Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa (1892)

Història2,43 KB

El catalanisme conservador

Aquest corrent del catalanisme era defensat per l'Església i pels antics carlistes. Aquests sectors tenien el seu centre propagandístic a Montserrat i Vic, des d'on defensaven la llengua catalana i la presència de bisbes catalans.

La Lliga de Catalunya, després de la seva reeixida lluita contra el Codi Civil, va fundar un partit polític de caire nacionalista anomenat Unió Catalanista. Els grups socials majoritaris que la integraven eren:

  • Comerciants i burgesia.
  • Agricultors i propietaris agraris.
  • Associacions obreres.
  • Grups nacionalistes de Barcelona i comarcals.

L'ideari polític de la Unió Catalanista es basava en l'autogovern i l'autogestió econòmica i política.

L'any 1892, la Unió va celebrar a Manresa una assemblea...

Continua llegint "El Catalanisme Conservador i les Bases de Manresa (1892)" »

Revolució russa (1917): bolxevics, caiguda del tsarisme i soviets

Història3,51 KB

Context i procés revolucionari a Rússia (1917)

Durant la Primera Guerra Mundial, el 1917 va esclatar la revolució bolxevic a Rússia, que va derrocar el tsar Nicolau II i va instaurar el primer estat comunista del món. Al començament del segle XX, l'Imperi dels tsars mantenia l'absolutisme monàrquic. La seva economia i les seves estructures socials eren d'una de les més endarrerides del continent europeu.

Política del tsarisme

Políticament: el tsarisme era una autocràcia; és a dir, el tsar tenia el poder absolut. Governava per decret i no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d'un parlament.

Agricultura i indústria

Agricultura: era l'activitat econòmica principal. La terra era dels terratinents que pertanyien...

Continua llegint "Revolució russa (1917): bolxevics, caiguda del tsarisme i soviets" »

Imperialisme i Colonialisme: Causes, Conseqüències i Orígens de la Gran Guerra

Història4,46 KB

L'Imperialisme i el Colonialisme: Causes i Conseqüències

La Segona Revolució Industrial va transformar profundament l'economia de les principals potències europees, impulsant un augment significatiu en la producció, el comerç i una millora notable dels transports. Aprofitant la seva superioritat militar, tècnica i econòmica, Europa es va llançar a la conquesta de la resta del món, creant així els grans imperis colonials.

Causes de l'Imperialisme i el Colonialisme

  • Causes Econòmiques

    Europa necessitava la creació de nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció, comprar matèries primeres al millor preu possible i aconseguir mà d'obra més barata que els proporcionés més beneficis.

  • Causes Demogràfiques

    El creixement europeu

...
Continua llegint "Imperialisme i Colonialisme: Causes, Conseqüències i Orígens de la Gran Guerra" »

L'ascens i caiguda de Napoleó: Imperi, reformes i restauració

Història11,08 KB

El 18 Brumari

A França, el Directori es trobava en una posició molt delicada.

Napoleó va marxar cap a França deixant les seves tropes a Egipte.

Amb el suport de la burgesia, fou nomenat cap de l’exèrcit de París.

El 9 de novembre de 1799, el 18 Brumari, va dur a terme un cop d’estat i va acabar així amb el Directori.

Es va formar un Consolat on Bonaparte, Sieyès i Ducos van passar a ser cònsols. Es va redactar una constitució on Napoleó feia efectiu el seu nomenament com a primer cònsol, amb un mandat de deu anys.

Reformes

Millora de les relacions amb l’Església catòlica a través d’un acord amb el papa Pius VII.

Es va fer ús d’una arquitectura monumental per commemorar les victòries del cònsol.

Canvià el nom del Museu de...

Continua llegint "L'ascens i caiguda de Napoleó: Imperi, reformes i restauració" »

Orígens i Evolució dels Partits Socialistes a Europa (1880-1914)

Història3,18 KB

Els Partits Socialistes Nacionals a Europa (1880)

Els partits socialistes nacionals van sorgir a Europa cap al 1880. Es definien com a partits obrers i revolucionaris, en molts casos d'inspiració marxista i d'abast nacional o estatal. Van participar en la lluita electoral i parlamentària i, en algunes ocasions, van formar governs de coalició amb altres partits d'esquerres.

Van articular un ampli moviment al seu voltant, a través de:

  • Sindicats
  • Cooperatives
  • Entitats juvenils i socials
  • Creació d'una premsa pròpia

Van combinar una ideologia revolucionària i una pràctica de signe més moderat o reformista.

El Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)

El partit més important de tots va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat el 1875 i liderat...

Continua llegint "Orígens i Evolució dels Partits Socialistes a Europa (1880-1914)" »

Conceptes clau de la història contemporània i la revolució

Història2,98 KB

Liberalisme

És un sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'estat, per tant, ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de totes les persones.

Congrés de Viena

Va ser una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa (el canceller austríac Metternich) entre el 1814 i el 1815 per a la restauració de l'absolutisme monàrquic.

Santa Aliança

Un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia) que es van comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals.

Nacionalisme

És una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.

Nació

Conjunt d'individus que tenen en comú la religió, el llenguatge, etc.

Carles X de Borbó

Monarca...

Continua llegint "Conceptes clau de la història contemporània i la revolució" »

La Il·lustració, l'Absolutisme i les Revolucions Modernes

Història3,95 KB

Pensament Polític de la Il·lustració

La Il·lustració va introduir una nova doctrina: el Liberalisme, que va transformar el pensament polític de l'època.

  • Montesquieu defensava la divisió de poders per garantir l'equilibri i evitar l'abús d'autoritat.
  • Rousseau va proposar el concepte de contracte social i el dret de vot, fonaments de la sobirania popular.
  • Voltaire advocava per limitar el poder del rei i reformar el sistema fiscal, buscant una monarquia més justa i eficient.

L'Enciclopèdia: La Difusió del Coneixement

L'Enciclopèdia, iniciada per Diderot i D'Alembert, va ser una obra monumental que pretenia reunir tots els coneixements de l'època, esdevenint un vehicle clau per a la difusió de les idees il·lustrades.

La Fallida de l'Absolutisme

...
Continua llegint "La Il·lustració, l'Absolutisme i les Revolucions Modernes" »

Expansió i Conseqüències Socials de la Crisi de 1929: Comerç i Finances

Història2,5 KB

Mecanismes d'Extensió de la Crisi

La crisi es va expandir per la resta del món a través de dos canals principals: el comerç i les finances internacionals.

El Comerç Internacional

La disminució de la demanda d'importació per part dels EUA i l'aprovació de la Llei Aranzelària Smoot-Hawley el 1930, que elevava les tarifes duaneres d'aquest país un 50%, va provocar en molts països la caiguda de les exportacions. Aquesta agressiva política proteccionista va ser imitada per altres països, incloent el Regne Unit. El proteccionisme econòmic va tenir uns efectes nefastos pel comerç mundial. Aquestes polítiques van ser la causa del col·lapse dels intercanvis i el seu estancament durant la resta del decenni de 1930, fet que va agreujar encara...

Continua llegint "Expansió i Conseqüències Socials de la Crisi de 1929: Comerç i Finances" »

La Sublevació Militar i la Derrota de la República

Història4,81 KB

El Context Polític i l'Inici de la Guerra (1936)

El Front Popular va guanyar les eleccions de febrer de 1936, va decretar una amnistia i va iniciar un procés reformista que va ser rebutjat per la dreta. S'hi respirava una conspiració militar del sector de la dreta, que va prendre l'acció colpista arran de la mort de Calvo Sotelo.

La Sublevació Militar de Juliol de 1936

La sublevació va començar al Marroc el dia 17 de juliol de 1936, amb el coronel Yagüe a Melilla i Franco a les Canàries, els quals es van assegurar el control del Marroc. Les guarnicions de la resta d'Espanya van fer el mateix, juntament amb els *falangistes* i els *carlins*. En dos dies, els insurrectes tenien controlat:

  • Pamplona, Sevilla, Castella la Vella i part d'Aragó.
...
Continua llegint "La Sublevació Militar i la Derrota de la República" »

Regències d'Isabel II: Maria Cristina i Espartero (1833-1843)

Història2,54 KB

Isabel II: Les Dues Regències (1833-1843)

El 1830, Ferran VII va tenir descendència: **Isabel**. Segons la Llei Sàlica (1713), les dones no podien accedir al tron, però el rei va canviar la llei i ella va ser declarada hereva. A la mort d'aquest (1833), **Maria Cristina** es va encarregar de la regència fins que Isabel fos major d'edat. No obstant això, els partidaris de l'infant Carles es van negar a acceptar el testament de Ferran VII i es van alçar en armes contra la regent, la qual cosa la va obligar a buscar el suport dels **liberals**.

Els Liberals en el Poder: Dues Regències (1833-1843)

La Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Durant aquest període es va organitzar l'Estat en 49 províncies. El principal instrument polític va...

Continua llegint "Regències d'Isabel II: Maria Cristina i Espartero (1833-1843)" »