com a objectiu eliminar qualsevol oposició i imposar el control total de la societat.

Durant la postguerra, es va aplicar una repressió molt dura amb presons massificades, camps de concentració i milers d’execucions. Moltes persones van ser jutjades per tribunals militars i condemnades per motius polítics. També es van confiscar béns i es va perseguir qualsevol vincle amb la República a través de la Llei de Responsabilitats Polítiques.

A més, el règim va utilitzar la por i la delació entre ciutadans, i va castigar especialment mestres, funcionaris i intel·lectuals. També es van fer servir presos...

Les bases de la dictadura

El franquisme es va consolidar durant la Guerra Civil i, després de la victòria de 1939, es va convertir en un sistema polític dictatorial. Es va caracteritzar per l'absència total de democràcia, la concentració de tot el poder en la figura de Franco i una forta repressió contra qualsevol oposició.

El règim imposava un partit únic, un pensament ideològic uniforme, el control social i cultural, i un catolicisme conservador que influïa profundament en l'Estat i la societat. Els principals pilars del règim van ser:

• L'exèrcit: Essencial en la repressió; molts militars van ocupar càrrecs polítics.
• El partit únic (FET y de las JONS): Controlava la societat mitjançant el Frente de Juventudes, la Sección Femenina

Evolució del paper de la dona

Al llarg del període de la II República, la Guerra Civil i el franquisme, el paper de la dona experimenta una evolució marcada, passant d'una etapa de progrés i ampliació de drets a una situació de regressió i subordinació.

II República (1931-1936)

La dona aconsegueix importants avenços socials i polítics: es reconeix el dret a vot, el divorci i una major igualtat legal. S'impulsa l'accés a l'educació i al treball, amb figures clau com Clara Campoamor.

Guerra Civil (1936-1939)

El paper de la dona es transforma pel context bèl·lic. Moltes dones participen com a milicianes o en tasques de rereguarda (fàbriques, hospitals), trencant parcialment amb el rol tradicional.

Franquisme (des de 1939)

Es produeix...

Exercici 1: Anàlisi de fonts i redacció

a) Idea fonamental de la primera font

Tot i que la imatge no mostra la font original, pel context de l'examen se sol referir a la proclamació de Joan Carles I com a Rei d'Espanya (22 de novembre de 1975). La idea principal és la legitimitat de la nova monarquia com a successora de Franco segons les Lleis Fonamentals, però amb la intenció implícita d'iniciar un camí cap a la democràcia.

b) Idea fonamental de la segona font

Aquesta font se sol correspondre amb el discurs televisiu del Rei durant la nit del 23 de febrer de 1981. La idea principal és el compromís de la Corona amb la legalitat constitucional i el rebuig total al cop d'estat militar, ordenant el retorn de les tropes a les casernes per...

La Restauració (1875-1902)

La Restauració va començar quan el general Martínez Campos va fer el pronunciament de Sagunt el desembre de 1874. Aquest cop d’estat va posar fi a la Primera República i va restaurar la monarquia borbònica amb Alfons XII, que estava exiliat amb la seva mare, Isabel II.

El retorn de la monarquia s’havia preparat amb el Manifest de Sandhurst (1874), redactat per Cánovas del Castillo. Aquest sistema es basava en la Constitució de 1876, que establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts.

El bipartidisme

El sistema es fonamentava en l'alternança entre dos partits dinàstics:

• Partit Conservador (Cánovas): Defensava el sufragi censatari, l'immobilisme social i un estat confessional.
• Partit Liberal (Sagasta)

1. Nacionalcatolicisme
El nacionalcatolicisme era la base ideològica del règim franquista que unia l’Estat amb la religió catòlica. L’Església catòlica va donar suport a Franco i, a canvi, va obtenir molts privilegis, com el control de l’educació i una gran influència en la moral i la vida social. Això feia que Espanya es definís com un Estat confessional catòlic. 2. Actituds socials davant el franquisme Davant el règim franquista hi havia tres actituds principals. Les classes altes (empresaris, terratinents…) donaven suport perquè es beneficiaven del sistema. Les classes mitjanes mostraven una actitud passiva, sovint per por després de la Guerra Civil. Finalment, les classes populars tendien al rebuig, però moltes vegades

Evolució del Règim: Dècades dels anys 40 i 50

Fins al 1945, la força predominant és la Falange. El 1943, la Llei d’unificació en un sol partit (FET i JONS) va integrar el Frente de Juventudes, la Sección Femenina i el lideratge de Franco. S’hi van unir feixistes, les JONS, la Falange (base ideològica), tradicionalistes, la CEDA i alguns monàrquics.

La ideologia del Règim es basava en dos documents: “Los 27 puntos de la Falange” (1934) i “El Fuero del Trabajo” (1938). Les seves característiques principals eren el nacionalisme espanyolista, el refús al sistema democràtic liberal, l'intervencionisme estatal, el partit únic i el culte al cap.

Entre 1939 i 1945, els governs van estar formats per militars i falangistes, centrant-...

El govern de José Giral (juliol-setembre 1936)

Durant l'inici del procés revolucionari, la gent armada que va sortir al carrer no buscava el triomf de les Ravens, sinó la necessitat d'un nou ordre social i de poder.

• Accions: Creació de comitès i organismes revolucionaris (ex: Comitè de Milícies Antifeixistes a Catalunya).
• Punts febles: Repressió espontània contra l'Església i les classes benestants.

Els treballadors, a través dels comitès, van passar a controlar les empreses. Es va crear el Consell d'Economia de Catalunya (1936) per organitzar l'economia i es va promulgar el Decret de col·lectivitzacions, que legalitzava el procés, incloent el control de la banca, els salaris i el crèdit públic.

A Catalunya, el camp va tenir poca...

De la societat agrària a la industrial

1. La configuració de la societat de classes

Les revolucions liberals van eliminar la societat estamental i van establir la igualtat jurídica. Així, les diferències socials van passar a ser, sobretot, econòmiques. En aquest context es van consolidar dues grans classes:

• La burgesia: propietària dels mitjans de producció.
• El proletariat: que no té propietats i depèn del salari per viure.

2. Els nous grups dirigents

La burgesia alta (industrials, comerciants i banquers) es va convertir en el grup dominant econòmic i social, sovint aliat amb la noblesa. Aquesta elit va imposar uns valors basats en el treball, l’estalvi i la moral familiar, així com un estil de vida de luxe. Paral·lelament, va aparèixer...

a) explica les causes, el desenvolupament i les conseq dels conflites: “revolució d’Astúries i fets d’Octubre” La Revolució d’Astúries i els Fets d’Octubre de 1934 es van produir en un context de gran tensió política i social a Espanya. La causa principal va ser l’entrada de la CEDA, un partit de dretes, al govern de la República, fet que va provocar un fort rebuig per part de les organitzacions obreres i dels partits d’esquerra, que temien un gir autoritari similar als règims feixistes europeus. A més, la paralització de les reformes iniciades durant el primer bienni i les desigualtats socials van augmentar el malestar. El desenvolupament dels fets va ser diferent segons el territori. A Astúries, els miners, organitzats...