Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)

Largo Caballero, un destacat socialista, va assumir la direcció del bàndol republicà, substituint José Giral. El seu objectiu principal era formar un govern d'unitat, integrant anarquistes (com Federica Montseny), socialistes, comunistes i republicans. També volia reorganitzar l'exèrcit per formar un exèrcit popular, integrant les milícies existents. No obstant això, moltes milícies estaven controlades per anarquistes, els quals rebutjaven el control del govern. Els anarquistes defensaven les col·lectivitzacions, una postura a la qual Caballero s'hi negava. A més, Largo Caballero estava enemistat amb els comunistes. A causa de la inseguretat a Madrid, el govern es va traslladar...

El Torn Pacífic

Aquest model es basava en l’alternança de poder de dos grans partits dinàstics, un de conservadors i un de liberal, que van acceptar el torn pacífic com a mesura per posar fi als pronunciaments militars i buscar una estabilitat. Així, l’exèrcit va quedar subordinat al poder civil i es va establir que la seua funció era lluitar per la seguretat del país.

El Pistolerisme

Fenomen històric propi d’Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, consistent en l’enfrontament armat entre patrons i sindicats. A les accions directes dels anarquistes, els patrons solien contestar amb el tancament de fàbriques i també amb la contractació d’assassins a sou per matar membres de les organitzacions obreres.

La Tupinada

Estratagemes...

La Il·lustració:

La il·lustració és un moviment intel·lectual del S. XVIII, que qüestionava les bases de l'antic Règim i proposava una nova organització de la societat. Els seus orígens van sorgir gràcies a dos pensadors. La enciclopedia volia expendre les idees dels il·lustrats entre els lectors. Els il·lustrats defensaven la raó, la llibertat, la igualtat i la coherència. La il·lustració va impulsar revolucions liberal-burgeses contra l'antic règim. Com la Revolució Francesa i Americana. La societat estamental va dir públicament que ningú podia heretar ni tenir prestigi o privilegis en nom dels seus avant passats. Defensava la mobilitat social, la igualtat i el mèrit segons la vàlua de cada persona. L'economia: els mercantilistes...

1. El Pronunciament

Pronunciament a l'estil del segle XIX. Els militars declararien la guerra a les principals ciutats espanyoles i obligarien a fer un canvi de govern.

La primera idea era restablir l'ordre i evitar una revolució comunista.

2. La Preparació

Militars amb el suport de les classes altes i sectors més conservadors: monàrquics de dreta, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes.

Cap de la insurrecció, el general Sanjurjo des de Lisboa, amb l'ajuda de Calvo Sotelo. El general Mola (Pamplona) com a “Director”. Els generals Goded (Balears), Franco (Canàries), Queipo de Llano (Sevilla) en la conspiració. Contactes en les guarnicions militars, en els partits i a l'estranger (Itàlia, Alemanya i, fins i tot, Gran Bretanya)....

El Bienni Reformista (1931-1933)

El Govern Provisional (Abril-Juny 1931)

Un cop Alfons XIII marxa d'Espanya, el poder és assumit per una coalició de republicans i socialistes, presidida per Niceto Alcalá Zamora. Aquest govern provisional, actiu entre abril i juny de 1931, tenia com a objectiu principal transformar Espanya. Per aconseguir-ho, havia d'afrontar diversos reptes clau:

• Abordar la complexa situació a Catalunya.
• Impulsar l'educació laica, fet que va generar un fort enfrontament amb l'Església.
• Tractar la necessària reforma agrària.
• Transformar i modernitzar l'exèrcit.

No obstant això, aquest govern no va desenvolupar una diplomàcia efectiva en un context internacional i econòmic ja de per si molt delicat.

El Govern Constitucional

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Causes de la Primera Guerra Mundial

• Causes econòmiques: derivades del control colonial, conflictes entre França i Alemanya pel control del Marroc, tensions entre Gran Bretanya i Alemanya per la rivalitat marítima i interessos financers de França a Rússia.
• Causes territorials: tensió al nord d'Àfrica i el retard d'Alemanya en el repartiment colonial.
• Aliances internacionals: inicialment promogudes per Bismarck.
• Nacionalismes: Pangermanisme i Paneslavisme, que van donar lloc a les dues guerres balcàniques.

Conflicte: Fases de la I Guerra Mundial

Esclat de la Guerra

El 28 de juny de 1914, l'arxiduc Francesc Ferran és assassinat a Sarajevo per un nacionalista serbi. Àustria-Hongria dona 30 dies a Sèrbia per...

El Tractat de Versalles: Condemna i Reparacions

El Tractat de Versalles declarava Alemanya i els seus aliats els únics responsables del conflicte i de les seves conseqüències. S'hi condemnava Alemanya a pagar reparacions de guerra elevadíssimes. A més, havia de reduir els efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània, que feia frontera amb França.

El Nou Mapa d'Europa Post-Guerra

Amb la fi de la guerra i l'organització de la pau, es van produir canvis territorials molt importants. Els imperis alemany, austrohongarès i otomà van deixar d'existir i es van constituir nous estats.

Canvis Territorials Clau

• Alemanya: Pel Tractat de Versalles, Alemanya va perdre totes les colònies, que van passar a mans de França

Renaixença i Expansió del Català

El renaixement de la cultura catalana i l'expansió de l'ús del català van donar lloc a un moviment literari conegut com la Renaixença, que tenia com a objectiu recuperar la llengua i els signes d'identitat catalans. Un altre moviment, de caràcter progressista, base popular i principis republicans i federalistes, va ser promogut per Valentí Almirall, que va fundar el Centre Català. Aquest moviment va proposar l'autonomia de Catalunya i va encoratjar la presentació del Memorial de Greuges.

Nacionalismes a Espanya

Nacionalisme Basc

L'abolició dels furs va provocar una reacció en defensa de les institucions. Es van aprovar els concerts econòmics que permetien a les províncies basques mantenir un sistema...

El Bienni Reformista (1931-1933)

El Bienni Reformista es va iniciar amb l'aprovació d'una nova Constitució (1931), considerada força avançada per al seu temps. Les seves característiques principals van ser:

• Forma d'Estat: República Democràtica

  Es va establir una República democràtica. El cap d’Estat era el president de la República: Niceto Alcalá Zamora (fins al 1936), que seria substituït per Manuel Azaña.

• Sobirania Nacional i Divisió de Poders

  Es va reconèixer la sobirania nacional i la clàssica divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.

• Sufragi Universal (Masculí i Femení)

  Per primer cop a Espanya, les dones van poder votar en les eleccions de 1933. Aquesta mesura va generar un fort debat:

  • La dreta s’hi oposava amb

El Carlisme durant la Restauració

Reorganització i pèrdua de suports

El carlisme, que havia estat derrotat de nou el 1876, va trigar a reorganitzar-se i, a partir d'aquell moment, només va tenir una certa força a les províncies forals: Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia. A més, l'aparició del nacionalisme basc i el nacionalisme català va reduir encara més les seves bases socials.

L'aliança entre l'Església i el règim de la Restauració va deixar el carlisme sense una part dels seus suports tradicionals. Bona part del clergat es va anar allunyant del carlisme i es va mostrar partidari de la integració dels catòlics en el sistema canovista, com demostra la incorporació del grup Unió Catòlica, dirigit per Alejandro Pidal, al...