Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Moviment Obrer i Setmana Tràgica a Espanya: Anarquisme i Conflictes

Història3,63 KB

Moviment Obrer a Espanya

Una classe obrera industrial, sotmesa a una gran precarietat laboral, plantejava seriosos problemes als governs conservadors.

La Política Reformista i la Llei d’Associacions

Amb l’arribada al govern dels liberals, l’obrerisme va rebre un impuls molt important amb l’aprovació de la llei d’associacions. Es va crear la comissió de reformes socials. A partir de la llei d’associacions es van legalitzar un nombre de sindicats de treballadors com la UGT. La celebració per primera vegada a Espanya del Primer de Maig va representar una fita molt important dins la història del moviment obrer.

L’Anarcosindicalisme i l’Anarcocomunisme

Els anarquistes van fundar la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola...

Continua llegint "Moviment Obrer i Setmana Tràgica a Espanya: Anarquisme i Conflictes" »

Catalanisme Conservador i la Mancomunitat (1901-1923)

Història2,52 KB

Catalanisme Conservador (1901-1923)

La Lliga Regionalista

Els representants més joves del catalanisme demanaven des del 1891 que el corrent es comprometés amb la política activa. La crisi colonial els va donar una bona oportunitat, ja que l’Estat va patir un fort descrèdit amb la derrota i pèrdua de les darreres colònies. L’any 1901 van aconseguir presentar a les eleccions a diputats a Corts una candidatura coneguda com la dels “quatre presidents” que va guanyar per un estret marge. Prat de la Riba va ser el principal responsable de la política catalana.

El Moviment de Solidaritat Catalana

El 25 de novembre de 1905 un grup nombrós de l’exèrcit va assaltar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut! i el de la Veu de Catalunya....

Continua llegint "Catalanisme Conservador i la Mancomunitat (1901-1923)" »

Revolució Industrial, Revolució Francesa i Segle XVIII: Causes i Conseqüències

Història7,98 KB

Revolució Industrial: Causes i Conseqüències

La Revolució Industrial va ser un canvi ràpid en l’economia de la societat europea que va passar d’estar basada en l’agricultura i l’artesania, a la indústria.

Les màquines van substituir el treball manual. Per fer funcionar les màquines i els ferrocarrils es va fer servir una nova font d’energia: el vapor. La societat es va estructurar en dues classes socials: la burgesia i el proletariat (els obrers). Va aparèixer un nou sistema econòmic anomenat el capitalisme.

Una de les causes va ser l’increment demogràfic: Això va portar un augment de la producció d'aliments, millores en la higiene i en la medicina i, per acabar, disminució de la mortalitat i increment de la natalitat....

Continua llegint "Revolució Industrial, Revolució Francesa i Segle XVIII: Causes i Conseqüències" »

Crisi de 1917 a Espanya: Causes, Conseqüències i Reformes

Història3,81 KB

La Crisi de 1917 a Espanya: Causes i Impacte

La Crisi de 1917 va ser un període de gran inestabilitat a Espanya, marcat per l'augment de les desigualtats socials, amb els rics enriquint-se i els pobres empobrint-se. El sistema de la Restauració va trontollar, però va sobreviure per la manca d'unitat entre les tres crisis principals que el van sacsejar: la militar, la social i la política.

Crisi Militar: Juntes de Defensa i Reivindicacions

L'exèrcit es va començar a queixar a causa d'un excés d'oficials, provocat pels mèrits de guerra. Aquests soldats es van unir en juntes de defensa, reivindicant un augment salarial, que la graduació fos per antiguitat i una renovació política. Totes aquestes demandes s'anomenaven reivindicacions corporatives....

Continua llegint "Crisi de 1917 a Espanya: Causes, Conseqüències i Reformes" »

Les Forces Polítiques d'Oposició a la Restauració

Història5,17 KB

LES FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ

L’oposició de la Restauració era el republicanisme, el carlisme, el nacionalisme català i basc i per l’anarquisme i el socialisme. Tota aquesta oposició menys el catalanisme no va aconseguir participar en el govern fins al 1930.

El nou republicanisme d’Unión Republicana

El republicanisme va ser l’oposició principal i va ser una minoria parlamentària més nombrosa del Congrés de Diputats i la seva força era notable a les ciutats. Amb el nou segle va evolucionar i aquest nou republicanisme va ser un ampli moviment social de caràcter reformista que va agrupar classes mitjanes i àmples capes populars. Amb la finalitat de donar unitat al republicanisme va néixer la Unión Republicana l’any
...
Continua llegint "Les Forces Polítiques d'Oposició a la Restauració" »

El Front Popular (1936) i l'Esclat de la Guerra Civil Espanyola

Història2,58 KB

Conseqüències de la Revolució de 1934

Com a conseqüència de la revolució, Oviedo va quedar destruïda en gran part, hi va haver uns 2000 morts, entre 30000 i 40000 detinguts, condemnes a mort…

A Catalunya, la revolta va tenir un caràcter més polític. Lluís Companys va proclamar la República Catalana. Interpretada com una declaració d’independència, es va declarar l’Estat de Guerra i va intervenir l’exèrcit. L’Estatut va ser suspès i Companys i els seus ministres empresonats.

10.6. El Front Popular (1936)

10.6.1. Les eleccions de febrer de 1936

A finals de 1935, el govern de dretes va patir una forta crisi. Aleshores, la CEDA de Gil Robles va demanar la presidència del govern al president de la República. Alcalà Zamora...

Continua llegint "El Front Popular (1936) i l'Esclat de la Guerra Civil Espanyola" »

La Segona República Espanyola: Context i Forces Polítiques

Història4,15 KB

La caiguda de la monarquia

La caiguda de la monarquia té les seues arrels en el context polític, econòmic i social de les dècades precedents. En general, la Restauració va ser incapaç de resoldre els problemes de la societat espanyola i integrar en el sistema les noves forces polítiques i socials que anaven sorgint en la nova societat de masses.

El Govern Provisional de la República va estar integrat per tots els partits republicans, els socialistes i els nacionalistes catalans d’esquerra. La seua prioritat va ser la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents per a redactar i aprovar una nova Constitució. El govern provisional va adoptar una sèrie de mesures d’extrema urgència:

  • Amnistia per als presos polítics.
  • Libertat de
...
Continua llegint "La Segona República Espanyola: Context i Forces Polítiques" »

Inici de la Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat i Resistència (1936)

Història2,81 KB

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

1. Del Cop d'Estat a l'Esclat de la Guerra Civil

Els insurrectes contra la República havien previst fer un pronunciament militar que els permetés apoderar-se dels òrgans del govern, decretar l'estat de guerra i sufocar qualsevol signe d'oposició. Aquesta operació havia de ser ràpida, de pocs dies, però al cap d'una setmana es va fer evident que el cop militar havia provocat la divisió del país en dos bàndols i havia originat una sagnant guerra civil.

1.1 L'Aixecament Militar

El pronunciament, que els insurrectes van anomenar "Alzamiento Nacional", es va iniciar el 17 de juliol a Melilla i va triomfar a la resta del protectorat. El dia 18, el general Francisco Franco va arribar al Marroc des de les...

Continua llegint "Inici de la Guerra Civil Espanyola: Cop d'Estat i Resistència (1936)" »

Comparació Constitucions Espanyoles Segle XIX i Restauració

Història3,35 KB

Comparació Constitucions Espanyoles Segle XIX

Introducció a les Constitucions del Segle XIX

Al llarg del temps, Espanya ha tingut nombrosos canvis en quant a les Constitucions, que tenen com a finalitat millorar la situació política, econòmica i social del país mitjançant un conjunt de lleis. Entre totes les constitucions que ha tingut Espanya, ens centrarem en la Carta Magna de la Restauració (1876), que va ser l'última del segle XIX i que presenta les següents característiques i diferències respecte a la resta de Constitucions d'aquest segle.

Estatut de Baiona (1808) i Constitució de Cadis (1812)

La primera Constitució establerta al segle XIX va ser l'Estatut de Baiona l'any 1808, on Napoleó va nomenar el seu germà Josep I rei...

Continua llegint "Comparació Constitucions Espanyoles Segle XIX i Restauració" »

La Segona República Espanyola: Debats i Sistema Polític

Història3,01 KB

La Segona República Espanyola (1931-1936)

Constitució de 1931

També s’establia el principi de la sobirania popular, la forma de govern republicana, unes corts de caire unicameral, i una divisió de poders forta.

El poder legislatiu residia en el parlament dirigit pel govern i el cap d’estat. El president de la república havia d’exercir el mandat durant sis anys i l’havien d’escollir els diputats i un nombre de compromissaris que ho elegien els ciutadans.

Debats Parlamentaris

La defensa dels drets socials i individuals va provocar intensos debats entre dretes i esquerres, com ara la regulació del dret de sufragi de les dones. Aquest procés es va acabar amb la implantació a Espanya d’un autèntic sistema de sufragi universal. També...

Continua llegint "La Segona República Espanyola: Debats i Sistema Polític" »