Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Causes de la Insurrecció Cubana i Opcions Polítiques a l'Illa

En la Pau de Zanjón, que va posar fi a la Guerra Llarga (1868-1878), es van pactar mesures destinades a facilitar la gradual autonomia cubana, l’abolició de l’esclavitud i la presència de diputats cubans al parlament espanyol.

A l’illa, el sector més intransigent, oposat a les reformes i integrat en bona part per espanyols i pels grans latifundistes sucrers, va formar el Partit Unió Constitucional, mentre que els grups més progressistes, principalment criolls partidaris de l’autonomia, van crear el Partit Liberal Cubà.

La majoria dels polítics espanyols eren contraris a concedir l’autonomia a Cuba. Encara que els governs liberals de Sagasta eren partidaris d’introduir...

Les Reformes Liberals del Govern de Sagasta (1885-1890)

Durant l’anomenat Govern Llarg de Sagasta, que es va estendre entre 1885 i 1890, els liberals van impulsar una important obra reformista per incorporar al sistema alguns drets associats als ideals de la Revolució de 1868. D’aquesta manera es van aprovar diverses mesures clau:

• La Llei d’Associacions (1887), que va eliminar la distinció entre partits legals i il·legals i va permetre l’entrada en el joc polític a les forces opositores.
• L’abolició de l’esclavitud (1888).
• La introducció de la celebració de judicis per jurats.
• L’impuls d’un nou Codi Civil (1889).
• Reformes d’hisenda i militars.

Però la reforma de major transcendència va ser sens dubte la implantació del sufragi

El Republicanisme durant la Restauració

El republicanisme, en aquesta època, viurà el desencant de l'experiència del fracàs de la Primera República. A més, també patirà la repressió duta a terme durant els primers anys de la Restauració. Arribarà amb importants divisions internes que es transformaran en diferents tendències polítiques i en una contínua reorganització de les seves forces. Tot i ser el grup amb més suport popular, no aconseguirà imposar-se al sistema de la Restauració.

Partit Republicà Possibilista (Emilio Castelar)

Aquest partit acceptava el joc polític de la Restauració i participarà de la vida parlamentària. Emilio Castelar, de fet, estarà cada vegada més proper als conservadors i arribarà a ser diputat....

La conflictivitat social durant la Restauració

La conflictivitat social va quedar soterrada per la forta repressió dels primers anys de la Restauració. El procés revolucionari burgès i democratitzador del Sexenni va veure's tallat amb el cop d'Estat del general. Això va suposar una regressió respecte a l'anterior etapa. A més, el 1876, l'AIT va desaparèixer a Filadèlfia.

Presa de consciència de la qüestió social

Cap a la dècada de 1880, la duresa de les condicions de vida i treball dels obrers, així com la creixent pressió sindical, van fer que alguns sectors del liberalisme restauracionista anessin prenent consciència de la conveniència de racionalitzar les relacions de treball. Per evitar la revolta social, calia una acció...

Les causes del conflicte i la marxa cap a la guerra. La política expansionista d'Itàlia, d'Alemanya i del Japó que desafiava la Societat de Nacions i la resta de països. Itàlia va ocupar Etiòpia i Albània el 1935. Alemanya va remilitaritzar la regió de Renània en contra del que imposava el Tractat de Versalles; va ocupar Àustria (Anschluss) el 1938; el mateix any es va annexar la regió dels Sudets de Txecoslovàquia, poblada per una minoria alemanya. El Japó va ocupar Manxúria el 1931 i va envair la Xina el 1937. L'emperador Hiro Hito volia expandir la seva influència per Àsia i substituir les potències colonials europees a la zona. A més, Itàlia i Alemanya van participar en la Guerra Civil Espanyola facilitant soldats i armes...

La proclamació de la república i la constitució

Les eleccions i el govern provisional: Hi ha una alta participació a les eleccions municipals de 1931. Els partits que van configurar el Pacte de Sant Sebastià són els que es van imposar a quasi totes les grans ciutats i al conjunt de l’estat (republicans, socialistes i nacionalistes). Al 14 d’abril, els regidors de l’Eibar (Guipúscoa, País Basc) són els primers en proclamar la república. Després es van afegir altres municipis. El poble va sortir al carrer per celebrar la república de manera pacífica i, a conseqüència d’això, Alfons XIII renuncia a la corona. Es constitueix un govern provisional i, oficialment, el mateix 14 d’abril, es proclama la segona república espanyola....

El Bienni Conservador (1933-1935)

Victòria electoral i tensions polítiques

En les eleccions de 1933, el Partit Radical, liderat per Alejandro Lerroux, i la CEDA, amb José María Gil Robles al capdavant, van obtenir la victòria. El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va mostrar reticències a que la CEDA accedís al govern per la seva intenció de reformar la Constitució. Finalment, Lerroux va ser nomenat president del govern.

Política conservadora i reacció social

El govern de Lerroux va implementar mesures conservadores, com la devolució de terres als nobles i la llibertat de contractació, que va comportar una baixada dels sous dels treballadors. També va subvencionar l'Església i va decretar una amnistia per als presoners...

Característiques del Totalitarisme

• Partit únic i líder únic.
• Ideologia d'Estat.
• Enquadrament de masses.
• Propaganda i control dels mitjans de comunicació.
• Coerció social.
• Violència i terror.

Itàlia, Benito Mussolini

Crisi econòmica, agitació obrera i incapacitat dels partits liberals.

Ascensió del partit feixista: Després de la marxa sobre Roma, Mussolini arriba al poder el 1922.

S'estableix una dictadura i s'eliminen totes les institucions democràtiques, es reprimeix l'oposició i s'aplica un control social molt ferri.

Hi ha intervencionisme econòmic, autarquia i expansionisme militar.

Alemanya, Adolf Hitler

La República de Weimar té problemes econòmics i socials greus.

Hitler i el partit nazi assoleixen l'èxit electoral (1933) amb un programa...

Etapes de la Guerra Freda

Primera Etapa: Formació d'un Món Bipolar (1945-1953)

Aquest període de postguerra es caracteritza per la conformació dels blocs en conflicte i els primers enfrontaments locals (Grècia, Iran, Corea). El 1949 els països occidentals creen l'OTAN i el 1955 l'URSS funda el Pacte de Varsòvia. A inicis de la dècada de 1950 el focus de tensió es desplaça des d'Europa a l'Àsia.

Majors focus de tensió:

• Bloqueig de Berlín i divisió d'Alemanya (1948-1949): El territori d'Alemanya queda dividit en dos: La República Federal Alemanya (RFA) sota la influència dels EUA, i la República Democràtica Alemanya (RDA) sota la influència soviètica. Marca l'inici de la tensió entre els dos blocs.
• Guerra de Corea (1950-1953):

Per què Espanya no va intervenir en la Segona Guerra Mundial

A l'inici de la Segona Guerra Mundial, malgrat que el govern de Franco va declarar la neutralitat, mostrava simpatia envers les potències de l'eix, que l'havien ajudat durant la Guerra Civil.

Després de la victòria alemanya sobre França, Espanya va declarar la no-bel·ligerància.

El cunyat de Franco va proposar que voluntaris espanyols (División Azul) donessin suport a les tropes alemanyes que combatien contra l'URSS. Quan la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes, la División Azul es va retirar.

La consolidació del franquisme

La necessitat d'un canvi d'imatge

El franquisme va haver d'assumir que si volia sobreviure havia de distanciar-se del...