Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Guerra Civil Espanyola: Causes, Bàndols i Conseqüències (1936-1939)

Història3,83 KB

La Guerra Civil Espanyola: Orígens i Desenvolupament (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va començar el 18 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions creixents entre les forces de dreta i d'esquerra van esclatar violentament el juliol de 1936. Un aixecament militar de caire dretà contra el govern legítim del Front Popular, d'orientació esquerrana, va donar lloc a un conflicte armat d'àmplies conseqüències. Mentre en algunes zones l'aixecament va triomfar de seguida, en d'altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.

Els Bàndols en Conflicte: Nacionalistes i Republicans

D'aquesta manera, l'Estat espanyol va quedar dividit en dos bàndols principals:

  • L'Espanya Nacional: Liderada pel general
...
Continua llegint "Guerra Civil Espanyola: Causes, Bàndols i Conseqüències (1936-1939)" »

La Proclama de Companys: Estat Català i Fets d'Octubre 1934

Història3,94 KB

La Proclama del President Companys (6 d'Octubre de 1934)

FONT: Jordi Galofré. Documents de Catalunya: Recull de textos històrics. Barcelona: Barcanova, 1990, p. 271-272.

1a) Anàlisi de la Font: La Proclama de Companys

Aquesta és una font de tipus primària i contemporània dels fets, consistent en una proclama del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. En aquest document, Companys trenca amb el govern central, proclama l'Estat Català dins d'una República Federal i convida a l'establiment a Catalunya d'un govern provisional de l'esmentada República Federal.

És una font primària (és a dir, contemporània dels fets), ja que és el document on el president Companys (emissor) proclama l'Estat Català dins la República...

Continua llegint "La Proclama de Companys: Estat Català i Fets d'Octubre 1934" »

La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Radicalització (1931-1936)

Història3,53 KB

Reformes i Reaccions (1931-1933)

Voluntat Reformista i Crisi del 29

Divisió entre esquerres i dretes davant la crisi del '29 i la burgesia. Aixecament militar sense convocatòria d'eleccions, mantenint les mateixes Corts i president.

Regular el Món del Treball i Reformes Clau

Educació pública. Reforma militar: exèrcit lligat a la monarquia. Reducció d'efectes de la crisi: limitar autonomia i reduir pressupost, aixecament militar, resistència africanista.

Reforma religiosa: laïcisme, divorci i matrimoni civil, control de l'ensenyament religiós, llibertat d'exercici de distintes confessions, supressió de les assignatures estatals a l'Església. Provoca males relacions. Llei de congregacions religioses, tancament de centres el 1933.

Reforma

...
Continua llegint "La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Radicalització (1931-1936)" »

Catalanisme polític: La Lliga de Catalunya i les Bases de Manresa

Història3,47 KB

Catalanisme polític

El 1887 va produir-se unes diferències al si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de Catalunya, integrada per homes com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Ferran Alsina. La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions amb una base social definida.

Van redactar el...

Continua llegint "Catalanisme polític: La Lliga de Catalunya i les Bases de Manresa" »

La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Fracàs

Història3,95 KB

La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Fracàs

Reformes del Govern Provisional

Agrària: Casos d'expropiació, jornada laboral de 8 hores per als jornalers del municipi.

Educativa: Dret a l'educació per a tothom, educació liberal i laica, coeducació.

Militar: Jubilació amb sou íntegre, fi dels ascensos per mèrits polítics, creació de la Guàrdia d'Assalt, fi de la llei de jurisdiccions.

Religiosa: Estat laic, fi del pressupost per a l'ensenyament religiós, dret al divorci.

Laboral: Jornada laboral de 8 hores, salaris mínims, augment de sous, dret a la vaga, llei d'accidents laborals, jurats mixtos.

La Constitució de 1931

Sobirania popular, sufragi universal femení, sistema unicameral (Congrés), estat laic, fi de l'ensenyament...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Reformes, Crisi i Fracàs" »

Transformacions Polítiques i Socials al Segle XIX: Imperis i Nacions

Història5,6 KB

L'Imperi Austrohongarès: Monarquia Dual i Plurinacionalitat

A l'Imperi Austríac, després de la revolució de 1848, es va tornar a consolidar una monarquia autoritària. L'emperador Francesc Josep va esdevenir rei d'Hongria i va regnar sobre una monarquia doble (dual). El govern a Àustria reconeixia les llibertats públiques i es va constituir un parlament elegit per sufragi censatari. A Hongria, el sistema era més restrictiu; els grans propietaris de terres controlaven els poders legislatiu i executiu. Grups demòcrates i socialistes van pugnar per posar fi a la monarquia autoritària dels Habsburg i instaurar un règim de parlamentarisme democràtic.

El Problema Plurinacional

L'acord de la monarquia dual només donava solució al problema...

Continua llegint "Transformacions Polítiques i Socials al Segle XIX: Imperis i Nacions" »

La Crisi d'Ultramar i les Conseqüències de la Guerra Hispano-Americana

Història4,23 KB

La Crisi d'Ultramar:

1878: Reivindicacions cubanes:

  • Mateixos drets polítics a les Corts
  • Participació en el govern de l’illa
  • Llibertat de comerç
  • Abolició de l'esclavitud

1879: Intent d’insurrecció. 1891: Govern espanyol: increment d'aranzels per productes no procedents de la Península. 1894: El president dels EUA protesta pels aranzels que han de pagar per vendre productes a Cuba. Amenaça de tancar el mercat nord-americà als productes cubans. 1895: Aixecament generalitzat. Cánovas envia un exèrcit:

  • Forta repressió i execucions
  • Concentració de camperols en camps tancats i aïllats
  • Gran mortalitat entre les tropes (falta d’entrenament i aprovisionament + malalties tropicals)

1896: Rebel·lió a les Filipines. 1897: Assassinat de Cánovas...

Continua llegint "La Crisi d'Ultramar i les Conseqüències de la Guerra Hispano-Americana" »

El Feixisme a Itàlia: Ascens i Consolidació

Història1,66 KB

El Feixisme a Itàlia

Suport i Importància

El feixisme va comptar amb el suport d'empresaris i terratinents, que veien en ell una protecció contra els interessos obrers. També va tenir el recolzament de la policia i l'exèrcit.

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial

La derrota d'Itàlia en la Primera Guerra Mundial va provocar una crisi econòmica i social. L'atur i la inflació van augmentar, i es van produir manifestacions obreres i revoltes camperoles.

Crisi Política

La crisi social va afectar també a la monarquia i als partits tradicionals. L'establiment del sufragi universal masculí va portar a l'aparició de partits socialistes, que van ser exclosos del govern per una aliança de partits de dretes.

Ascens del Feixisme

Benito Mussolini,...

Continua llegint "El Feixisme a Itàlia: Ascens i Consolidació" »

La crisi econòmica del 1973 i la guerra del Vietnam

Història2,64 KB

CRISIS ECONÒMICA DE 1973

El petroli, sobretot en el precedent de l’Orient Mitjà, es pagava en dòlars americans i els preus també estaven fixats en dòlars. Durant la presidència de Nixon, el model econòmic nord-americà estava esgotat, el creixement era nul i la inflació que hi havia era preocupant. L’any 1971, Nixon estava pressionat públicament perquè actués d’una forma correcta davant aquesta situació econòmica.

Per provocar una caiguda dels preus de l’or en els mercats internacionals, Nixon abandonà el patró d’or, acabant així el sistema de Bretton Woods, que portava en funcionament des de que finalitzà la Segona Guerra Mundial. Després d’aquests fets el dòlar fou devaluat un 8% en relació amb l’or l’any...

Continua llegint "La crisi econòmica del 1973 i la guerra del Vietnam" »

L'ascens del feixisme i el nazisme a Europa

Història3,36 KB

El feixisme italià

El feixisme va ser un moviment social i polític que va sorgir a Itàlia gràcies a Mussolini.

Itàlia a la postguerra

  • La Primera Guerra Mundial va deixar seqüeles humanes i econòmiques.
  • Els acords de pau, l'irredemptisme i la tensió social van marcar el període.

L'ascens del feixisme

  • 1919: Mussolini va crear els Fasci di Combattimento, un programa que volia, en principi, defensar l'auge del moviment obrer.
  • 1921: Es va transformar en el Partit Nacional Feixista, amb un programa de construcció d'un estat fort i una política expansionista.
  • 1922: En les eleccions, el partit feixista no va aconseguir cap diputat. Mussolini va iniciar la marxa sobre Roma per mostrar la seva força i va aconseguir ser cap del govern.

La dictadura

...
Continua llegint "L'ascens del feixisme i el nazisme a Europa" »