Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Unió Dinàstica i Expansió amb els Reis Catòlics: Anàlisi Històrica

Història3,29 KB

Unió Dinàstica i Expansió amb els Reis Catòlics

Unió dinàstica. Context històric.

Castella:

  • Revoltes pageses contra la noblesa (Guerra Irmandiña).
  • Enfrontaments greus entre la corona i la noblesa.
  • Guerra Civil (1474-1479) entre Isabel i Joana.

Corona d'Aragó:

  • Revoltes pageses contra la noblesa (Remences).
  • Enfrontament urbà a Barcelona entre mercaders i artesans (Biga-Busca).
  • Guerra Civil entre els partidaris del rei i els del seu fill.

Unió Dinàstica:

  • Matrimoni secret (1469) entre Isabel de Castella i Ferran d’Aragó.
  • La unió es confirmà el 1479, en accedir els dos als trons respectius.
  • És una unió personal, reunint les dues corones sota una sola dinastia.
  • Cada regne conserva les seves lleis i institucions.
  • Els objectius polítics sí que
...
Continua llegint "Unió Dinàstica i Expansió amb els Reis Catòlics: Anàlisi Històrica" »

La Revolució de 1868: Causes, Esdeveniments i Constitució

Història3,83 KB

Les causes de la Revolució de 1868

Crisi econòmica i malestar social

El regnat d'Isabel II (1843-1868) tingué una fase d'expansió econòmica, però a mitjan dècada del 1860 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica, en els àmbits financer i industrial, que a Espanya va coincidir amb la crisi de subsistències.

La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària, el rendiment econòmic de la qual era molt baix. L'escàs desenvolupament industrial espanyol i l'escassa utilització del ferrocarril van fer que el valor de les accions ferroviàries s'enfonsés i els inversors van exigir subvencions al govern.

La crisi de les finances va coincidir amb una greu crisi industrial a Catalunya....

Continua llegint "La Revolució de 1868: Causes, Esdeveniments i Constitució" »

La Segona República Espanyola: Eleccions, Constitució i Reformes Clau (1931-1933)

Història5,78 KB

Eleccions i Govern Provisional (1931)

El 1931 es van celebrar eleccions municipals per sufragi universal masculí. Bona part de l'electorat havia apostat per un canvi. El 14 d'abril es va proclamar la República. Davant la situació, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar el país. A Madrid es va constituir un govern provisional i es va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.

Els membres d'aquest govern eren republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs. El Govern Provisional va convocar eleccions a Corts Constituents.

El govern va decretar mesures d'extrema urgència, com la proclamació de llibertats polítiques i sindicals i la designació d'alts càrrecs de...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Eleccions, Constitució i Reformes Clau (1931-1933)" »

Anàlisi de Mapes Històrics: Guerra Civil Espanyola i Migracions Internes

Història2,77 KB

Ens trobem davant d'un mapa que reflecteix les zones controlades abans de l'inici de l'Ebre.

Cal ubicar-lo cronològicament dins el 1936, quan la insurrecció es va convertir en la Guerra Civil.

Al mapa podem observar la situació dels franquistes el 1936, quan l'exèrcit republicà va fer un poderós atac sobre el riu Ebre als insurgents. La Batalla de l'Ebre va ser un dels episodis militars principals de la guerra. Aquesta va començar el 25 de juliol, quan l'exèrcit republicà va atacar i, poc a poc, es van fer ponts a l'interior.

Franco, amb ajudes internacionals d'Alemanya i Itàlia, va aturar l'atac. A continuació, va atacar i, al cap de poc temps, els republicans van haver de replegar-se. El 16 de novembre va finalitzar. Franco va decidir...

Continua llegint "Anàlisi de Mapes Històrics: Guerra Civil Espanyola i Migracions Internes" »

Crisi del sistema de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera (1917-1923)

Història3,96 KB

La descomposició del sistema (1917-1923)

La fi del sistema del torn pacífic

Per resoldre la greu crisi de l'any 1917 es va recórrer a la formació d'un govern de concentració. L'any 1918 es va tornar al sistema del torn. El 1921 es va crear un altre govern de concentració. El nou executiu tampoc no va aconseguir l'estabilitat política: entre el 1919 i el 1923, hi va haver deu canvis de govern i cap d'ells no va arribar a l'any de vida. A més, incapaços de resoldre els greus problemes, els governs van recórrer a mesures d'excepció, com la suspensió de les garanties constitucionals.

La campanya per l'autonomia

A l'inici del 1919 es va presentar a Madrid un projecte d'estatut de Catalunya que proposava la formació d'un parlament elegit...

Continua llegint "Crisi del sistema de la Restauració i Dictadura de Primo de Rivera (1917-1923)" »

La Guerra Civil a Catalunya: de la insurrecció a la repressió

Història5,18 KB

La Guerra Civil a Catalunya

La derrota de la insurrecció militar a Barcelona

Els militars pensaven que controlarien Barcelona amb relativa facilitat. La Generalitat estava assabentada del complot i els sindicats preparats, així que les tropes van sortir de les casernes el 19 de juliol. Van començar a sonar les sirenes de les fàbriques i es van organitzar els primers grups de civils armats. La Generalitat va situar diverses forces de Guàrdies d'Assalt en llocs clau i van comptar amb l'ajuda de les forces locals de la Guàrdia Civil. Els enfrontaments van ser molt durs. A mesura que les forces fidels a la República anaven dominant algunes casernes, van anar sorgint grups més nombrosos de civils armats i la situació va anar en contra dels...

Continua llegint "La Guerra Civil a Catalunya: de la insurrecció a la repressió" »

Unificació Alemanya i Imperialisme: Causes i Conseqüències Històriques

Història3,92 KB

La Unificació Alemanya

Després del Congrés de Viena (1815) es va crear la Confederació Germànica, on es van trobar les rivalitats entre Àustria i Prússia pel control de la futura Alemanya. Durant la primera meitat del segle XIX, Prússia es va industrialitzar ràpidament i va desenvolupar una indústria metal·lúrgica i una vasta xarxa ferroviària. El 1834 es va crear la unió duanera (*Zollverein*), la qual va eliminar les fronteres internes entre els diferents territoris germànics, i Àustria en va quedar fora. El 1862, després del fracàs revolucionari de 1848, Guillem, rei de Prússia, va cridar a formar part del seu govern el canceller Otto von Bismarck. Bismarck va assegurar la neutralitat de Rússia en cas que Prússia s'enfrontés...

Continua llegint "Unificació Alemanya i Imperialisme: Causes i Conseqüències Històriques" »

El Regnat de Ferran VII (1814-1833): Absolutisme i Crisi Liberal

Història2,48 KB

1. La Restauració de l'Absolutisme (1814-1820)

Fonamentalment, el clero i la noblesa es van organitzar per demanar la restauració de l'absolutisme, mitjançant el *Manifest dels Perses*. Van aconseguir que el poble es mobilitzés, mostrant-se incondicional al monarca. Però Ferran VII no va complir les seves promeses i, per mitjà del Reial Decret de 4 de maig de 1814, va anular la Constitució i les lleis de Cadis, significant la tornada a l'Absolutisme i a l'*Antic Règim*.

A Espanya, les conseqüències de la guerra havien estat molt greus, causant moltes morts i destrucció. D'altra banda, la pagesia ja no pagava les rendes senyorials. Els sectors burgesos s'aprofitaven de la llibertat de fabricació per al desenvolupament de negocis. A...

Continua llegint "El Regnat de Ferran VII (1814-1833): Absolutisme i Crisi Liberal" »

Revolució Industrial i Moviments Obrers: Anàlisi i Teories

Història3,47 KB

La Revolució Industrial i els seus Impactes

Revolució Industrial: Mitjans del segle XVIII: canvi econòmic i social. Això provocarà un augment de la població, creixement de les ciutats, augment de la producció, augment del comerç, millora dels transports i augment de les fàbriques. L'agricultura evoluciona.

Apareix un nou sistema econòmic: Capitalisme, impulsat per la burgesia.

Apareix una nova classe social: el proletariat, format pels obrers industrials.

La Lluita Obrera i les seves Manifestacions

Lluita obrera: El proletariat vol millores en les condicions laborals, sous i alimentació. Aquesta lluita es manifesta a través del Ludisme (destrucció de maquinària i fàbriques com a mesura de pressió contra l'atur) i els Sindicats obrers....

Continua llegint "Revolució Industrial i Moviments Obrers: Anàlisi i Teories" »

Impacte i Conseqüències de la II Guerra Mundial

Història2,25 KB

Les Conseqüències de la Segona Guerra Mundial

Els efectes humans, materials i morals de la Segona Guerra Mundial van ser devastadors, sobretot a Europa. Aquesta guerra va marcar el declivi d'Europa i l'inici del domini dels Estats Units i la Unió Soviètica. El conflicte es va estendre a tot el món i va eliminar la distinció entre front i retaguarda. Als efectes de l'ocupació nazi i japonesa, s'hi han d'afegir els nombrosos bombardejos sobre moltes ciutats dels dos bàndols. A diferència de la Primera Guerra Mundial, més de la meitat de les víctimes van ser civils.

L'URSS va ser el país més afectat, seguit per Polònia, Alemanya i Txecoslovàquia. Al sud-est asiàtic, la guerra i la repressió van provocar grans pèrdues a la Xina....

Continua llegint "Impacte i Conseqüències de la II Guerra Mundial" »