Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

La Segona República: Eleccions 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

Història3,6 KB

Eleccions de Febrer de 1936 i el Front Popular

Les eleccions de febrer de 1936 van veure com els partits catalanistes d'esquerra (el Front d'Esquerres) donaven suport al Front Popular, una coalició de republicans d'esquerra, comunistes i socialistes. L'objectiu principal d'aquesta coalició era arribar al poder i restablir les lleis suspeses pel govern de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes).

A Espanya, la dreta es va agrupar en el Bloc Nacional, una coalició que incloïa la CEDA, republicans de dreta, tradicionalistes, monàrquics i radicals. El Front Popular va guanyar les eleccions, seguit de la Dreta i el Centre, que van obtenir molt pocs vots.

A Catalunya, el Front d'Esquerres va guanyar clarament, mentre que la dreta...

Continua llegint "La Segona República: Eleccions 1936 i l'Inici de la Guerra Civil" »

Causes de la Primera Guerra Mundial: Rivalitats i Aliances

Història2,52 KB

Les causes de la Primera Guerra Mundial

Les relacions entre França i Alemanya van ser molt tenses per les rivalitats territorials franceses sobre els territoris d'Alsàcia i Lorena. A aquesta tensió s'hi va afegir la disputa entre els imperis austrohongarès i rus pel control dels Balcans.

Rivalitats econòmiques

Les rivalitats econòmiques també van generar un clima d'enfrontament. El Regne Unit i Alemanya eren els estats més industrialitzats, cosa que va provocar rivalitat a l'hora de trobar nous mercats. Alemanya considerava que necessitava estendre's per nous mercats. Per la seva banda, el Regne Unit veia l'expansionisme alemany com una amenaça al seu imperi colonial. La gran desconfiança del Regne Unit era la política naval dels alemanys,...

Continua llegint "Causes de la Primera Guerra Mundial: Rivalitats i Aliances" »

Il·lustració i Independència dels EUA: Segles XVII-XVIII

Història2,85 KB

El Pensament Il·lustrat

La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual desenvolupat a Europa durant el segle XVIII que va qüestionar els principis de l'Antic Règim. Es basava principalment en la raó i el pensament per entendre els fenòmens, deixant de banda la religió, la superstició i la tradició. Els il·lustrats creien que l'ésser humà era més feliç com més coneixement tenia. Per tant, l'educació era molt important. També defensaven la tolerància religiosa.

Figures Clau de la Il·lustració

  • Montesquieu: Va defensar la separació de poders, especialment la importància del poder judicial.
  • Rousseau: Va definir el concepte de sobirania nacional. Segons Rousseau, la nació (la població) és la que governa i escull els seus
...
Continua llegint "Il·lustració i Independència dels EUA: Segles XVII-XVIII" »

El Franquisme Tardà: Demografia, Societat i Reformes Polítiques (1959-1973)

Història4,9 KB

Demografia i Societat durant el Franquisme

Fase d'expansió demogràfica

La demografia espanyola va experimentar una fase d'expansió marcada pel descens de la mortalitat, sobretot la infantil. La natalitat i la fecunditat es van mantenir altes, amb un nombre mitjà de fills per dona de 2,8. La política natalista del règim, influenciada pel nacionalcatolicisme, va contribuir a aquest fenomen. L'esperança de vida va augmentar notablement, situant-se al voltant dels 70 anys.

Canvis en la distribució de la població

Es van produir canvis notables en la distribució de la població, amb un intens èxode rural. Moltes zones rurals van quedar despoblades i envellides (Andalusia, Extremadura, Galícia, Múrcia, Castella). Paral·lelament, es va observar...

Continua llegint "El Franquisme Tardà: Demografia, Societat i Reformes Polítiques (1959-1973)" »

La Segona República, Guerra Civil i Franquisme a Catalunya

Història8,24 KB

La Segona República: Reformes i Conflictes

Reforma Agrària i Latifundisme (1932)

La reforma agrària va ser una de les mesures més ambicioses de la Segona República. L'objectiu principal era redistribuir la terra i posar fi al latifundisme, un sistema en què unes poques famílies posseïen la major part de les terres agrícoles mentre molts pagesos vivien en la pobresa. La Llei de Reforma Agrària de 1932 volia expropiar terres sense conrear per distribuir-les entre els jornalers. Tot i les bones intencions, l'aplicació va ser lenta i va provocar l'oposició dels grans propietaris i dels sectors conservadors.

Emancipació Femenina i Drets a la República

La Segona República va representar un gran avenç en els drets de les dones a Espanya....

Continua llegint "La Segona República, Guerra Civil i Franquisme a Catalunya" »

Primera Guerra Mundial: Fases, Característiques i Tàctiques Clau

Història2,95 KB

Quarta Fase: 1918, Grans Ofensives i el Final de la Guerra

En aquest moment, els països bel·ligerants intentaven desesperadament acabar la guerra aconseguint la victòria en batalles decisives. D'aquí van sorgir els intents de trencar el front, tant per part dels Aliats com dels Imperis Centrals. Infructuosament, ja que no hi va haver canvis importants en els fronts. Això sí, l'entrada en la guerra dels Estats Units va suposar un increment important de tropes, armament i material al front aliat. Finalment, les revoltes internes a Alemanya i a Àustria van provocar la demanda d'un armistici.

Característiques Clau de la Primera Guerra Mundial

Revolució Tecnològica i Armament

En primer lloc, i com a més evident i conegut, l'aparició d'armes...

Continua llegint "Primera Guerra Mundial: Fases, Característiques i Tàctiques Clau" »

La Restauració Borbònica: Estabilitat i Conflictes a Espanya (1875-1931)

Història3,5 KB

La Restauració Borbònica (1875-1923)

La Restauració Borbònica es va iniciar amb el regnat d'Alfons XII, després de la inestabilitat revolucionària del Sexenni Democràtic. El seu objectiu era consolidar un estat estable i conservador, pels propietaris dels grups econòmics dominants de l'Estat, i va començar una monarquia parlamentària conservadora.

Estabilitat Política i Sistema Canovista

El règim de la Restauració aporta estabilitat política espanyola: planificació del Carlisme, llarga vigència de la Constitució (conservadora) del 1876 i el sistema de tornisme ideat per Cánovas del Castillo. El sistema canovista consistia en el tornisme de dos grans partits: el Partit Conservador (Cánovas) i el Partit Liberal (Sagasta). Aquest...

Continua llegint "La Restauració Borbònica: Estabilitat i Conflictes a Espanya (1875-1931)" »

Crisi Econòmica i Conflicte Social a la Segona República Espanyola

Història3,29 KB

Crisi Econòmica i Conflictivitat Social a la Segona República

La desaparició del règim monàrquic d'Alfons XIII i la posterior proclamació de la Segona República i del govern de centre-esquerra de Manuel Azaña, amb tota una sèrie de reformes (vegeu els apartats del punt 4), va provocar la desconfiança en molts sectors de la burgesia, que van limitar les seves inversions. Si a més l'Espanya Republicana patia les conseqüències de la crisi i del crac de 1929 als Estats Units, això va provocar una conflictivitat social amb vagues i aldarulls. Per tot plegat, molts inversors van deixar d'invertir en un país que no els podia garantir estabilitat.

Entre desembre de 1931 i gener de 1932 van tenir lloc tota una sèrie de fets tràgics que...

Continua llegint "Crisi Econòmica i Conflicte Social a la Segona República Espanyola" »

Governs d'Espanya (1899-1915): Crisi de la Restauració

Història2,99 KB

Govern Conservador de Silvela (1899-1900)

Marcat pel Desastre del 98 i el Tancament de Caixes (1899).

Govern Liberal de Sagasta (1901-1902)

Sagasta governa des del 1901 fins a la seva mort el 1902. A les eleccions de 1901 es veu l'ascens dels catalanistes amb la Lliga Regionalista.

Govern Conservador (Silvela/Maura) (1902-1904)

La renúncia política de Silvela el 1903 va convertir Antoni Maura en el líder del Partit Conservador. A partir de 1903-1904 tenim l'anomenat "govern curt" de Maura. Maura va organitzar un viatge del rei Alfons XIII a Barcelona. La visita reial va provocar un intens debat polític a l'interior del catalanisme.

Govern Liberal (Montero Ríos/Moret) (1905-1906)

Primer amb Eugenio Montero Ríos i després amb Segismundo Moret....

Continua llegint "Governs d'Espanya (1899-1915): Crisi de la Restauració" »

Figures Italianes Clau: Màfia, Política, Esport i Cultura

Història3,2 KB

Figures Italianes Clau del Segle XX i XXI

Bernardo Provenzano, conegut com “Bernardo el tractor” i “Tío Binnu”, va ser un mafiós italià del segle XX i XXI, membre i cap de la Cosa Nostra fins a la seva detenció l’any 2006. Va ser buscat durant més de 40 anys.

Salvatore Riina, més conegut com a Totò Riina, fou el capo de la Cosa Nostra, la màfia siciliana, fins al seu arrest l’any 1993.

Giovanni Falcone va ser un jutge italià del segle XX, especialitzat en perseguir els crims de la màfia, la Cosa Nostra siciliana. Va ser assassinat per una càrrega de dinamita que la màfia va col·locar sota l’autovia que uneix la ciutat de Palerm i el seu aeroport. Va posar a Riina a la presó, i Riina, des de la presó, va ordenar que...

Continua llegint "Figures Italianes Clau: Màfia, Política, Esport i Cultura" »