Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La Itàlia Feixista

Crisi del Règim Liberal Italià

L'Ascens del Feixisme al Poder

Descolonització i el Segle XX

La descolonització és un dels fenòmens més importants de la segona meitat del segle XX i que significà la independència de les colònies que s'havien establert a Àsia i Àfrica per part d'algunes nacions europees un segle abans, i la consegüent aparició de nombrosos estats en l'escenari mundial. La descolonització va afectar a més de la meitat de la superfície de la terra, i va repercutir notablement en les relacions internacionals.

Coexistència Pacífica i la Guerra Freda

La coexistència pacífica va ser un terme de política internacional encunyat pel dirigent soviètic Nikita Kruschev per fer referència a les relacions que haurien de mantenir en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins...

Lleis Fonamentals del Franquisme

1. Llei de Successió (1947): Espanya era un regne i preveia que després de Franco es restabliria la monarquia.
2. Llei de Principios del Movimiento (1958): Establia com a únic partit el "Moviment Nacional" i obligava tots els funcionaris a jurar fidelitat als seus principis.
3. Llei Constitutiva de Corts (1942): Es creaven unes Corts que serien l'instrument de "participació del poble espanyol en el govern de l'Estat".

Reconeixement Internacional i Nacionalcatolicisme (1939-1959)

L'Acceptació Internacional del Règim

La Guerra Freda (URSS vs. EUA) va fer que els EUA s'interessessin per Espanya pel seu caràcter anticomunista.

Accions de Recolçament Internacional:

• Pacte bilateral amb els EUA (1953): Bases militars a canvi

La dictadura estalinista (1929-1953)

Amb la mort de Lenin (1924) es va obrir un període de lluites internes pel poder dins del PCUS. Al final es va imposar Stalin, que va crear una dictadura personal ferotge per mitjà de la propaganda i la repressió.

L'ascens de Stalin al poder

Lenin va morir el 1924. La direcció del partit i de l'estat va passar a ser exercida per un grup reduït de dirigents, però entre ells les lluites i els enfrontaments eren continus, ja que tenien punts de vista molt diferents. A poc a poc es va anar imposant Stalin, que havia estat nomenat secretari general del PCUS el 1922. Stalin defensava que calia abandonar la idea de la revolució mundial per la del «socialisme en un sol país».

La implantació d'una dictadura

Rússia Tsarista: Característiques Generals

L'Imperi Rus era un territori extens de 22 milions de km² amb una població de 170 milions d'habitants. El seu règim era autocràtic, amb el Tsar exercint un poder absolut com a cap d'estat, cap de l'exèrcit i cap de l'Església Ortodoxa. El Tsar no estava subjecte a cap Constitució.

El suport al règim provenia principalment de:

• La burocràcia
• L'exèrcit
• La policia
• L'Església Ortodoxa
• Els terratinents

Economia de la Rússia Tsarista

L'economia russa patia un endarreriment significatiu. L'agricultura es basava en un règim feudal, amb pràctiques arcaiques i una notable manca de mitjans (un terç dels pagesos no disposaven d'animals de tir). La revolució agrícola encara no s'havia produït.

Societat

La consolidació del liberalisme a Gran Bretanya i França

A la Gran Bretanya i França la democràcia va avançar a poc a poc: es va aprovar el sufragi universal masculí; es van desenvolupar la llibertat religiosa i la llibertat d'expressió, i van sorgir els partits polítics moderns. La concessió de vot a tots els homes va provocar canvis molt importants en els partits polítics. D'una banda, els partits socialistes van començar a tenir representació parlamentària, perquè els obrers podien votar. De l'altra, els partits van començar a desenvolupar estratègies polítiques modernes, perquè ara necessitaven que el seu missatge arribés a tota la població i no sols a una petita elit.

Dones i sufragi

La democràcia tenia dos grans problemes:...

El Naixement del Nacionalisme

Nació designava un grup de persones nascudes en un mateix lloc i que estaven sota el poder d'un monarca que controlava territoris diferents. Tenia un sentit geogràfic i cultural. En el segle XIX, el terme nació va adquirir una dimensió política, i els defensors dels estats nacionals van reivindicar que les fronteres dels estats coincidissin amb les fronteres de les comunitats nacionals.

Dues concepcions de nació:

• Els romàntics alemanys defensaven la concepció cultural de la nació: És un ésser viu, creat en el transcurs del temps, amb una cultura, una llengua i una història comunes i amb dret d'organitzar-se com un estat sobirà.
• Els teòrics francesos plantejaven una concepció política de la nació: La

Conseqüències de la Primera Guerra Mundial: Impacte Global

Conseqüències Econòmiques

• En la majoria dels països es va recórrer a l'economia de guerra, planificada i dirigida per l'Estat, cosa que va suposar l'abandó del liberalisme econòmic.
• Gràcies a la col·laboració dels sindicats, el poder de les organitzacions obreres va augmentar en la societat.
• A causa que la major part dels homes es trobaven al front, hi havia una gran escassetat de treballadors, cosa que va impulsar la incorporació de la mà d'obra femenina, fet que va suposar un gran creixement de la feina fora de la llar.
• La consciència nacional a ultramar va experimentar un increment en emprar la població de les colònies com a tropes.
• A causa de l'alt cost de la guerra,

Primera Guerra Mundial: Causes

Causes polítiques i econòmiques

• Desenvolupament industrial i competència neocolonialista: tensions i rivalitats per mercats i colònies.
• Nacionalisme: en grans i petites potències.

La causa immediata

L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran (hereu del tron d'Àustria) i la seva esposa a Sarajevo per un estudiant serbi.

El paper de les aliances

La política exterior alemanya de Bismarck, amb la Triple Aliança (Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria) i el Tractat de Reassegurança (Alemanya i Rússia), va ser substituïda per la política de Guillem II, que va portar a la competència colonial i naval, i a la Triple Entesa (Gran Bretanya, França i Rússia).

Crisi al Marroc i als Balcans

L'oposició alemanya al protectorat...

El Moviment Obrer (1820-1874)

El moviment obrer agrupa les manifestacions organitzatives, reivindicatives i revolucionàries dels obrers industrials en defensa dels seus interessos col·lectius, a causa de les pèssimes condicions de vida i treball imposades per la industrialització.

Luddisme

Revoltes espontànies i violentes contra les màquines, considerades causants dels problemes laborals.

• 1821: Destrucció de telers a Alcoi.
• 1823: Destrucció de telers a Camprodon.
• 1835: Crema de la fàbrica Bonaplata a Barcelona.
• 1854: Vaga de les selfactines i repressió.

Dates Clau

• 1840: Primeres associacions sindicalistes a Catalunya.
• 1848: Publicació del Manifest Comunista.
• 1855: Primera vaga general a Catalunya.
• 1857: Prohibició de les organitzacions obreres.