Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Moviments Socials i Culturals a Espanya

Història8,98 KB

Regeneracionisme: Moviment cultural i social que cerca la modernització d’Espanya i de les seves estructures. Joaquín Costa, el pare del regeneracionisme, va ser un autor que va denunciar el sistema corrupte que permetia la manipulació dels resultats electorals (tupinada).

Moviment anarquista: L’any 1881 es va reconstruir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, dissolta l’any 1888 degut als enfrontaments interns i als assassinats atribuïts a la suposada Mano Negra (1883) que van encadenar una repressió policíaca. Els anarquistes (1888) defensaven la violència i l’individualisme radical actuant mitjançant la “propaganda dels fets”, una acció directa contra els interessos de les classes dominants. El moviment...

Continua llegint "Moviments Socials i Culturals a Espanya" »

La Reforma Liberal a Espanya: De la Regència a la Dècada Moderada

Història6,62 KB

La Reforma Agrària Liberal i les seves Conseqüències

El nou sistema liberal va significar una reforma agrària en què la introducció de noves relacions de treball de mercat va tenir tres components essencials:

  • L'abolició dels senyorius: Va eliminar la jurisdicció senyorial i va afavorir que la terra passés a les mans dels antics senyors com a propietat privada, els quals haurien de pagar nous impostos a l'Estat.
  • La desvinculació de primogenitures: Va permetre als propietaris vendre les terres que fins llavors estaven unides a una família o institució.
  • La desamortització: La desamortització de béns del clergat regular el 1836 i secular el 1837 va ser precedida de l'extinció dels ordes religiosos, excepte els dedicats a l'ensenyament
...
Continua llegint "La Reforma Liberal a Espanya: De la Regència a la Dècada Moderada" »

La construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)

Història2,25 KB

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)

1833 comença un procés de canvi i de revolució, en un context de guerra civil → amb la implantació definitiva de l’Estat Liberal. Moderats, Progressistes, Unionistes i demòcrates van pugnar entre ells per imposar el model respectiu, però van ser els moderats que van aconseguir el protagonisme. La seva empremta marca de manera decisiva el sistema liberal espanyol, amb un fort component centralista, que es va veure dificultat per un seguit de factors que van complicar el desenvolupament constitucional.

LA PRIMERA GUERRA CARLINA 1833-40

Dues opcions enfrontades: Les diferències ideològiques entre els Carlins (tradicionalistes ‘Déu, Patria i Furs’) i Isabelins (reformistes) es van enfrontar...

Continua llegint "La construcció de l'Estat Liberal (1833-1868)" »

L'Esclat de la Revolució Francesa (1789-1799)

Història4,36 KB

Revolució Francesa: Causes i Primers Esdeveniments

Fins al segle XVIII, França estava lligada a l'Antic Règim. La necessitat de nous recursos va topar amb la negativa de la noblesa a pagar impostos o a perdre el seu poder de vot. Lluís XVI va convocar els Estats Generals, on el sistema de votació (dos vots contra un) i els Memorials de Greuges van evidenciar el descontentament. La burgesia va crear nous grups polítics, com els jacobins i els girondins, i va començar a publicar diaris.

Principis de la Revolució Francesa

El Tercer Estat va crear l'Assemblea Nacional per governar. El rei, en desacord, va tancar la sala de reunions, i els diputats es van traslladar a la Sala del Joc de Pilota. L'Assemblea Nacional es va transformar en Assemblea

...
Continua llegint "L'Esclat de la Revolució Francesa (1789-1799)" »

Història del Consell General d'Andorra

Història2,31 KB

Orígens i Evolució

L'origen del Consell General d'Andorra, un dels Parlaments més antics d'Europa, es remunta al 1419. Es va constituir amb l'aprovació dels tres coprínceps: el bisbe d'Urgell, Francesc de Tovia, i el comte de Foix, Joan. Les reunions es duien a terme dins de les esglésies per debatre els problemes del poble.

Amb la creació del Consell de la Terra, els coprínceps van atorgar als andorrans el dret a elegir els seus representants per a cada parròquia. Aquests representants es reunien una vegada a l'any per donar solució als problemes relacionats amb el territori, els costums, les relacions amb els veïns, l'aigua i diversos aspectes privats.

Així es va constituir aquest antic parlament, que va mantenir la seva continuïtat,...

Continua llegint "Història del Consell General d'Andorra" »

La Revolució Francesa: Causes, etapes i conseqüències

Història4,01 KB

La Revolució Francesa

Influències

La Revolució Americana i la Il·lustració van defensar els drets del ciutadà: la separació de poders, la igualtat, la llibertat i el dret a elegir els governants. Aquests ideals s'havien difós a Europa entre les elits culturals i la burgesia, que els van utilitzar per lluitar contra l'absolutisme i la societat estamental. Van proposar noves formes d'organització social i de govern. El 1777, el francès Marquès de La Fayette va marxar cap a Amèrica.

Causes profundes

Causes de l'esclat de la Revolució

1. Contradiccions socials

La burgesia havia adquirit poder econòmic però ara aspirava a obtenir més poder polític. Per altra banda, l'aristocràcia s'aferrava a l'Antic Règim i s'oposava a qualsevol canvi....

Continua llegint "La Revolució Francesa: Causes, etapes i conseqüències" »

El Bipartidisme a Espanya fins al 1898: Torn Dinàstic i Poder Polític

Història3,16 KB

El Bipartidisme a Espanya (1875-1898)

El sistema bipartidista va funcionar sense grans alteracions fins al 1898 (independència de Cuba). Aquest sistema polític es basava en l'alternança pacífica del poder per evitar la inestabilitat.

El Context Polític

Fins a la pèrdua de les colònies ultramar el 1898, els principals protagonistes polítics eren:

  • Antonio Cánovas del Castillo (conservador)
  • Práxedes Mateo Sagasta (liberal)
  • Alfons XII (rei)

Els Partits Polítics

Els dos partits majoritaris, coneguts com a constitucionalistes, eren:

1. Partit Liberal Conservador (1875)

Format a partir de l'antic Partit Moderat, excloïa els carlins i els integristes. Els seus membres eren majoritàriament conservadors.

2. Partit Liberal Fusionista (1880)

Creat a partir...

Continua llegint "El Bipartidisme a Espanya fins al 1898: Torn Dinàstic i Poder Polític" »

Història de l'Islam i les revolucions àrabs

Història3,5 KB

Història de l'Islam

Àrabs: aquell conjunt de països que tenen com a base la llengua i la cultura àrab. Independentment de la religió que practiquin.

Musulmans: països que tenen com a base la pràctica de la religió musulmana, l'Islam.

Sunnites

(aprox. 90% població) Segueixen la Sunna (recull d'ensenyaments i actes del profeta). Són el corrent més ortodoxe. Per ells el guia suprem de l'Islam és el Califa (poder polític i religiós), successor directe del profeta. Wahhabites i Salafites són els grups més radicals.

Xiïtes

(aprox. 10% població) Encara que minoritària és molt important. Són els seguidors d'Alí, el gendre de Mahoma, que consideren el primer Imam. Els xiïtes creuen que són els Imams els que han de dirigir la comunitat...

Continua llegint "Història de l'Islam i les revolucions àrabs" »

Independències i Successions: Europa i Amèrica

Història3,25 KB

La Guerra de Successió Espanyola

Carles II, darrer monarca hispànic de la casa d'Àustria, va morir sense descendència l'any 1700. La successió la van disputar l'arxiduc Carles d'Habsburg, germà de l'emperador d'Àustria, i Felip de Borbó.

El temor pel poder que França assoliria si s'unien les dues corones de França i Espanya va comportar una aliança europea. Anglaterra, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac van declarar la guerra a França i Espanya, així va començar la Guerra de Successió.

L'entronització a Espanya va provocar un nou model absolut francès, molt uniformista i centralitzat.

A Europa la guerra semblava favorable als austríacs, però a la península les tropes de Felip es van enfrontar en la batalla d'Almansa que...

Continua llegint "Independències i Successions: Europa i Amèrica" »

L'Oposició a Primo de Rivera i la Gènesi de la Segona República (1923-1931)

Història7,21 KB

L'Oposició a la Dictadura de Primo de Rivera i la Vertebració de la Segona República (1923-1931)

Les primeres organitzacions que Primo de Rivera va considerar il·legals van ser els sindicats anarquistes, com la CNT, entre d'altres. D'entrada, opcions republicanes i la Lliga Regionalista no van ser formacions polítiques que Primo de Rivera considerés il·legals. De fet, la Lliga havia donat suport al cop de Primo de Rivera. Fins i tot, alguns partits republicans no van veure amb mals ulls el cop d'Estat, com el PSOE i la UGT.

Molts sectors de la societat espanyola estaven farts de la política de tensió que s'havia produït des del 1914 fins al 1922. Hi havia gent d'esquerra que creia que a Espanya li calia una mà dura per solucionar els...

Continua llegint "L'Oposició a Primo de Rivera i la Gènesi de la Segona República (1923-1931)" »