Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Primària

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

Bases del Nou Estat

Les Lleis Fonamentals del nou estat no emanaven de la sobirania nacional:

1. Fuero del Trabajo

Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme. Volia assegurar la unitat social mitjançant la prohibició dels drets sindicals. Es creà la Organización Sindical Española (OSE) per enquadrar empresaris i "productors" en sindicats verticals dirigits per falangistes.

2. Fuero de los Españoles

Conjunt de deures i drets dels espanyols.

3. Llei Constitutiva de les Corts

Crea les Corts com a òrgan consultiu del "Caudillo". Establia la representació del poble espanyol en les tasques de l'Estat, formades per "procuradors" o representants de les entitats i corporacions...

Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona

L'Oposició Política Antifranquista (1960-1975)

Liberals, monàrquics i demòcrates es van reunir amb membres de l'oposició a l'exili i reclamaren la plena democratització d'Espanya com a condició per a poder entrar a la Unió Europea. La resposta del franquisme fou la presó o el desterrament dels participants. El PSOE estava dirigit per dirigents a l'exili, però el 1974, al congrés de Suresnes (França), un grup de joves militants de l'interior encapçalats per Felipe González i Alfonso Guerra van renovar el partit.

Divisions Comunistes i Sindicalisme

Els grups comunistes es dividien en:

• PCE: Dirigit per Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri, van crear l'Eurocomunisme, que consistia en:
  • La superació de la Guerra Civil i la reconciliació

Les eleccions i el govern provisional

El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals en el marc del Pacte de Sant Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes).

El 14 d'abril de 1931, Alfons XIII es va exiliar, abandonant el país. El mateix dia es va proclamar la Segona República Espanyola.

La Lliga va perdre la supremacia i el gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià, el seu dirigent, va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Catalanes.

La Constitució de 1931

Amb Niceto Alcalá Zamora com a cap de govern de la coalició d'esquerres, les Corts van elaborar un projecte de Constitució (9 de desembre de 1931).

La Constitució era democràtica i progressista,...

Discurs de Proclamació de la República Catalana (1931)

• Tipus de Font i Context Polític

  Font de tipus primari (contemporània als fets), text de caràcter polític: el discurs de proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià el 14 d'abril de 1931.

• Moment Històric i Proclamació

  Moment de la desaparició de la monarquia arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 i el triomf de les principals candidatures republicanes a les principals ciutats d'Espanya, incloses les catalanes. Això comporta la proclamació, en una sèrie d'elles (en aquest cas Barcelona), d'un nou règim republicà que Macià proclama com a República Catalana.

• Crida a la Solidaritat i la Pau Mundial

  La crida que fa Macià a la resta de pobles

La caiguda del govern de dretes (tardor 1935)

Les conseqüències de la revolució d'octubre de 1934 van ser notables. La CEDA va augmentar la seva influència al govern, va haver-hi una radicalització i reorientació del govern de dretes, Gil Robles va ser nomenat Ministre de Guerra i Francisco Franco cap d'Estat Major.

A principis de 1935 es va anul·lar la Generalitat i la participació de la CEDA al govern va portar a una proposta de modificació de la Constitució de 1931 que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat de les expropiacions.

La tardor de 1935 va esclatar una forta crisi de govern, el Partit Radical es va veure afectat per un seguit d'escàndols de corrupció, com el cas

Setmana Tràgica (1909)

26/07 – 02/08 de 1909:

A Espanya li interessa el Marroc ja que hi ha mineria i inversió ferroviària, i pel seu orgull després del desastre del 98. Però els rifenys, organitzats en cabiles, es revoltaven contínuament, i l’any 1909, amb Bujamara al capdavant, van derrotar els espanyols al Barranco del Lobo, fent que Maura augmentés la presència militar al Marroc enviant les reserves de les quintes de 1903-1904. El 18 de juliol s’embarquen les tropes i el 24 de juliol tant lerrouxistes com anarquistes com socialistes demanen la vaga general. Aquesta acaba sent una reclamació anticlerical i antimilitarista que provoca la declaració de l’estat de guerra. No hi havia gairebé organització i hi havia molta repressió,...

El Catalanisme Conservador al Segle XIX

a) Expliqueu el catalanisme conservador al segle XIX, destacant la figura del bisbe Torras i Bages. Expliqueu què van ser la Unió Catalanista i les Bases de Manresa.

L'alumnat hauria d'explicar el catalanisme conservador, explicant Torras i Bages, el seu pensament i fent esment a l'obra cabdal La Tradició Catalana de 1892 i, en general, el vigatanisme (1,25 punts). Igualment, cal que expliqui els orígens de la Unió Catalanista, l'assemblea de 1892 i l'elaboració, aprovació i característiques de les Bases de Manresa, del mateix any (1,25 punts).

El Catalanisme Progressista al Segle XIX

b) Expliqueu el catalanisme progressista al segle XIX, destacant la figura de Valentí Almirall i explicant algunes...

El New Deal: La Resposta dels EUA a la Gran Depressió

A les eleccions presidencials de novembre de 1932, el demòcrata Franklin Roosevelt va obtenir una victòria aclaparadora i va ser president dels EUA fins a la seva mort el 1945. El seu programa electoral prometia l'adopció d'una nova estratègia per lluitar contra la crisi, que s'anomenava el New Deal. Aquesta política es fonamentava en una intervenció decidida de l'Estat per tal de superar la crisi i minimitzar les conseqüències socials que se'n derivaven.

Mesures Clau del New Deal

• Supervisió Bancària: Els bancs van ser objecte d'una profunda supervisió estatal, i només es va permetre l'obertura d'aquelles entitats financeres que oferien garanties de solidesa.
• Regulació del Mercat

Un nou tipus de violència internacional

L'11 de setembre de 2001, un grup petit de musulmans radicals pertanyents a l'organització Al-Qaeda, liderada per Bin Laden, van segrestar quatre avions de passatgers. Dos avions els van fer impactar al centre financer de Nova York, un altre a Washington i el quart a Pennsilvània.

Les guerres contra el terrorisme

Les guerres preventives aplicades pels EUA en la lluita contra les organitzacions terroristes i els estats que suposadament els són còmplices han provocat una divisió entre els Estats Units i els seus aliats europeus tradicionals, i un enfrontament amb el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

La intervenció a l'Afganistan

Després de l'atemptat de l'11 de setembre, els Estats Units, en...