Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

L'exèrcit i la política espanyola (s. XIX-XX)

L’exèrcit espanyol va tenir un paper clau en la política dels segles XIX i XX, intervenint de manera constant en els canvis de govern. En el segle XIX, aquesta intervenció es feia sobretot mitjançant pronunciaments militars, mentre que en el segle XX va donar lloc a dictadures militars.

Després de la Guerra d’Independència, amb el retorn de Ferran VII, es restaura l’absolutisme, però en 1820 el pronunciament de Riego inicia el Trienni Liberal. Durant el regnat d’Isabel II, l’exèrcit es converteix en un element essencial per la debilitat dels partits polítics, i generals com Espartero, Narváez, O’Donnell o Prim arriben al poder. Els pronunciaments marquen etapes com la Dècada...

La caiguda del front nord

La defensa militar per evitar la caiguda del nord va ser infructuosa. Alejandro Goicoechea, el dissenyador, va entregar els plànols als insurrectes, proclamant la caiguda. Els republicans, en veure la pressió, van decidir atacar el sud i van dur a terme una ofensiva a Belchite i Brunete, però això no va evitar la caiguda del nord. Es van perdre la mina de ferro i carbó, així com indústries bàsiques i de guerra. Això va permetre als revoltats concentrar totes les tropes al sud, provocant que gran part de la població hagués de marxar a l'exili a Catalunya.

d) La fractura del territori republicà

El desembre de 1937, els republicans encara confiaven a guanyar la guerra, ja que s'havien reorganitzat amb les Brigades

1.1. La monarquia en crisi

A principis de 1931, la monarquia d’Alfons XIII estava molt desgastada després de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i anys sense eleccions. El febrer de 1931 es van fer eleccions municipals, que van funcionar com un plebiscit entre monarquia i república.

L’oposició havia signat el Pacte de Sant Sebastià amb republicans, socialistes i nacionalistes, acordant un govern provisional republicà i donar autonomia a les nacionalitats històriques si les Corts ho aprovaven.

El desembre de 1930, un intent de proclamar la República a Jaca va fracassar i els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández van ser executats. Tot això va passar en un context de crisi social amb atur, vagues i protestes.

1.2. Les

1. Expansió d’Alemanya (1936-1939)

a) Territoris que Alemanya va annexionar o envair

Sota el govern d'Adolf Hitler, Alemanya va expandir el seu territori entre 1936 i 1939:

• Renània: remilitarització (1936).
• Àustria: Anschluss (1938).
• Els Sudets: territori de Txecoslovàquia (1938).
• Bohèmia i Moràvia: ocupació de la resta de Txecoslovàquia (1939).

b) Base ideològica del règim nazi

El règim nazi justificava l’expansió amb la idea de l’“espai vital” (Lebensraum). Pensaven que Alemanya necessitava més territori per créixer i obtenir recursos. També defensaven un nacionalisme radical i la idea que la raça ària era superior a les altres.

c) Tensions internacionals

Aquesta política expansionista va crear moltes tensions a Europa,...

Glossari de termes històrics fonamentals

Bomba atòmica

És un dispositiu que obté una gran quantitat d’energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears (amb energia nuclear). A la Segona Guerra Mundial, els EUA varen llançar dues bombes atòmiques a ciutats japoneses: una a Hiroshima i una altra a Nagasaki. Totes dues el 1945.

Comunisme

Ideologia política, econòmica i social que busca establir una societat sense classes socials ni propietat privada dels mitjans de producció (ideologia i sistema polític de la Unió Soviètica).

Conferència de Potsdam

Reunió que es va fer el 1945, després de la Segona Guerra Mundial, entre els líders dels països vencedors per decidir què fer amb Alemanya i com organitzar Europa després de la guerra....

1. El camí cap a la Segona República (1930-1931)

Després de la dimissió del dictador Miguel Primo de Rivera el 1930, la monarquia d'Alfons XIII va quedar molt debilitada. El 17 d’agost de 1930 es va signar el Pacte de Sant Sebastià, en què republicans, socialistes i nacionalistes van acordar acabar amb la monarquia. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van funcionar com un plebiscit sobre la monarquia, on a les ciutats van guanyar els republicans. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. A Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

2. La Constitució de 1931

El 9 de desembre de 1931 es va aprovar la Constitució...

La Restauració (1875-1902)

Fonaments del sistema canovista

Al desembre de 1874, Cánovas del Castillo, president del Partit Moderat, ofereix la corona d'Espanya al príncep Alfons, fill d'Isabel II. Aquest accepta mitjançant el Manifest de Sandhurst, comprometent-se a ser un rei conservador i catòlic. Cánovas encarrega al general Martínez Campos un cop d'estat contra la Primera República, restaurant així els Borbons amb el rei Alfons XII.

El sistema polític, conegut com a sistema canovista, es defineix com una etapa conservadora, catòlica i poc democràtica. El 1876 es redacta una nova Constitució, molt similar a la de 1845, que estableix:

• Sufragi restringit i drets limitats.
• Estat confessional catòlic.
• Separació de poders: executiu (

Exercici 1

a) Anàlisi de fonts: Síntesi i descripció

El Document 1 és un fragment del dictamen militar que condemna a mort Francesc Ferrer i Guàrdia l'octubre de 1909. El tribunal el considera responsable d'instigar els fets de la Setmana Tràgica i d'utilitzar la seva tasca pedagògica per "formar revolucionaris".

El Document 2 mostra una manifestació a Brussel·les en suport a Ferrer. La relació amb el text és de contraposició: mentre l'Estat espanyol el veu com un criminal, l'opinió internacional el descriu com una víctima de la intolerància.

b) Context històric: Ferrer i la Setmana Tràgica

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog anarquista, creador de l'Escola Moderna. Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van ser...

La Constitució de 1812 vs. l'Estatut de Baiona

La Constitució de 1812 i l'Estatut de Baiona són dos textos polítics molt diferents:

• Constitució de 1812: Aprovada per les Corts de Cadis, té un caràcter progressista. Defensa la sobirania nacional, estableix Corts unicamerals i reconeix un nombre ampli de drets i llibertats.
• Estatut de Baiona: Va ser una carta atorgada pel rei Josep I Bonaparte i té un caràcter conservador. La sobirania és compartida entre el rei i les Corts, aquestes són bicamerals i els drets reconeguts són més limitats.

Tot i aquestes diferències, tots dos textos estableixen la confessionalitat catòlica de l'Estat i el sufragi indirecte.

Absolutisme i Liberalisme a Espanya

L'absolutisme és un sistema polític en què...

La dictadura de Primo de Rivera

Causes i justificacions del cop d'estat

Causes d'ordre extern

• La Gran Guerra: Va provocar el desprestigi del sistema parlamentari. Els països veien els parlaments com a corruptes, ineficients i dominats per l'egoisme econòmic, creient que la democràcia liberal no resolia els problemes reals.
• Feixisme italià (1922): L'ascens de Mussolini al poder en nom dels interessos superiors del poble, l'ordre i la nació va influir notablement en els militars i sectors conservadors espanyols, legitimant la idea d'una dictadura.
• Aixecaments antiparlamentaris: En diversos països com Portugal, Grècia, Bulgària o Romania, el poder va passar a mans de l'exèrcit o de governs autoritaris amb el suport de la monarquia. Es va normalitzar